13 d’ag 2020

Anar al contingut

SEGURETAT SOCIAL

Persisteix el desacord polític sobre si les pensions han d'augmentar l'IPC com a mínim

El Congrés anul·la la reunió del Pacte de Toledo per la falta de consens sobre el poder adquisitiu de les prestacions

Els grups parlamentaris no es posen d'acord sobre si la inflació ha de ser l'increment mínim de cada any

ROSA MARÍA SÁNCHEZ

Persisteix el desacord polític sobre si les pensions han d'augmentar l'IPC com a mínim

JOSE LUIS ROCA

La reunió dels grups polítics en el Pacte de Toledo convocada per a aquest dimecres ha sigut suspesa ‘in extremis’ per la falta d’acord sobre com garantir el poder adquisitiu de les pensions en el futur i quin ha de ser el paper de l’índex de preus de consum (IPC) en la revalorització de les prestacions.

Prèviament, la convocatòria de la reunió havia servit de reclam per a la convocatòria d’un nou acte de protesta d’organitzacions de pensionistes als voltants del Congrés dels Diputats que aquesta vegada ha sigut més tensa que en altres d’anteriors. La forces de Seguretat han hagut d’intervenir en diverses ocasions per evitar el desplaçament de les tanques que impedien l’accés a les portes del Congrés del centenar de manifestants que protestaven a la Carrera de San Jerónimo.

El bloc d’esquerra més el PNB

Les discrepàncies entre els grups parlamentaris sobre com garantir el poder adquisitiu de les pensions basculen entre l’actitud de màxims que defensa Units Podem (a favor de garantir que les pensions s’apujaran en el futur com a mínim igual que l’IPC real de cada any) i la representada per formacions com PDECat, PP i Ciutadans, per a qui s’hauria de deixar una porta oberta a limitar la pujada de les prestacions més elevades en moments de recessió econòmica.

El PSOE, que la setmana passada va optar per l’ambigüitat, s’apunta ara a la tesi de Podem que les pensions s’han d’apujar “com a mínim” segons l’IPC. Aquesta tesi és compartida en general pel bloc dels grups parlamentaris d’esquerra (ERC i Compromís) i també pel PNB, que pateix una forta pressió social de part dels pensionistes del País Basc.

Malgrat tot, “avui som més a prop de l’acord que la setmana passada”, segons Aina Vidal, d’Units Podem. I tot i que aquest optimisme no és compartit des de les formacions de centre dreta, tots coincideixen a mantenir-se en contacte permanent (via ‘email’ i missatges de whatsapp en molts casos) per continuar buscant una fórmula de consens en què totes les parts es puguin trobar còmodes.

Tornar a una redacció ambigua, com la que ja hi havia en l’Acord del Pacte de Toledo renovat el 2011, pot ser la via per concertar l’acord de les parts negociadores, si bé es busca blindar l’acord de manera que no sigui possible en el futur que un Govern torni a introduir un índex de revalorització com el que va adoptar el PP el 2013 que, a la pràctica, limitava l’alça de les prestacions el 0,25% mentre no s’aconseguís l’equilibri financer del sistema.