reclamació davant la UE

Estrasburg admet la demanda dels pensionistes contra l'Estat espanyol

Marea Pensionista reclama la revalorització de les prestacions de jubilació en funció de l'IPC

2
Es llegeix en minuts
Max Jiménez Botías

El Tribunal Europeu de Drets Humans d'Estrasburg ha admès a tràmit la demanda interposada per Col·lectiu Ronda en representació de Domiciano Sandoval, activista i portaveu de la Marea Pensionista, contra la decisió d'Espanya de revaloritzar les pensions per sota de l'increment del cost de la vida i desvincular les revisions de l'import de les pensions de l'evolució de l'IPC mitjançant l'aplicació del denominat índex de revalorització de les pensions.

Segons dades facilitades per la mateixa cúria Europea, només el 5% de les demandes elevades davant el Tribunal d'Estrasburg denunciant vulneracions del Conveni Europeu de Drets Humans (TEDH) són admeses a tràmit i acaben sent resoltes pel tribunal. Aquest tribunal es pronunciarà sobre la pèrdua acumulada de poder adquisitiu que pateixen els pensionistes d'Espanya des de l'any 2012, quan es va prendre la decisió d'actualitzar l'import anual de les pensions per sota de l'increment del cost de la vida. Una pràctica que a criteri del Col·lectiu Ronda suposa la vulneració del deure «d'elevar progressivament el nivell del règim general de la Seguretat Social» i no garanteix l'exigida «suficiència econòmica» als pensionistes. Així ho demostren, per exemple, unes dades fetes públiques pel sindicat UGT que assenyalen que els pensionistes espanyols han perdut de mitjana 670 euros a l'any en termes de capacitat adquisitiva en el període comprès entre l'any 2010 i 2017.

La demanda elevada per Col·lectiu Ronda davant el tribunal comunitari, invoca la vulneració per part de l'Estat espanyol tant del conveni 102 de l'OIT -firmat i ratificat per Espanya- com, de forma més específica, el Conveni Europeu de Drets Humans, el Codi Europeu de Seguretat Social i la Carta Social Europea. Aquesta normativa estableix "de forma inequívoca" l'obligació per part dels estats de garantir i preservar el poder adquisitiu dels pensionistes davant l'increment del cost de la vida. En el cas de la Carta Social Europea -vinculant per als estats membres de la UE- es determina l'exigència de «tendir progressivament a elevar el nivell de protecció de la Seguretat Social» i, per tant, a actuar de forma diametralment oposada a com ho estan fent les últimes novetats legislatives introduïdes pel Govern espanyol en matèria de pensions i Seguretat Social.

Sense correspondència amb l'IPC

El 30 de novembre del 2012 va entrar en vigor el reial decret de mesures de consolidació i garantia del sistema de la Seguretat Social. Aquesta norma imposava, per primera vegada, una revalorització de les pensions de jubilació en un percentatge inferior al de l'IPC i aprovava, a més, una aplicació retroactiva de la mesura establint per a l'any 2012 que estava a punt de finalitzar un increment de l'1% mentre el d'aquest any es va situar a unes dècimes del 3%. L'any següent, el 2013, el Govern va traduir aquesta mesura en norma mitjançant l'aprovació de la llei reguladora de sostenibilitat i de revalorització de les pensions que, definitivament, ha transformat en normativa la desindexació de les pensions sobre l'IPC i deixa sense efecte l'obligació d'actualitzar les pensions segons l'anual tal com recollia la llei general de  la Seguretat Social.

Notícies relacionades

Les reformes legislatives introduïdes pel Govern han provocat una contundent resposta per part dels jubilats. En els últims mesos, coincidint amb la presentació la demanda, marea pensionista ha portat a terme reinterades jornades de protesta contres les mesures de l'Executiu de Rajoy. La més contundents d'aquestes jornades de protesta es va produir el 17 de març, amb manifestacions en diferents ciutats d'Espanya.