El preu de la llum accelera la seva escalada cap a màxims històrics

Mal any per a les butxaques dels consumidors elèctrics. És a dir, per a pràcticament tota la població. El preu regulat de la llum (preu voluntari per al petit consumidor o PVPC) va començar a l’abril una escalada que ha continuat durant l’estiu i que, si es compleixen les previsions dels especialistes, pot fer que la factura voregi els seus nivells històricament més alts a finals d’any. O fins i tot els superi.

Un consumidor tipus amb 4,4 quilowatts (kW) de potència contractada i un consum anual de 3.500 quilowatts l’hora (kWh) va pagar el juliol passat una factura mensual de 66,4 euros. És a dir, un 2,1% més que al juny, un 4,5% més que al gener, un 5,7% més que la mitjana dels mesos de juliol entre el 2014 i el 2017, i un 8,6% més que dotze mesos abans. Comparat amb el mateix mes del 2009, el rebut del juliol va ser un 31% superior, segons les dades que recopila Francisco Valverde, consultor energètic i analista del mercat elèctric.

L’expert calcula que, en cas de continuar les tendències actuals, l’esmentat consumidor tipus hauria de pagar 71 euros al desembre, un 5,3% més que un any abans. Des del 2009, any en què comença la seva sèrie de dades, la factura mensual només ha sigut més alta els mesos de gener, febrer i març del 2012 (73,2 euros) i el gener del 2017 (73,9 euros). Però no és descartable que aquestes cotes siguin superades: des de començaments d’any Valverde ha elevat la seva estimació per al desembre dels 66 als 71 euros a causa de l’evolució del mercat. En el conjunt del 2018, el desemborsament seria de 788 euros, un 3% més que el 2017, un 5,2% més que la mitjana dels últims quatre anys i el segon més alt de la història, només per darrere del 2012 (793 euros). 

Generació més cara

L’encariment de la factura de la llum es deu bàsicament a la pujada dels preus a l’engròs de l’electricitat, un dels tres components del rebut juntament amb els impostos i els costos fixos (primes a les renovables i finançament dels dèficits passats del sistema, entre molts d’altres). Aquests preus estan per sobre de la mitjana mensual dels últims 10 anys des del maig i aquest dimarts ha marcat un nou màxim anual (74,82 euros/MWh). Generar l’energia està resultant aquest any més car per la pujada del petroli, que arrossega la resta de fonts fòssils; la pujada del preu del carbó per la demanda més gran de la Xina; i l’escalada del preu delsdrets d’emissió de CO², que les centrals contaminants han de comprar per operar. 

“Els preus que estem veient són el reflex del que està passant en els costos de la generació fòssil, que s’estan veient molt afectats per l’alça dels seus preus a l’engròs: des de fa un any, un 30% en el cas del carbó i un 40% del gas natural. I a més influeix l’alça en el cost dels drets d’emissió, els quals van directament sumats a les ofertes que fan els generadors, els quals han multiplicat per tres el seu cost, amb un increment del 200%. A causa d’uns canvis que ha fet la Unió Europea en el mercat de drets, la previsió per al seu cost és que segueixi pujant, per la qual cosa, si no hi ha canvis, em temo a curt termini no crec que veiem baixades de preus significatives, tret de moments puntuals d’alta generació eòlica", explica Valverde.

Falsa idea

Notícies relacionades

Repsol creu que l’impost a les energètiques decaurà a final d’any

Lola Casademunt vestirà l’equip dels EUA de la Copa Amèrica

La pujada s’ha produït malgrat que, al contrari que el 2017, ha plogut molt. "Tenim la falsa idea que la generació hidroelèctrica és barata quan no és així. Per com està dissenyat el nostre mercat elèctric, el cost de l’aigua, teòricament, només és una mica inferior a les tecnologies fòssils. La generació amb aigua només és barata en moments molt puntuals de l’any, quan els embassaments hidroelèctrics tenen bastantes reserves, superiors al 85%, i encara es preveu que augmentin, amb la qual cosa necessiten desembassar," apunta.

La nova oferta renovable de les passades subhastes, afegeix l’expert, encara tardarà a estar disponible i és "molt insuficient" per combatre aquests preus. "A part de tot això, la concentració de poder per part d’unes quantes empreses tampoc ajuda, ja que no afavoreix que hi hagi una competència efectiva," afirma.