La UE retira vuit països de la llista de paradisos fiscals

La llista negra de paradisos fiscals creada fa menys de dos mesos per la Unió Europea (UE) per denunciar la falta de cooperació en matèria fiscal de 17 territoris o països tercers i lluitar contra l’evasió fiscal té des d’ahir vuit jurisdiccions menys. Tal com estava previst, els ministres d’Economia i Finances de la UE (Ecofin) van donar via lliure a la decisió que deixa el nou llistat únicament amb nou territoris. Entre aquells que surten del llistat figura Panamà, origen d’un dels escàndols, els anomenats papers de Panamà, que van ajudar a revelar l’ús de societats d’àmbit internacional opaques per eludir el pagament d’impostos.

Juntament amb Panamà, també abandonen la llista Barbados, Granada, la República de Corea, Macau, Mongòlia, Tunísia i els Emirats Àrabs Units. Tots passaran a partir d’ara a una llista grisa, després dels compromisos polítics que han assumit les seves autoritats per modificar les deficiències identificades per la Unió Europea i acostar-les a la legislació europea i als estàndards internacionals en matèria de bona governança. La decisió es basa en l’anàlisi portada a terme per experts dels Vint-i-vuit dels compromisos polítics realitzats per escrit al més alt nivell polític i que seguiran sent secrets. «Per ser més creïble el procés ha de ser prou transparent, però crec que sense el permís de les respectives jurisdiccions seria injust revelar-los», va declarar el ministre búlgar i president de torn de l’Ecofin, Vladislav Goranov.

En la seva opinió, l’acord tancat per l’Ecofin demostra que «el procés» està sent útil i que les jurisdiccions terceres estan treballant per reformar les seves polítiques fiscals. «Ja està demostrant el seu valor. Jurisdiccions de tot el món han treballat per comprometre’s a reformar les seves polítiques fiscals. El nostre objectiu és promoure la bona governança fiscal a nivell global», va afegir. «Aquesta és exactament la idea de tenir aquesta llista. És un senyal que la llista està funcionant de la manera que volíem», va corroborar la ministra sueca, Magdalena Andersson.

La decisió dels Vint-i-vuit suposa un revés per al comissari d’Afers Econòmics, Pierre Moscovici, que ha demanat reiteradament als governs que facin públics els compromisos perquè pugui haver-hi un verdader control democràtic i que es pugui verificar a finals d’any, quan es revisarà la situació, que els territoris en qüestió han complert. Països com Espanya –també França– comparteixen la idea que els compromisos s’han de fer públics, segons va assegurar el ministre espanyol, Luis de Guindos, que va considerar que com menys països hi hagi a la llista negra significa també que el procés és l’adequat. 

Notícies relacionades

Catalunya redueix un 95% l’impost de successions al camp per facilitar el relleu generacional

L’FMI torna a revisar a l’alça el creixement d’Espanya per al 2025 fins al 2,9%

DUBTES SOBRE LA URGÈNCIA  / El ministre espanyol discrepa, no obstant, sobre la urgència sobre les sancions. «Espanya no hi està en contra, però hem de veure si tenim capacitat. El pitjor és anunciar sancions i després veure que no es té capacitat per aplicar-les», va declarar.

La decisió deixa la primera llista negra creada per la UE amb només nou jurisdiccions negres: Samoa americana, Bahrain, illa de Guam, illes Marshall, Namíbia, Palau, Saint Lucia, Samoa, i Trinitat i Tobago. La llista es revisarà una vegada a l’any, encara que els experts del grup del codi de conducta poden presentar recomanacions en qualsevol moment. Els Vint-i-vuit remetran al febrer missives a les vuit jurisdiccions del Carib que es van veure afectades per huracans el setembre de 2017 perquè es comprometin també a solucionar les deficiències detectades per la UE.