La UE defensa que el Mercat Digital Únic donarà projecció als innovadors

L’Estratègia per al Mercat Digital Únic Europeu, llançada el 2014, donarà un impuls als innovadors de la Unió Europea (UE) per “quedar-se i prosperar a Europa”, segons el vicepresident de la Comissió Europea (CE), Andrus Ansip. De les 30 mesures legislatives que proposa l’Estratègia, ja s’han aconseguit acords per a 21, va confirmar Ansip, també comissari per al Mercat Únic Digital.

El vicepresident de la CE va admetre que “és normal que els Estats llancin lleis pròpies si l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmics (OCDE) no els dona solucions”, però “les millors mesures en matèria d’impostos són sempre globals”. El dirigent de la UE va fer aquestes declaracions a l’assistir a la capital keniana a la Setmana del Comerç Electrònic de l’Àfrica, que va reunir centenars de líders polítics i empresaris de mig centenar de països entre dilluns i aquest divendres.

L’objectiu de l’Estratègia impulsada per la UE i liderada per Ansip és portar la lliure circulació de béns i serveis al món digital, “i unir 28 petits mercats i sistemes legals per evitar la fragmentació”. Entre les reformes impulsades aquests anys, destaca la desaparició de la itinerància de dades per als Estats membres, implementada el juny del 2017, que va permetre als usuaris comunitaris utilitzar els seus telèfons mòbils a tot el territori de la UE sense cap cost. Així mateix, “el canvi en la portabilitat permet ara als usuaris accedir als continguts audiovisuals que han comprat legalment al seu país, com pel·lícules o sèries”, va apuntar el comissari, que també va remarcar l’eliminació del “geobloqueig injustificat” a l’hora de fer compres a internet. “Vam poder acordar més transparència i esperem que, llavors, els nostres negocis estableixin preus més assequibles perquè es podrà desenvolupar una competència directa”, va explicar Ansip.

Fer efectives les propostes

Per fer efectives el total de 60 propostes que inclou l’Estratègia, de les quals unes 30 són de caràcter legislatiu, “han sigut necessaris 500 milions d’euros fins ara” i, per continuar amb el desplegament, “es requereixen uns altres 155 milions d’euros més”. Encara queden, no obstant, nombroses propostes sense resoldre o en procés de negociació, com aquelles relacionades amb els drets d’autor, per assegurar l’equilibri entre un millor accés als continguts i una remuneració justa per als creadors. “Els músics no estan gaire contents. Tot i que, gràcies a internet, obtenen milers de milions de nous seguidors, també volen ser pagats pel seu treball”, va comentar el comissari, que va reconèixer l’existència d’una “bretxa de valor” en aquest sector.

Davant d’aquest problema, la proposta d’Ansip i el seu equip és “demanar a les grans plataformes digitals, basades en publicitat i no en subscriptors, que utilitzin eines digitals per mesurar el consum dels seus productes i, partint d’aquestes estadístiques, serà molt més fàcil per als autors negociar la remuneració”. La legislació sobre drets d’autor també afecta altres àrees de la indústria i de la investigació a Europa, com la mineria de dades, un camp de l’estadística que consisteix a buscar patrons navegant en grans volums d’informació.

Notícies relacionades

El Govern espanyol consolida l’embargament «total» d’armes a Israel i veta la importació de productes israelians fabricats en territoris palestins ocupats

L’OCDE també eleva la seva previsió de creixement per a Espanya i la situa en el 2,6%

“¿Com podem competir amb altres jugadors en camps com, per exemple, la intel·ligència artificial, si ells poden utilitzar aquestes eines i a nosaltres no?”, es va preguntar Ansip, que va remarcar la importància de la mineria de dades per a investigacions científiques.

La protecció del capital cultural del continent també preocupa el comissari, que va afirmar que “si els nostres museus i arxius no digitalitzen i guarden molts materials, tota aquesta informació es perdrà”.