Anar al contingut

efectes de la resolució del suprem

La devolució de l'impost de la hipoteca amenaça de convertir-se en una nova batalla judicial

Els bancs neguen la retroactivitat i no respondran davant d'Hisenda si se'ls exigeix el tribut

L'Agència Tributària afirma que la reclamació haurà de fer-se a les comunitats autònomes

Max Jiménez Botías / P. Allendesalazar

La devolució de l'impost de la hipoteca amenaça de convertir-se en una nova batalla judicial

No serà la primera vegada que una sentència del Tribunal Suprem crea jurisprudència que a la pràctica no serveix de gairebé res. La resolució de la Sala Tercera Contenciosa Administrativa del Tribunal Suprem, enla qual conclou que són els bancs els qui han de fer-se càrrec de l’impost d’actes jurídics documentats (AJD), la despesa més important de constitució d’una hipoteca, amenaça amb convertir-se en una nova batalla judicial. Els bancs no es faran càrrec de la devolució de l’impost als clients i tampoc respondran davant l’administració de la Hisenda autonòmica  –es tracta d’un impost cedit per l’Estat– si els reclama l’impost. I de moment, ni les autonomies ni l’Estat tenen clar com han de procedir en aquest tema. Davant d’aquesta situació, la majoria dels despatxos d’advocats defensen que l’alternativa més clara per reclamar és la judicial, malgrat que la via administrativa també és possible.

"No crec que la via administrativa tingui recorregut. Reclamar-li a l’Administració no té sentit perquè Hisenda no pagarà", afirma Jesús Arriaga, responsable del despatx que porta el seu nom, que en aquests moments tramita 120.000 demandes relacionades amb les clàusules abusives de les hipoteques. "Hisenda només pot dir que ha cobrat l’impost que havia d’haver cobrat i que no li correspon tornar-lo", ha afegit aquest diari. 

Reclamar per la via admdinistrativa

Malgrat això, alguns organismes insisteixen a reclamar per la via administrativa. El Registre d’Economistes Assessors Fiscals (REAF) ha defensat que els clients que van abonar l’AJD amb la firma d’una hipoteca, en els últims quatre anys tenen dret a sol·licitar davant d’Hisenda les quantitats ingressades de forma indeguda. Recolzen que són les entitats prestatàries les que han de fer front a aquest gravamen, i matisen que aquest tipus de reclamacions "no tenen res a veure" amb la d’altres despeses, i per això no s’han de plantejar davant de la banca sinó davant de la corresponent administració tributària autonòmica.

Però el cert és que les autonomies, més enllà d’explicar que estan estudiant la sentència no han aclarit si tornaran o no l’impost quan sigui reclamat per part dels hipotecats que el van pagar. "El que està clar és que els clients poden sol·licitar la nul·litat de la clàusula que els va obligar a pagar l’impost. I això ho han d’exigir al banc que és qui obliga a aquest pagament. Per tant es tracta d’una clàusula abusiva de la hipoteca que es pot reclamar juidicialment", ha insistit Arriaga.

Fonts de la Comunitat de Madrid confirmen que els governs autonòmics esperen que el Tribunal Suprem aclareixi l’abast de la seva resolució, ja que la sentència d’aquest dijous deixava oberts fronts molt importants, particularment si la seva aplicació pot ser retroactiva o només a les hipoteques que es firmin a partir d’ara. D’això se’n deriva l’altre aspecte clau que està sense aclarir: els clients poden demanar la devolució del que van pagar a les hisendes autonòmiques i aquestes al seu torn als bancs. 

El director de l’Agència Tributària, Jesús Gascón, s’ha limitat a indicar aquest divendres que les peticions de devolució de l’impost de les hipoteques hauran de dirigir-se a les comunitats autònomes, que són les que recapten i gestionen aquest tribut. Des del col·lectiu de tècnics del Ministeri d’Hisenda (Gestha) s’assegura que els ciutadans podran reclamar a les hisendes autonòmiques la devolució de l’impost dels exercicis no prescrits mitjançant la presentació d’una sol·licitud de reintegrament d’ingressos indeguts, més interessos de demora.

En contra de la retroacció

El sector bancari es defensa del que, efectivament, pot ser una nova allau de demandes, amb un cost molt elevat per a les seves arques. Fonts financeres insisteixen que, d’acord amb la jurisdicció contenciosa administrativa, les sentències fermes que anul·lin una disposició de caràcter general tindran efectes generals des del dia en què sigui publicada la seva resolució. I, així mateix, que "les sentències fermes que anul·lin un precepte d’una disposició general no afectaran per si mateixes l’eficàcia de les sentències o actes administratius ferms que l’hagin aplicat abans que l’anul·lació tingués efectes generals”. Bàsicament, vol dir que no es produirien efectes retroactius per la sentència. 

Tot i així, afegeix que en el cas que reclamés la retroactivitat, la manera de fer-ho seria reclamar-ne la devolució a la Hisenda autonòmica. "El lògic", diuen, és que l’Administració digui que no hi tenen dret. I amb més motiu per a les reclamacions per liquidacions de l’impost anteriors als quatre anys. 

Defensen, a més, que en cas que Hisenda atengués la devolució o s’impugnés la decisió denegatòria de l’Administració –que, de nou, pot saturar els jutjats– i els tribunals estimessin que la devolució és procedent, no creuen que l’Adminsitració pugui exigir l’impost als bancs. Els bancs consideren que seria exigir l’impost "a qui no era subjecte passiu d’acord amb la norma vigent en el moment de la liquidació". Tot i així, si es reclama, hauran de ser els tribunals els qui resolguin, ja que els bancs recorreran.