Dades del Servei Públic d'Ocupació
Gairebé la meitat dels treballadors amb contractes formatius són cambrers o peons
CCOO denuncia que moltes empreses es valen de l'excusa de l'aprenentatge per aprofitar-se de les ajudes de l'Estat i fer contractes precaris
camarero /
Gairebé la meitat dels treballadors amb contractes per a la formació i l'aprenentatge van ocupar llocs de cambrers, dependents de petit comerç, peons i netejadors el 2017, segons un informe basat en dades del Servei Públic d'Ocupació Estatal (SEPE) difós per CCOO.
El sindicat recorda que els contractes de formació, que articulen l'anomenada formació dual del sistema laboral, es dirigeixen "en teoria" a qualificar joves amb baix nivell educatiu. No obstant, denuncia que en la pràctica s'utilitzen com un contracte "barat" principalment en pimes i micropimes d'hostaleria i comerç. De fet, les empreses classificades en l'activitat de comerç al detall i els serveis de menjars i begudes realitzen el 35% de les contractacions.
CCOO adverteix en el seu informe que el contracte per a la formació ha anat patint en els últims anys una "progressiva precarització", ja que "es va elevar a 30 anys l'edat màxima a la qual es podia ser contractat, es va eliminar l'exigència que el contractat tingués un nivell acadèmic baix i es va permetre l'encadenament de contractes sempre que no fossin per a la mateixa ocupació", al·lega el sindicat.
En aquest sentit, CCOO subratlla que, per cada contracte, l'Estat paga mensualment 214 euros a les acadèmies privades que imparteixen els cursoson line' i entre 60 i 80 euros més a les empreses en concepte de tutoria. En els últims cinc anys, les bonificacions a aquests contractes, amb taxes d'inserció que ronden el 3%, han suposat una despesa de 1.893 milions d'euros. "Això és un clar exemple del finançament públic de la precarietat laboral", exposa Santillana.
Més controls, menys contractes
CCOO argumenta que l'evolució d'aquests contractes entre els anys 2007 i 2017 es pot dividir en tres etapes: del 2007 al 2012 hi va haver aproximadament 70.000 contractes anuals, que es concentraven en el sector de la construcció i les persones contractades eren joves de menys de 19 anys sense titulació acadèmica.
En la segona etapa, del 2013 al 2015, els contractes van augmentar fins a arribar a un màxim de 174.000 el 2015. La majoria es van realitzar en els sectors de comerç i hostaleria i es va elevar tant l'edat (els menors de 19 passen a ser només el 14%) com el nivell acadèmic dels contractats.
Notícies relacionadesFinalment, el 2016 i el 2017, aquests contractes baixen per sota dels 50.000 perquè, segons destaca CCOO, el Govern va suprimir el finançament de la formació a distància tradicional i la no acreditable.
"Arran de les queixes de CCOO i les denúncies davant la Inspecció de Treball sobre el caràcter fraudulent d'aquest tipus de contractacions, el Govern va endurir lleugerament els requisits, però segueix sense proporcionar dades sobre els continguts dels cursos, les acadèmies privades que gestionen uns recursos econòmics tan importants, el nombre d'abandonaments o les característiques de la seva inserció laboral, si és que s'insereixen", denuncia la secretària d'ocupació i qualificació professional de CCOO, Lola Santillana.
