Anar al contingut

decisió administrativa

Europa rebutja compensar els accionistes i creditors del Popular

La Junta Única de Resolució (JUR) esgrimeix un informe que afirma que la liquidació hagués sigut pitjor

La valoració de Deloitte apunta que també haurien patit pèrdues altres bonistes i alguns dipositants

P. Allendesalazar

Llarga espera per a un desenllaç sense sorpreses. La Junta Única de Resolució (JUR), l’autoritat bancària dependent de la Comissió Europea que va pilotar la intervenció del Popular i la seva venda al Santander per un euro el juny de l’any passat, ha anunciat aquest dilluns que no concedirà cap "compensació" als accionistes i parteixen dels creditors que van perdre tots els seus diners en aquella operació (11.439 milions: 9.398 milions els primers i 2.041 milions els segons). Es tracta d’una decisió preliminar, ja que ara els afectats poden presentar al·legacions, però és altament improbable que canviï d’opinió.

Com determina la normativa, la JUR ha basat la seva decisió en un informe d’un tercer independent, la consultora Deloitte, que va encarregar que valorés si els perjudicats haguessin sortit més ben parats si el Popular s’hagués liquidat via concurs de creditors ordinari, en lloc de patir la seva resolució exprés mitjançant el procediment reservat per als bancs sistèmics. La conclusió de l’informe és que els accionistes i els creditors afectats haguessin perdut els seus diners en qualsevol cas.

Però és més, Deloitte afirma que la liquidació ordinària hagués suposat pèrdues d’entre el 13% i el 54% per a creditors de deute que no es van veure afectats per la resolució i que fins i tot el Fons de Garantia de Dipòsits (FGD) hagués hagut de posar entre 1.781 i 2.164 milions per reparar el trencament d’entre el 29% i el 35% que haguessin patit en els seus estalvis els dipositants del banc Pastor, filial del Popular. L’auditora, així, estima que l’administrador concursal només hagués pogut recuperar entre el 75% i el 82% del valor dels actius del grup (126.300 milions).

Més afectats

L’informe basa les seves estimacions en dos escenaris (un de positiu i un altre d’advers) i tres terminis per culminar la liquidació (18 mesos, tres anys i set anys). A les quantitats recuperables, els resta els costos de la liquidació (entre 990 i 1.192 milions) i el desemborsament per sentències judicials desfavorables que solen provocar aquests processos (entre 1.790 i 3.450 milions). La seva conclusió és que el concurs de creditors hagués augmentat el nombre d’afectats i que les pèrdues haguessin ascendit a entre 23.444 i 34.144 milions, en lloc dels 11.439 milions que van perdre els perjudicats per la resolució europea.

Deloitte va entregar el seu informe al JUR el 12 de juny passat, però el seu contingut no s’ha fet públic fins aquest dilluns, entre altres raons perquè l’autoritat comunitària va negociar amb el Santander quins aspectes havien de continuar confidencials, com ja va fer amb els dos informes anteriors de valoració que també va encarregar a Deloitte per sustentar la seva decisió. En el primer, la JUR va ocultar que en un dels tres escenaris analitzats el Popular tenia un valor positiu de 1.500 milions, la primera d’una llarga llista de decisions polèmiques que li va valer una inusual reprimenda del Congrés dels Diputats.

La decisió de no compensar els perjudicats és, això sí, administrativa. Els afectats han acudit als tribunals espanyols i europeus. Però pot tenir conseqüències. Segons fonts financeres, la JUR interpreta que si la justícia declara il·legal la resolució, hauria de pagar als accionistes i creditors el que haguessin rebut en cas de liquidació. És a dir, zero euros. Una altra cosa és que es condemnés el Santander o els antics administradors del Popular.