21 febr 2020

Anar al contingut

Fiscalitat

La falta de pròrroga de l'impost de patrimoni pressiona les autonomies

Catalunya és la més afectada, al recaptar gairebé la meitat del tribut, uns 500 milions el 2016

S. S.

La falta de pròrroga de l'impost de patrimoni pressiona les autonomies

La pressió del Govern a les autonomies mitjançant mesures que retallen els seus ingressos previstos per al 2018 com a fórmula per obtenir els suports necessaris per als Pressupostos de l’Estat del 2018 va augmentant. A l’anunci de la retallada de gairebé 4.000 milions sobre les previsions inicials d’ingressos a compte que va provocar una forta polèmica política la setmana passada, s’hi afegeix la decisió de no prorrogar encara  l’impost sobre el patrimoni. 

Aquest tribut viu a base de pròrrogues des del 2011, quan el Govern del PP va decidir recuperar-lo després d’haver-lo eliminat a la pràctica l’Executiu de Zapatero el 2008, a l’aplicar-li una bonificació del 100%. L’última pròrroga del tribut va formar part d’una disposició a la llei de Pressupostos del 2017, que a causa dels problemes polítics per constituir govern, no es van aprovar fins al juny de l’any passat. 

Ara, a l’haver de prorrogar els Pressupostos del 2017 per falta de suports per aprovar uns nous comptes per aquest 2018, el Govern ha preferit no incloure els canvis en l’impost de patrimoni entre les mesures tributàries d’urgència que va aprovar en l’últim Consell de Ministres de l’any passat. Resultat pràctic: estan en l’aire més de 1.200 milions que podrien ingressar les autonomies que mantenen aquest impost, amb Catalunya al capdavant, ja que ingressa gairebé 500 milions.

Canvis legals

 Entre els canvis tributaris aprovats a finals d’any hi ha l’actualització dels tipus del cadastre per a més d’un miler de municipis, cosa que afecta directament l’impost de béns immobles (IBI), o la congelació de les quantitats per aplicar el sistema de mòduls als autònoms. La pròrroga de l’impost del patrimoni podria haver entrat en aquestes normes, però el Govern sembla decidit a guardar-se aquesta carta. Té temps, ja que no es declara fins a finals de l’abril. 

L’impost sobre el patrimoni és un dels tributs en què les autonomies tenen més marge d’actuació. El millor exemple d’això és el contrast entre Catalunya i Madrid. En aquesta última autonomia està totalment bonificat, mentre que a Catalunya s’aplica sobre contribuents que posseeixen una riquesa neta superior als 500.000 euros, un llindar inferior al que s’estableix amb caràcter general, situat en els 700.000 euros. 

Més rics

 L’impost sobre el patrimoni s’utilitza com a font per informar sobre el nombre de rics d’una comunitat.  El 2015, l’última dada publicada el mes d’agost passat, es va incrementar fins gairebé 32.000 el nombre de persones que posseeixen una riquesa de més d’un milió d’euros a Catalunya, sense incloure la vivenda habitual i una vegada deduïts els deutes. En concret, van ser 31.951, un total de 577 més que l’exercici anterior, segons les dades de la memòria de l’impost de patrimoni del 2015 que va publicar la direcció general de Tributs de la Generalitat.