El Govern del PP recapta en sis anys 28.000 milions menys dels previstos

Al físic Niels Bohr se li atribueix la frase: «És difícil fer prediccions, en especial sobre el futur». I en el cas dels Pressupostos públics passa el mateix ¿Fins a quin punt és fiable la predicció d’ingressos tributaris realitzada pel Govern, que espera arribar el 2018 a un nivell sense precedents de 210.015 milions d’euros, amb un augment del 4,5% respecte al que estava previst el 2017, molt per sobre del creixement econòmic estimat?

En les dues últimes legislatures del PP, entre el 2012 i el 2017, el desfasament entre el que s’ha pressupostat i el que efectivament s’ha recaptat supera els 28.000 milions d’euros acumulats, segons les dades d’execució del Ministeri d’Hisenda. En cap dels exercicis s’han complert les estimacions de l’Executiu.

L’últim exemple es va produir amb les dades de l’any passat. En els comptes per a aquell exercici, el Govern va estimar uns ingressos tributaris de 200.963 milions d’euros, que ja constituïen un autèntic rècord i uns 15.000 milions més que l’exercici precedent, gràcies a la millora experimentada pel conjunt de l’economia.

Finalment, es van recaptar 198.100 milions, gairebé 3.000 milions menys del que estava previst. El que sí que s’ha complert és l’objectiu de dèficit, que va tancar el 2017 en el 3,07% del producte interior brut (PIB), segons el mateix Executiu. 

El 2018, si és que l’Executiu de Mariano Rajoy aconsegueix lligar el suport dels nacionalistes bascos del PNB, imprescindible perquè els Pressupostos tirin endavant, el creixement econòmic previst, malgrat haver-se revisat a l’alça, des del 2,3% fins al 2,7%, és inferior al 3,1% de l’any passat. A més a més, està previst reduir la recaptació en uns 3.000 milions (2.000 milions per les mesures per afavorir les renda baixes i mitjanes a través de l’impost de la renda  (IRPF) i 1.000 milions per l’augment previst en les pensions mínimes i no contributives).

En aquesta ocasió, el Govern espera recaptar gairebé 12.000 milions més dels efectivament ingressats el 2017 malgrat tots aquests condicionants, segons l’avantprojecte aprovat dimarts. En el passat, la tècnica de l’Executiu per complir les previsions i els objectius, o aproximar-s’hi, ha consistit a posar en marxa ajustos a mig exercici (pujades d’impostos o retallades de despesa o una combinació de les dues mesures).

CREDIBILITAT

El cert és que la història dona poc marge per a la credibilitat de les previsions d’ingressos. En l’anterior legislatura, en què Cristóbal Montoro també era ministre d’Hisenda, no va encertar ni un sol exercici i va obtenir recaptacions per sota del que havia pressupostat. I el mateix ha passat en l’actual.

També van fallar els seus predecessors, en especial Elena Salgado, vicepresidenta i titular d’Economia durant la segona legislatura del socialista José Luis Rodríguez Zapatero. Llavors, amb 75.000 milions menys entre el 2008 i el 2009, es van veure sacsejats pels efectes d’una crisi que van negar fins a l’últim moment.

Montoro no s’ha destacat en els últims anys per ingressar el que estava previst. El pitjor exercici va ser el del 2013, encara atribuïble a la crisi i amb un descens de l’activitat més gran del que s’havia previst. En total es va produir un desviament de 9.013 milions. La tendència va seguir els anys següents malgrat la recuperació.

Els avisos sobre la pràctica de sobreestimar els ingressos procedeixen de diferents fronts. Respecte als comptes del 2016, el president de l’Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (Airef), José Luis Escrivá, ja va denunciar al Congrés que el Govern va inflar en uns 26.000 milions els ingressos. L’objectiu era una previsió positiva de recaptació per preveure més despeses i, en cas que s’incompleixin els pronòstics, aplicar retallades.

ETAPA DE ZAPATERO / En tot cas, els desfasaments no són sempre en negatiu, també es produeixen sorpreses agradables per a les arques públiques, amb més ingressos dels que s’havien estimat. En la primera etapa de José Luis Rodríguez Zapatero, amb Pedro Solbes com a gestor econòmic, la característica va ser precisament aquesta, amb un punt màxim l’any 2006, amb 14.064 milions d’euros de més. Llavors, la recaptació per l’IRPF, impost de societats i IVA va superar de sobres els càlculs de l’Executiu.

Notícies relacionades

Repsol creu que l’impost a les energètiques decaurà a final d’any

Lola Casademunt vestirà l’equip dels EUA de la Copa Amèrica

També Rodrigo Rato va recaptar més del que havia pressupostat durant la primera legislatura de José María Aznar. La tendència va seguir durant la segona, amb Montoro

ja com a titular del Ministeri d’Hisenda. L’excepció va ser el 2001, a l’ingressar 1.103 milions menys dels previstos. Els desajustos més grans es van produir el 2008 i el 2009, amb Elena Salgado com a titular d’Economia.