Llista de defraudadors

Falciani recorda que gràcies a ell s'ha investigat l'HSBC a 28 països

La Fiscalia espanyola s'oposa a l'entrega perquè els fets són els mateixos pels quals ja es va rebutjar l'extradició fa cinc anys

falciani

falciani

4
Es llegeix en minuts
El Periódico / Agencias

L’exempleat del banc HSBC Hervé Falciani ha recordat aquest dimarts als jutges de l’Audiència Nacional que han de decidir sobre la seva possible extradició a Suïssa que gràcies a ell i al fet que no va ser entregat a aquest país el 2013 s’ha pogut investigar l’HSBC a 28 països.

L’exinformàtic, reclamat per Suïssa per complir cinc anys de presó perhaver filtrat dades bancàries de milers de defraudadors, ha explicat durant lavista d’extradició  que s’ha celebrat a l’Audiència Nacional que el que aquest tribunal va decidirfa cinc anysal rebutjar la seva entrega "va permetre la judicialització a múltiples països del cas conegut com a HSBC", concretament en 28, segons els seus càlculs. 

En la vista, la Fiscalia espanyola s’ha oposat l'entrega al·legant que els fets pels quals se’l reclamasón els mateixos que el 2013, i que, a més, el delicte que va cometreno està tipificat a Espanya, ja que no es pot encaixar en el de revelació de secrets d’empresa perquè no va filtrar les dades particulars.

Agraït a Espanya 

L’exinformàtic ha lloat l’actuació de les autoritats espanyoles. "Fa cinc anys es va decidir [rebutjar la petició de Suïssa] i això va permetre la judicialització a múltiples països del conegut com a 'cas HSBC' i per això, aquesta cort de l’Audiència Nacional i la Fiscalia Anticorrupció han sigut fonamentals en l’ajuda a la justícia", ha apuntat abans d’incidir que si el tribunal l’hagués extradit, "no s’hauria pogut judicialitzar el cas, perquè hauria sigut només administratiu".

Falciani s’ha expressat així al prendre la paraula davant del tribunal de la Secció Segona del Penal de l’Audiència Nacional, que aquest dimarts presidia María Riera, en una vista que no ha durat més de 20 minuts i en la qual l’exinformàtic ha destacat que "els últims que s’han beneficiat" de la decisió del tribunal que li va permetre quedar-se a Espanya han sigut les autoritats franceses, "que han pactat 300 milions d’euros de multa a la banca" i les belgues, que investiguen "3.000 milions de diners del mercat de diamants".

"Fins i tot països com França han de donar les gràcies i reconèixer el que es va fer aquí rebutjant les al·legacions suïsses", ha comentat després en declaracions als mitjans, per destacar a més que en un context de "guerra econòmica" global, per defensar els interessos econòmics d’un país, a les seves empreses i els seus ciutadans "s’ha de defensar elsdelators" perquè és la seva informació "la que permet que aquests casos no acabin sense conseqüències".

Oposició fiscal

Durant la vista, la fiscal María Sandoval ha expressat la seva posició contrària a l’extradició de l’exinformàtic per entendre que el cas ja va ser jutjat i les raons per les quals llavors es va denegar segueixen vigents, ja que l’únic que ha canviat és que en aquell moment havia sigut imputat per la justícia helvètica i ara ja ha sigut condemnat (quatre anys i 195 dies de presó).

Segons ha detallat, els delictes pels quals ha sigut allà sentenciat (espionatge econòmic amb agreujants) no tenen equivalència en el Codi Penal. De fet, que extragués dades de potencials delinqüents econòmics i els posés a disposició de les autoritats judicials i administratives, que "no de particulars", "no és constitutiu de cap delicte" a Espanya.

"L’únic que hi ha hagut aquí ha sigut una revelació d’informació a les autoritats judicials, provincials i la Hisenda Pública a fi de reprimir conductes delictives", ha resumit l’advocat de Falciani, Juan Ballarat, que al final de la vista es mostrava confiat que prevalgui a la sala el criteri de la Fiscalia i Falciani, tampoc en aquesta ocasió, sigui lliurat a Suïssa. Espera tenir una interlocutòria de la sala en un termini d’uns 15 dies.

Persecució tenaç

Falciani va ser detingut per primera vegada en territori espanyol l’1 de juliol del 2012 a Barcelona perquè requeia sobre ell una ordre d’extradició emesa per Suïssa el 2009. No obstant, l’Audiència Nacional va acceptar la petició de la Fiscalia i va rebutjar extradir-lo el maig del 2013, a l’entendre que la seva conducta havia consistit a denunciar "activitats sospitoses d’il·legalitat" que no havien de ser objecte de protecció.

Per la seva banda, Suïssa va condemnar Falciani el novembre del 2015va condemnar Falciani a quatre anys i 195 dies de presó i una vegada la sentència va assolir fermesa, les seves autoritats van emetre una nova ordre internacional contra ell que va ser renovada el maig del 2017 i incorporada al sistema espanyol que gestiona aquests processos el març del 2018. El 4 d’abril passatva ser detingut a Madrid i posat en llibertat amb mesures cautelars per garantir que fos localitzable.

Notícies relacionades

Es dona la circumstància que l’ordre que va motivar la detenció de Falciani aquest any va coincidir amb la fugida a Suïssa d’Anna Gabriel, la líder de la CUP que havia sigut cridada a declarar al Tribunal Suprem en lacausa sobre el procés independentista a Catalunya.

De fet, el mateix Falciani va comentar en públicaquesta coincidènciai va dir davant dels mitjans que se sentia enmig d’"un joc" d’interessos polítics. Demanava al Govern d’Espanya que deixés de banda aquest assumpte i rebutgés la seva extradició.