Els impagaments del lloguer van causar el 65% dels desnonaments en l'últim trimestre

Els experts insisteixen que no pot parlar-se de bombolla al mercat del lloguer a Espanya, però el cert és que les dades d'aquest mercat que es coneixen mes rere mes apunten a un clar sobreescalfament, particularment a les ciutats amb més demanda. Les xifres de desnonaments que recull el Consell General del Poder Judicial (CGPJ) abunden en aquesta dinàmica. Els llançaments derivats d'impagaments de lloguer continuen creixent, mentre que disminueixen els relacionats amb les execucions hipotecàries (per impagament d'un crèdit per a habitatge). Entre el juliol i el setembre d'aquest any, van augmentar per cinquè trimestre consecutiu, en un 7,9%. Al contrari, els llançaments per execució hipotecària van baixar per tretzè trimestre consecutiu i, en aquest trimestre, ho van fer en un 16,2%.

El nombre de desnonaments practicats en el tercer trimestre del 2018 es va situar en 11.547, la qual cosa va representar un descens del 0,3% respecte al mateix període del 2017, segons l'estudi els 'Efectos de la crisis económica en los órganos judiciales', que ha publicat aquest dilluns la secció d'estadística del CGPJ.

Del total de llançaments,7.518 van ser conseqüència dels procediments derivats de la llei d’arrendaments urbans (LAU). Aquestaquantitat representa el 65,1% del total, mentre que 3.404 més (29,5%) es van derivar d'execucions hipotecàries. Els 625 llançaments restants van obeir a altres causes. En realitat, les dades recollides apunten clarament a un tancament d'exercici amb el volum més gran de desnonaments relacionats amb el lloguer dels últims anys. Sumant els tres trimestres comptabilitzats fins al moment, el nombre de llançaments va arribar als 27.728 fins al setembre. Si en l'últim trimestre d'aquest any, es produïssin les una mica més de 9.000 expulsions registrades en l'últim trimestre de l'any anterior, el resultat final seria proper a les 37.000, només superada en el 2013, en plena crisi.

La pressió de la demanda

Per comunitats, es manté al capdavant les zones geogràfiques amb un demanda major. Catalunya, amb 2.531 desnonaments, el 21,9% del total espanyol, va ser, amb diferència, la comunitat en la qual es van practicar més llançaments en el tercer trimestre del 2018, seguida per Andalusia (1.894), Comunitat Valenciana (1.575) i Madrid (1.238). Atenent només els llançaments conseqüència de procediments derivats de la LAU, en primer lloc apareix també Catalunya, amb 1.738 processos (23,1% del total nacional); seguida per Andalusia (1.034), la Comunitat Valenciana (1.575) i Madrid (1.238). Catalunya, d'altra banda, també encapçala els desnonaments derivats de les execucions hipotecàries amb 1.639; seguida per Andalusia, amb 1.114; Comunitat Valenciana, amb 1.108, i Múrcia, amb 370.

Les dades subratllen la tendència del mercat, en el qual augmenten més ràpidament les operacions d'arrendament que les de compra d'habitatge, on l'enduriment de les condicions de finançament dificulta l'accés a la compravenda i deriva cap al mercat de lloguer als qui no poden accedir a la propietat. Aquesta tendència provoca un encariment dels preus i una reducció del parc a les zones més demanades. 

En aquest entorn s'explica que el parc d'habitatge de lloguer a Barcelona durant els tres primers trimestres del 2018 resulti el més baix des del 2007, primer any de la crisi immobiliària i en què la Cambra de la Propietat Urbana de Barcelona disposa de dades del mercat, segons ha donat a conèixer l'organisme aquest dilluns. Des de principis del 2018 fins avui només s'han incorporat 2.068 habitatges a aquest parc, una dada que s'obté de la diferència entre firmats i cancel·lats.

Les xifres s'expliquen per l'increment del preu de compravenda dels habitatges a la ciutat, fet que fa més atractiu (des del punt de vista de l'oferta) vendre un pis que posar-lo de lloguer. L’estabilització dels preus del lloguer i les expectatives de control i regulació del mercat de Barcelona també són factors que expliquen, segons explica Òscar Gorgues, gerent de la Cambra, la poca incorporació de noves vivendes al parc de lloguer. El nombre de nous habitatges incorporats al parc és menys de la meitat dels 5.992 que es van afegir a l'estoc total l'any 2007 i una tercera part de les 6.327 cases que es van afegir al parc el 2016.

El preu puja el 5%

Notícies relacionades

Chery promet invertir 400 milions i crear 1.250 llocs de treball a Barcelona

¿Cal declarar els bizums a Hisenda en la renda 2021-2022?

L'organisme destaca que els 13.272 nous contractes de lloguer registrats a Barcelona per l'Incasòl durant el tercer trimestre del 2018 reflecteixen un preu mitjà del lloguer de 948,86 euros, la qual cosa suposa una variació interanual del 5,03%. No obstant això, quant al preu mitjà per metre quadrat, el lloguer es manté estable en 13,61 euros i no experimenta variació interanual.

Aquesta tendència s’explica pel fet que la superfície mitjana de les vivendes llogades ha sigut superior a la del mateix període de l’any passat. De la implantació del mercat de lloguer per districtes durant el tercer trimestre del 2018 destaca que el lloguer mitjà més elevat és el de Sarrià-Sant Gervasi i el més econòmic, Nou Barris. Els barris que experimenten un creixement més significatiu són Ciutat Vella (8,53%) i Nou Barris (7,94%), i el més estable, Sant Martí (1,97%).