La CNMV investiga si el Popular va amagar pèrdues

El president de la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV), Sebastián Albella, va revelar ahir que el seu organisme està analitzant si el Banco Popular, intervingut i venut al Santander el juny passat per un euro, va ocultar pèrdues en els seus últims anys. L’entitat va anunciar fa uns mesos, ja controlada pel seu nou propietari, que va perdre 12.000 milions d’euros entre el gener i el juny, quan els seus números vermells eren de 137 milions fins al març i de 3.485 milions el 2016, mentre que el 2015 va guanyar 105 milions, i el 2014, 330 milions.

    

La CNMV, així, està estudiant «en quina mesura és raonable imputar aquests resultats en la seva integritat als sis primers mesos del 2017, període en què es va produir la resolució, o si almenys en part havien d’haver-se imputat a exercicis anteriors». Aquesta actuació posa sota lupa la gestió dels dos últims presidents del Popular: Emilio Saracho (febrer a juny del 2017) i sobretot Ángel Ron (del 2002 al febrer del 2017).

    

El primer, de fet, ja va anunciar l’abril passat que realitzaria un ajust dels resultats del 2016 elaborats pel segon després de detectar un desfasament de més de 630 milions. Una operació que també investiga la CNMV per aclarir la «naturalesa i causes» d’aquells ajustos, entre ells l’ocultació de crèdits que s’havien donat a accionistes de l’ampliació de capital del 2016 perquè la seva inversió no es restés del capital. La investigació podria causar problemes a Ron o Saracho, segons com acabi, perquè podria comportar sancions.

Notícies relacionades

El consum de peix cau un 30% en una dècada i força el tancament de més de 5.000 peixateries a Espanya

L’‘efecte Barcelona’ es dispersa: els turistes s’allotgen fora i redueixen la despesa a la ciutat

    

Davant la comissió d’investigació de la crisi al Congrés, Albella també va anunciar que la CNMV ha requerit informació sobre la remuneració dels consellers del Popular, «de la qual podrien derivar-se conseqüències sancionadores». En particular, es va referir a la necessitat de «claredat» sobre pensions o «plans de previsió a llarg termini», probablement en relació amb els drets adquirits per Ron (1,1 milions a l’any fins a la seva jubilació, per als quals el banc va reservar 24 milions).