SECTOR AERI

Les 'low cost' piloten el creixement del trànsit mundial de passatgers

Les aerolínies tradicionals llancen subsidiàries de baix cost o en compren a la competència

Els vols de llarg radi es converteixen en el nou camp de batalla aeronàutic

4
Es llegeix en minuts
Josep M. Berengueras
Josep M. Berengueras

Periodista

ver +

Viatjar amb avió ha passat de ser un luxe a ser una activitat habitual. L'aparició i expansió de les aerolínies de baix cost ha democratitzat els viatges i escapades a Europa (i a totes les destinacions a unes quatre hores de distància), i permeten, fins i tot, que per menys de 20 euros qualsevol ciutadà pugui anar a Milà al matí, dinar, anar a comprar i tornar a la nit a dormir a casa seva. Les aerolínieslow cost són les que estan pilotant el creixement del sector, i han obligat les companyies tradicionals a copiar el seu model de negoci, i contribueixen, d’aquesta manera, a difuminar cada vegada més la línia fina que separa les aerolínies de bandera i les debaix cost.

En els últims 15 anys, noms com RyanairEasyjetVueling Norwegian han passat a ocupar part de l'imaginari dels ciutadans en el moment d'escollit companyies per volar (fa 30 anys les respostes haurien estat unes altres: aerolínies de bandera). Segons la companyia de serveis per a aeroports RDC, són leslow costles que han empès el creixement del sector en l'última dècada: han acumulat un creixement anual d’un 7,1% (xifres del 2007 al 2016), més del doble que el 3,5% que ha crescut l'aviació en general. Segons la mateixa font, el creixement de les aerolínies de baix cost va augmentar més que la mitjana del sector a totes les regions.

Qüestió de preu?

En plena crisi es deia que era una qüestió de preu. Però la tornada al creixement ha demostrat que les low costno són un fenomen passatger. "El nombre total de seients oferts per les principals aerolínies de baix cost europees va arribar a gairebé 400 milions el 2017, cosa que representa un creixement d’un l'11% respecte del 2016, i que en termes absoluts representen el voltant de 38 milions de seients afegits", va destacar RDC en un altre informe. "Les 13 grans companyies tradicionals combinades (des de Lufthansa fins a TAP, incloent Turkish Airlines) van gestionar 395 milions de seients intraeuropeus el 2017, amb una pujada de menys d’un 3% respecte del 2016," agrega.

De fet, el panorama aeri de les 20 aerolínies més grans d’Europa ja presenta vuit firmeslow cost. Ryanair és, a més, la companyia (marca) que més passatgers va transportar l'any passat, amb 129 milions de viatgers a Europa el 2017 (un 10% més que el 2016). A continuació s’hi situar una altra firma de baix cost pura, EasyJet (81,6 milions, un 9,6% més), i en tercera posició ja va aparèixer la primera firma tradicional, Turkish Airlines (68,6 milions l'any passat, un 9,3% més). En la quarta posició es va situar Lufthansa i,després, Air France.

Canvi d'estratègia

No obstant, en l'últim lustrel'estratègia  de les aerolínies tradicionals ha canviat radicalment: de provar de competir a Europa amb les seves marques directament amb les firmes de baix cost a lluitar amb les seves mateixes armes.

El camí ha estat diferent depenent del grup. Un d'ells ha estat crear aerolínies de baix cost pràcticament de zero: és el cas d'Iberia amb Iberia Express, d'Air France amb Joon o del hòlding IAG amb Level, per exemple. Una altra estratègia diferent ha estat la de les compres: IAG va adquirir Vueling el 2012, Lufthansa va prendre el controld'Eurowings  el 2005 i KLM, que havia comprat Transavia en el llunyà 1991, va decidir impulsar aquesta firma ara fa poc més d'una dècada. Segons un estudi d'Airbus, 10 de les 30 aerolínies més grans ja tenen una firma de baix cost en el seu grup. De fet, el grup Lufthansa, amb els seuslow costsupera Ryanair en viatgers (130 milions el 2017).

Si les aerolínies tradicionals van decidir competir amb leslow costamb la seva mateixa moneda, les de baix cost van decidir lluitar per part del pastís de les aerolínies de bandera. De ser firmes que només tenien el preu com a gran avantatge, (calia pagar per tots els serveis, anar a aeroports llunyans, utilitzar seients poc còmodes, patir un tracte poc amigable del personal), han passat a oferir serveis com arawifigratuït, més espai entre seients, avions nous, aeroports principals... Segons Airbus, nou de les deu firmes més granslow costja s'enfoquen als viatgers de negocis.

Llarg radi

I si la lluita pel mitjà i el curt curt radi entre firmes tradicionals ilow costera dura, en l'últim lustre un nou camp de batalla s'ha sumat a la contesa: el baix cost de llarg radi. 

Notícies relacionades

En nombre de viatgers, la quota de les aerolínies de baix cost de llarg radi encara és petita. Però que preocupa les aerolínies tradicionals ho demostra que IAG va crear en tot just uns mesos Level per lluitar amb Norwegian en les seves rutes de llarg radi (la seva primera batalla va ser a Barcelona). Norwegian, a més de Barcelona, opera rutes de llarg radi des de Londres, Oslo, París i Roma. L'any passat, va moure 2,6 milions de passatgers en el llarg radi (un 7,9% dels seus viatgers totals). Level s'estrenarà aquest any també a París.

No seran les úniques que participin en la batalla. Segons CAPA, s'han creat 15 aerolínies low costdes del 2012 (la majoria a l’Àsia, però també a Europa, com Wow Air o la mateixa Joon d’Air France). I es poden produir, de nou, moviments als mercats: IAG va anunciar a començaments d'abril que estudia llançar una oferta per comprar Norwegian. Tot això, en un mercat, l'aeri, els beneficis anuals del qual sumen més de 30.000 milions d'euros.