La policia deté Falciani a petició de Suïssa

Les autoritats helvètiques el reclamen per la condemna a cinc anys que se li va imposar en rebel·lia el 2015

La coincidència de l'arrest amb el procés obert als líders del procés ha desfermat crítiques i sospites d'intercanvi

3
Es llegeix en minuts
Ángeles Vázquez / Luis Rendueles

Hervé Falciani, l'expert en sistemes d'informació a qui es va atribuir la difusió de la llista de 130.000 clients del banc suís HSBC a la qual va donar nom, ha tornat a ser detingut a petició de Suïssa per la condemna a cinc anys de presó que li va imposar en rebel·lia el 2015, per uns fets pels quals ja va ser reclamat sense èxit per les autoritats helvètiques. El 2013 l'Audiència Nacional va denegar-ne l'entrega a l'entendre que el delicte que li atribuïa Suïssa no estava previst en la legislació espanyola, cosa que feia impossible extradir-lo. Ara la reclamació helvètica es refereix al de servir informació econòmica de forma agreujada, que com a tal no figura en el nostre Codi Penal, tot i que intenta salvar aquest important escull esgrimint la condemna en ferm.

Però aquesta opció planteja un nou problema. Segons fonts jurídiques, Espanya només accediria a entregar una persona jutjada en rebel·lia si el país reclamant es comprometés a celebrar un nou judici contra ell en què no patís cap indefensió i pogués interposar els recursos corresponents. Al nostre país només s'hi poden celebrar judicis en rebel·lia per delictes penats amb fins a dos anys de presó i en el cas de Falciani, Suïssa el va condemnar a cinc.

En qualsevol cas, l'arrest ha coincidit amb el procediment contra els líders del procés, en què el Tribunal Suprem va cursar una ordre internacional de detenció contra la secretària general d'ERC, Marta Rovira, que igual que havia fet l'exdiputada de la CUP Anna Gabriel va escollir Suïssa per fugir de la justícia espanyola.

Agents de la Comissaria General de Policia Judicial l'han detingut aquest dimecres, en virtut que la seva condemna adquirís fermesa el 2016, cosa que, segons assenyalen fonts policials, és equivalent a Suïssa a una ordre de detenció i entrega amb fins d'extradició. Aquestes fonts han assenyalat que la reclamació suïssa es va rebre el 19 de març passat. La fugida de Rovira no es va produir fins al dia 23, cosa que a priori sembla descartar el recel sobre un hipotètic intercanvi amb què ràpidament s'han omplert les xarxes socials.

En mans de l'Audiència

L'arrest de l'exempleat bancari s'ha produït a Madrid quan es disposava a participar en un col·loqui organitzat per la Universitat de Comillas sobre refugis fiscals, i aquest dijous serà conduït a l'Audiència Nacional, on compareixerà al Jutjat Central d'Instrucció número 6, que haurà de determinar si tira endavant amb la reclamació suïssa. Habitualment aquesta mena de procediments acaben a la Sala Penal de l'Audiència a què li correspon decidir si s'accedeix a l'entrega o no, opció aquesta última per la qual es va decantar el 2013. Si l'Audiència nega l'extradició, el Govern no té en cap cas possibilitat d'acordar-la. En canvi, l'Executiu sí que hi té l'última paraula, quan el tribunal dona via lliure a la reclamació, perquè aleshores la pot acordar o no. A més de les traves que suposa accedir a una petició d'aquesta mena per una condemna en rebel·lia, fonts jurídiques assenyalen que si es comprova que la petició actual es fa pels mateixos fets pels quals ja es va rebutjar s'entendria de forma equivalent a la de cosa jutjada i seria rebutjada. 

Notícies relacionades

Tan bon punt s'ha sabut la detenció de l'informàtic que va donar a conèixer dades de 130.000 comptes bancaris de presumptes evasors fiscals i va col·laborar amb la Fiscalia Anticorrupció espanyola en la identificació de 637 espanyols, el portaveu de Podem al Parlament Europeu, Miguel Urbán, ha donat via lliure a les especulacions amb un tuit en què es preguntava si no és "un favor d'Espanya per demanar l'extradició d'Anna Gabriel i altres persones exiliades polítiques", com la secretària general d'ERCS'oblidava que el Suprem no ha arribat a sol·licitar l'arrest de Gabriel, perquè a l'estar tan sols processada per desobediència, només s'arrisca a una pena d'inhabilitació, cosa que fa inútil reclamar-la, i ignorava que Rovira no va fugir fins a quatre dies després que arribés a mans de la policia la nova reclamació.

"'Detenir un filtrador que ha defensat els drets humans en contra del poder és un favor d'Espanya per demanar l'extradició d'Anna Gabriel i altres persones exiliades polítiques a Suïssa?", és el que s'ha preguntat Urbán a través del seu compte de Twitter.