El Santander, CaixaBank i Bankia reclamen a l'Estat 1.350 milions pel tancament del Castor

El Banco Santander, CaixaBank i Bankia reclamen a l'Estat els 1.350 milions d'euros que van aportar per facilitar el tancament del magatzem submarí de gas Castor i que el Govern es va comprometre a tornar en 30 anys. Les tres entitats han formulat aquest divendres davant el Govern una "reclamació de responsabilitat de l'Estat legislador" en què sol·liciten la devolució dels diners aportats, "més els danys causats", segons han confirmat fonts de les entitats.

El Govern va suspendre el setembre del 2013 l'activitat d'injecció de gas en l'emmagatzematge subterrani Castor, situat davant la costa de Vinaròs, després de registrar-se centenars de sismes a la zona. L'octubre del 2014 va acceptar mitjançant un decret llei la renúncia d'Escal UGS -que estava participada per la companyia ACS presidida per Florentino Pérez, en un 66,67 %- a la concessió de la instal·lació.

Com a conseqüència d'això, l'Executiu, mitjançant un reial decret llei, va establir una indemnització de 1.350,7 milions per a la companyia concessionària, quantitat que es carregaria en el rebut del gas durant 30 anys. El Santander, CaixaBank i Bankia van finançar l'Estat perquè la concessionària es pogués liquidar sense fer fallida, fet que hagués generat un risc per a solvència a l'Estat, i van aportar els fons que els havien de tornar en un termini de 30 anys en mensualitats a càrrec del rebut del gas.

El mes de desembre passat el Tribunal Constitucional va anul·lar diverses disposicions del decret llei de mesures del sistema gasista que el Govern havia aprovat el 2014 i pel qual s'havia fixat la indemnització per als promotors del magatzem. En opinió del tribunal, no concorria una "situació d'extraordinària i d'urgent necessitat" que justifiqués aprovar un decret llei per "atribuir noves obligacions de pagament al sistema gasista". És a dir, no creia que el pagament als bancs s'hagués de fer amb càrrec al rebut del gas per la via d'un decret-llei en lloc de per la tramitació d'una llei ordinària.

A conseqüència de la sentència, el 31 de gener la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC), la institució que realitzava els pagaments amb càrrec al sistema gasista, va decidir deixar de pagar als bancs els 6,7 milions d'euros mensuals que abonava i que procedien de la factura del gas. Aquests pagaments, als quals si s'hi sumen els interessos pugen a més de 4.700 milions en els 30 anys previstos, suposarien uns dos euros de sobrecost mitjà per rebut del gas durant 30 anys.

La CNMC redistribueix cada mes els diners que recapten els distribuïdors i transportistes de gas i electricitat entre els diferents agents que tenen drets de cobrament en el sistema elèctric i en el gasista, com transportistes, distribuïdors i altres, a través de la liquidació de les activitats regulades.

En la liquidació del sector gasista corresponent al novembre del 2017, Competència indica que, a més de paralitzar els pagaments, els titulars d'aquests drets de cobrament, els bancs abans citats, deixen de ser subjectes del sistema de liquidacions. Ara, a més, els lletrats analitzen si és el ministeri d'Energia o la CNMC la que ha de reclamar a la banca les quantitats pagades des del 2016, que sumarien gairebé 150 milions fins ara, segons fonts del sector, i que s'haurien de retornar als usuaris. 

També en aplicació de la sentència del Constitucional, la CNMC va eliminar del procediment de liquidació de l'exercici en curs els costos d'operació i manteniment del magatzem de gas Castor reconeguts amb càrrec al sistema gasista (el rebut del gas que paguen els usuaris del servei).

Notícies relacionades

Un horitzó estable per a Naturgy

BonÀrea preveu obrir 23 súpers i renovar 15 botigues més aquest any

La solució de l'embolic del Castor no és fàcil, ja que podria haver de tornar els diners que va rebre i que li van servir per pagar als seus creditors. Els bancs, que van posar els fons per a la indemnització a canvi d'un flux d'ingressos estable i quantiós, han decidit enfrontar-se al Govern i reclamar no només el que es va acordar, sinó una indemnització pels danys causats.

El Ministeri d'Energia dirigit per Álvaro Nadal fa mesos que assegura que estudia com aplicar la sentència, que el seu departament considera que només qüestiona el procediment que es va utilitzar per aprovar la indemnització, però no conclou que el seu pagament sigui indegut. No obstant, no ha sigut capaç de trobar una solució que resolgui el contenciós amb la banca, que no pensa perdonar els 1.350 milions d'euros que va desemborsar per la infraestructura fallida.