24 febr 2020

Anar al contingut

RESULTATS DEL 2017

Volkswagen i Seat aconsegueixen un benefici rècord amb el 'dieselgate' en declivi

La marca espanyola va registrar uns guanys operatius de 191 milions, un 24,8% més

Les 16 plantes de cotxes elèctrics del grup no inclouen les de Martorell i Navarra

Antoni Fuentes

OMM04. BERLÍN (ALEMANIA), 13/03/2018.- El presidente mundial del grupo Volkswagen, Matthias Müller (c), el jefe de finanzas, Frank Witter (d), y el jefe de comunicaciones, Hans-Gerd Bode (i), ofrecen una rueda de prensa para presentar los reusltado anuales de la fabricante, en Berlín (Alemania), hoy 13 de marzo de 2018. Müller anunció que van a aumentar a 16 el número de fábricas que produzcan eléctricos en 2022, frente a las 3 fábricas que lo hacen ahora. EFE/ Omer Messinger

OMM04. BERLÍN (ALEMANIA), 13/03/2018.- El presidente mundial del grupo Volkswagen, Matthias Müller (c), el jefe de finanzas, Frank Witter (d), y el jefe de comunicaciones, Hans-Gerd Bode (i), ofrecen una rueda de prensa para presentar los reusltado anuales de la fabricante, en Berlín (Alemania), hoy 13 de marzo de 2018. Müller anunció que van a aumentar a 16 el número de fábricas que produzcan eléctricos en 2022, frente a las 3 fábricas que lo hacen ahora. EFE/ Omer Messinger / OMER MESSINGER (EFE)

El grup Volkswagen va funcionar el 2017, de nou, com una màquina greixada que fabrica rècords de beneficis. Tant el grup Volkswagen com Seat van aconseguir l’any passat batre els seus màxims de guanys malgrat els costos que s’arrosseguen pel dieselgate i per les elevades inversions. 

El conjunt de la multinacional alemanya, que es manté com a primer fabricant mundial amb 10,7 milions de vehicles venuts, va aconseguir un benefici atribuït d’11.354 milions d’euros enfront dels 5.144 milions del 2016. Per la seva part, la marca espanyola Seat va obtenir un benefici operatiu de 191 milions d’euros, cosa que suposa una millora del 24,8% en relació amb l’exercici anterior. Es tracta del benefici operatiu segons la comptabilitat alemanya, que difereix lleugerament de les dades que donarà Seat la setmana que ve, incloent-hi el benefici net, que el 2016 va ser de 903 milions pels ingressos de la venda a Volkswagen de la filial financera.

Els ingressos de Seat van arribar als 9.892 milions, l’11,2% més, amb 468.000 vehicles entregats a la xarxa comercial i una producció a la planta de Martorell de 479.000 unitats. Incloent-hi els models de l’Audi Q3 acoblats a Martorell, les vendes de Seat van pujar a 595.000 vehicles.

La multinacional alemanya destaca la millora aconseguida per Seat gràcies a un augment dels ingressos per vehicle, a més de comptar en un any complet amb l’Ateca i en una part d’ell amb el nou Arona, i un increment del marge de benefici que van compensar una pujada dels costos. 

La satisfacció de Volkswagen amb els resultats de Seat també inclou el manteniment de la seu i la factoria a Catalunya malgrat el conflicte polític. «Hem analitzat la situació i hem decidit deixar la seu i la fàbrica a Martorell», va afirmar el president de Volkswagen, Matthias Müller, en la presentació dels comptes a Berlín.

COST DEL ‘DIESELGATE’

El rècord de beneficis del grup Volkswagen es va aconseguir malgrat que la companyia va haver de gastar 3.200 milions d’euros en les compensacions per als propietaris de cotxes del grup afectats per la trampa per maquillar les emissions de gasos als Estats Unitse.

No obstant, el cost de l’escàndol del dieselgate segueix reduint la seva intensitat des que va esclatar el setembre del 2015. El 2016, els costos per la crisi de motors trucats vanpujar a 6.400 milions. A més, la liquiditat neta del grup va aribar al final del 2017 als 22.400 milions, i per tant se situa només 2.000 milions per sota de la d’abans del dieselgate.

Matthias Müller va anunciar en la presentació de resultats a Berlín que l’ofensiva en vehicles elèctrics de la companyia preveu 16 fàbriques amb aquests cotxes a final del 2022 enfront de les tres actuals. De moment, el mapa d’aquestes plantes no inclou les factories de Navarra i Martorell, encara que Müller va dir que l’assignació d’alguna versió de bateries «dependrà del desenvolupament del mercat elèctric d’Espanya». H