ESTALVIS

Catalunya va perdre gairebé 30.000 milions en dipòsits el 2017

En alguns casos, els bancs catalans van oferir 'comptes mirall' en altres autonomies per a la tranquil·litat dels seus clients

Madrid va ser la gran beneficiada amb 13.701 milions més a les arques, mentre que a Barcelona es van escapar 26.576 milions, segons les patronals AEB i CECA

3
Es llegeix en minuts
El Periódico

Els clients delsbancs catalans van retirar 29.429 milions d’euros de les oficines i antigues caixes a Catalunya durant el 2017, un any marcat per la tensió política del’1-O  i el  trasllat de les seus socials de CaixaBank i Banc SabadellCaixaBankBanc Sabadell en vista de la possibilitat que el Parlament aprovés una declaració unilateral d’independència.

En concret, el 16,4% dels dipòsits confiats als bancs catalans van ser retirats durant l’any passat a Catalunya, ja que dels grups formats per les antigues caixes van sortir 13.746 milions, un 18%, i dels bancs, 15.683 milions, un 15,25%.

“Comptes mirall”

No obstant, això no vol dir que els diners abandonessin les entitats, tant CaixaBank com Banc Sabadell van oferir la possibilitat d’obrir “comptes mirall” per assignar el capital a oficines del mateix grup, però en altres autonomies, per a la tranquil·litat dels seus clients.

Aquesta solució sol ser ‘temporal’, una provisió amb domicili fiscal fora de Catalunya que reflecteix els moviments del compte de referència de manera automàtica. En darrer terme, l’objectiu principal va ser evitar el bloqueig de dipòsits –en vista d’una possible DUI–, però mantenint el número de compte del client.

Madrid va guanyar pes i Barcelona va flaquejar

La retirada de dipòsits a Catalunya va coincidir amb un increment significatiu a les oficines de Madrid i regions properes a la comunitat septentrional.

Al capdavant de les beneficiades es troba Madrid, que va percebre 13.701 milions d’euros en només un any, una pujada interanual del 4,13%, ja que, si bé el saldo de dipòsits a les oficines de la regió de la banca tradicional es va reduir, va augmentar en un 21,75% a les sucursals de les antigues caixes, uns 21.105 milions.

També destaquen les pujades a les oficines bancàries de les entitats representades per AEB i CECA de les BalearsCastellóOscaNavarra, València i Saragossa.

Els comptes d’estalvis d’aquestes sis províncies van rebre 7.645 milions d’euros el 2017, amb un repunt del 6,74% comparat amb l’any anterior. A Saragossa van arribar 2.544 milions, mentre que a les Balears van aterrar 1.748 milions. Les van seguir Osca, amb 1.155 milions; Castelló i València, amb 970 i 963 milions, respectivament, i finalment Navarra, que va rebre 265 milions.

A l’altre costat de la canonada hi havia les províncies de Barcelona, on van succeir els drenatges més elevats dels dipòsits catalans, un total de 26.576 milions (13.048 milions a les antigues caixes i 13.528 milions als bancs) i Tarragona (329 milions i 967 milions).

A aquestes fugues s’han de sumar les esdevingudes a Girona, on el saldo de dipòsits va minvar 897 milions (243 milions i 654 milions) i Lleida, amb la retirada de 660 milions (126 milions i 534 milions).

Una reducció que des del sector atribueixen al “nerviosisme” dels inversors i clients a partir del tercer trimestre, intensificat l’u d’octubre amb la celebració del referèndum que va precipitar la intervenció del Govern central i la convocatòria d’eleccions autonòmiques ratificada per l’article 155 de la Constitució.

Tornada a la “normalitat”

Tot i que només les pròpies entitats disposen d’aquesta informació, tant CaixaBank com Sabadell, que van traslladar les seves seus socials a València i Alacant, respectivament, van assegurar haver recuperat la calma després de la fallida declaració unilateral d’independència.

El president del Sabadell,Josep Oliu, va descartar qualsevol “boicot” després de l’1-O per part d’una clientela que va tornar a la “normalitat” en el tancament del trimestre, que es va tancar amb un saldo positiu de 1.200 milions.

En línies similars, el conseller delegat de CaixaBank,Gonzalo Gortázar, va relativitzar l’impacte d’una fuga que va xifrar en 700 milions i que va qualificar d’“absolutament immaterial” en comparació amb el creixement experimentat en el conjunt de l’any.

Notícies relacionades

Els documents elaborats per les patronals reflecteixen a més un increment del 1% sobre el total nacional dels dipòsits en mans de grups formats per antigues caixes, fins a 506.616 milions.

Un tancament que contrasta amb el de la resta de bancs, que van culminar l’exercici amb 643.177 milions d’euros en dipòsits, un 1,45% menys.