Nadia Calviño: "No tenia dubtes que Brussel·les ens enviaria una carta"

La ministra d’Economia, Nadia Calviño, no només ha d’aconseguir aprovar uns pressupostos per al 2019, sinó bregar amb qüestions com la polèmica decisió del Tribunal Suprem sobre les hipoteques.   

–¿Quina és la seva opinió sobre la situació creada per la sentència del Suprem?

–És indispensable que es restauri la seguretat jurídica com abans millor. En aquest sentit, em sembla positiu que el Tribunal Suprem ja hagi marcat una data en què espero que es dissipin tots els dubtes sobre el seu criteri jurisprudencial i les possibles implicacions.

–¿Què pot fer el ministeri per evitar la sensació que les decisions a favor dels consumidors en temes financers acabin venint sempre de tribunals europeus?

–Des que em vaig incorporar al càrrec estem dedicant una enorme quantitat d’energia a traslladar tota la normativa comunitària que reforça la protecció dels ciutadans en l’àmbit financer. Un exemple: la llei de crèdit immobiliari, que està actualment en negociació al Congrés, que després d’anys bastant paralitzada hem impulsat i espero que en les pròximes setmanes es pugui arribar a un acord i passi al Senat. Es tracta d’una cosa molt urgent, no només pel retard en la transposició, sinó perquè també ens amenaça una sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea, que podria imposar a Espanya una multa de 100.000 euros diaris.

–¿Hi ha més exemples d’això?

–També adoptem el reial decret llei per traslladar la directiva de mercats financers, amb què estàvem molt endarrerits (a punt que la Comissió Europea ens portés al TJUE), i amb aquest reial decret estem traslladant no només una norma que és important per a la seguretat jurídica sinó que millora la protecció dels ciutadans en la seva faceta d’inversors, reforçant els mecanismes que evitarien que al nostre país, per exemple, es repetís una situació com la de les preferents.

–¿Amb tot això vol dir que, fins al juny, amb l’arribada del seu Govern, no hi havia interès en les normes que protegeixen els ciutadans en matèria financera?   –No entraré a especular. Només constato que teníem un total de 14 directives pendents de transposició i amb un gran retard.

–¿No hi ha risc de menys creixement a Espanya ara que no tenim mals vents?

-En els últims anys el nostre creixement ha vingut impulsat per una política monetària acomodatícia i una abundància de liquiditat i pels factors endògens, com el rebot en el consum i la inversió que es produeix després d’una crisi tan llarga com la que hem tingut, i és cert que aquest impuls en els pròxims mesos es va esgotant. La normalització de la política monetària no és per si mateixa negativa. Es tracta d’un procés necessari. Superada la situació d’excepcionalitat, el que és normal és que el BCE vagi adequant la política monetària. En general, la inferior abundància de liquiditat sí que suposa menys estímul al creixement econòmic, i per això nosaltres preveiem que el creixement l’any que ve serà inferior al d’aquest any, en consonància amb la maduració del cicle econòmic fins a arribar a la taxa de creixement potencial mitjà de l’economia, que s’acostarà a l’1,5%.

–¿Esperava que Brussel·les posés en dubte el compliment del dèficit?

–El pla pressupostari remès a Brussel·les està alineat amb les exigències del pacte d’estabilitat i creixement en termes de reducció del dèficit. Una vegada que sortim del braç correctiu del pacte, l’atenció no estarà tant en el dèficit en si mateix com en l’ajustament estructural. El nostre pla incorpora per al 2019 un ajustament de 0,4 punts percentuals, per primera vegada; un superàvit primari el 2019, i una reducció decidida de la ràtio d’endeutament públic sobre el PIB, al doble del ritme el 2018 i el 2019 del que s’ha anat tenint en els últims tres anys. Per tant, es tracta d’un pla que reflecteix el compromís del Govern amb la disciplina fiscal. I per això esperem una resposta positiva de les autoritats comunitàries.

–Però ¿s’esperava aquest primer toc d’atenció amb la carta?

–No he tingut mai cap dubte que rebríem una carta. Ho vaig dir públicament. Per dues raons. Una, perquè encara som en el braç correctiu i, per tant, el nostre dèficit públic encara no està per sota del 3%. I dos, perquè a més Espanya es troba en una situació relativament especial, perquè no ha pogut enviar un avantprojecte de Pressupostos, sinó un pla pressupostari. Per això estava segura que rebríem una carta de la Comissió Europea. La missiva, de caràcter tècnic, el que fa és constatar els paràmetres fonamentals del pla pressupostari, que es troben dins dels marges de flexibilitat establerts en la normativa comunitària, i sol·licita informació addicional per poder fer-ne una avaluació. Si comparem la carta amb les d’anys anteriors i d’altres que s’han remès a altres països, em sembla que el missatge general és relativament positiu.

–¿Com s’estructura l’ajustament?

–Un escenari d’inèrcia, és a dir sense prendre cap mesura, ens portaria a un dèficit públic del 2,2% del PIB. Baixar a l’1,8% és un esforç estructural del 0,4, que ve sobretot pel costat dels ingressos, amb la reforma fiscal i la moderació del creixement de la despesa. De fet, el percentatge de la despesa sobre el PIB es redueix del 41,2% al 40,9%. 

–D’aquí ve l’escepticisme...

–Nosaltres hem fet estimacions prudents respecte als ingressos. Per posar-ne un exemple: la creació de la taxa digital estava prevista pel PP amb una recaptació de 1.500 milions el 2019. Nosaltres hem previst 1.200 milions. En general, el Ministeri d’Hisenda, que és qui fa les estimacions, ha efectuat una previsió prudent. Cal tenir en compte que estem reforçant la progressivitat del sistema i incloent-hi impostos que graven activitats que fins ara no estaven incloses dins del sistema fiscal, provant de fer-lo més just i adequat a la realitat del segle XXI.

–¿És lleial amb la UE remetre un pla sobre una base de dèficit de l’1,8% del PIB quan el projecte pressupostari es farà sobre l’1,3%?

–El Govern no renuncia a provar de modificar el camí d’ajustament fiscal i continuem plantejant-lo i mirant de portar al conjunt dels grups del Congrés i el Senat que aquest és el camí més adequat per a Espanya. Caldria preguntar als que s’hi oposen per què és així. Hem mantingut puntualment informades les autoritats comunitàries del tràmit al nostre país. De moment, no hem renunciat a aquest objectiu. Veurem quan es presenti l’avantprojecte de llei de Pressupostos a finals de novembre o principis de desembre quina és la situació en què es presenten.

–¿Es dispararà finalment el dèficit públic pel compromís que s’ha establert de pujada de les pensions si no hi ha pressupost i s’ha de prorrogar l’existent?

–Haurem de veure quins ajustaments són necessaris per complir aquests compromisos irrenunciables.

–¿I aquest ajustament sobrevingut sobre el que li preguntem recaurà sobre els ingressos o bé sobre el conjunt de les despeses? ¿Pot ser més precisa?

–No em sembla oportú especular, en aquest moment.

–Les accions de Bankia han baixat molt ¿Mantenen el pla de venda?

–L’objectiu principal és maximitzar la recuperació dels ajuts públics que es van donar a Bankia. Segons la nostra opinió, el valor de mercat actual de l’acció no reflecteix el valor intrínsec d’un banc que està bàsicament ben gestionat i amb indicadors correctes en termes de rendibilitat financera. En aquestes circumstàncies, no sembla raonable plantejar-se vendre. Veurem quina és l’evolució. Tenim encara temps per prendre una decisió. Val més fer les coses bé que fer-les massa ràpid.

 

–¿Se’n pot ajornar la venda?

–Es va ajornar una vegada. No hem pres encara una decisió.

–¿Com estan les relacions amb la Generalitat?

–Divendres vaig tenir una reunió amb el vicepresident, Pere Aragonès, en el marc de la normalitat de relació amb els governs autonòmics. Va ser una reunió molt cordial, amb intercanvi de punts de vista sobre la situació econòmica i per veure com col·laborem perquè el creixement arribi als ciutadans a tot Espanya, incloent-hi Catalunya. També vam posar de relleu determinats mecanismes en comú que tenim i que faciliten les condicions de finançament de les autonomies.

–¿Quins?

–Aquell mateix dia, el Govern central va acordar transformar l’endeutament a curt termini estructural en endeutament a llarg termini dins dels mecanismes de finançament de l’Estat, i això donarà unes condicions de finançament molt més beneficioses per a la Generalitat que redunden en una millor situació econòmica per als ciutadans de Catalunya. Són mecanismes que cal destacar perquè en última instància demostren que junts som més forts.

–Hi ha qui diu que les resolucions de les autoritats de supervisió haurien de ser d’obligat compliment...

–Estam considerant adoptar al llarg de la tardor un llibre blanc de reforma institucional, contemplant diferents elements que han estat discutint-se en els últims anys i que segons la nostra opinió han de ser impulsats com més aviat millor. Uns són més madurs que d’altres. Elements com la creació d’una autoritat macroprudencial, el reforç de la capacitat d’actuació del Banc d’Espanya i de la CNMV en la seva tasca de supervisió dels mercats, l’organització institucional en l’àmbit de la supervisió d’assegurances, de les auditores... Tot el que és la governança econòmica ho posarem dins del llibre blanc. I amb aquelles mesures que siguin més madures es faran iniciatives legislatives. En aquest context és on veurem com canalitzar la creació d’aquesta necessària autoritat de defensa del client financer i quina ha de ser la seva estructura legal, institucional, governança i funcions.

–¿Quines propostes han sorgit de la comissió al Parlament sobre la crisi financera?

–La crisi financera va posar de manifest una sèrie de debilitats en regulació i supervisió financera. En tot, de cara al futur i a prevenir futures crisis és important reforçar la nostra estructura regulatòria i de supervisió. El manteniment d’un fons de garantia de dipòsits ben dotat és un dels elements de salvaguarda i de bon funcionament del sistema sobre el qual hem de treballar.

–¿Cal augmentar-lo

?–Hem d’avaluar si, dins d’aquest marc, caldria augmentar les contribucions o revisar, de cara al futur, el marc que defineix el seu funcionament. Espanya defensa que aquest sistema nacional ha de reforçar-se amb un fons de garantia dins de la zona de l’euro.

Notícies relacionades

La UE obre un nou front contra la Xina per les traves a material sanitari europeu

Iberdrola accelera cap a un altre any rècord al duplicar el benefici

–¿Com està el disseny de la denominada autoritat macroprudencial? ¿Per a què pot servir un organisme d’aquest tipus ara que sonen tambors de recessió en especial als EUA?

–És imprescindible establir-la com més aviat millor. Ja en tenim un embrió amb el Banc d’Espanya i la CNMV. Però cal reforçar aquests mecanismes i assegurar-se que funcionaran independentment de les persones que hi hagi en les diferents institucions i que tindran instruments efectius d’actuació. La feina està bastant avançada i espero que aquesta tardor puguem fer-ne una proposta concreta.