Uber perd la batalla amb els taxistes de Barcelona

El Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) no té dubtes. Encara que Uber és un concepte que ha trencat motllos, ha de ser considerada una empresa de transports i no una simple plataforma digital d’intermediació entre particulars, i això significa que ha d’estar sotmesa a la mateixa exigència de llicències i autoritzacions que els taxis. Així ho va sentenciar ahir la cort europea en un dictamen que tira per terra els arguments de la companyia nord-americana i dona la raó a l’associació Profesional Elite Taxi de Barcelona. Uber, no obstant, seguirà operant amb normalitat: la sentència fa referència al model anterior que usava Uber a Europa, i no al que opera actualment de llicències VTC (vehicles de turisme amb conductor).

Segons el Tribunal, si bé Uber ofereix un servei d’intermediació que té per objecte posar en contacte, mitjançant una aplicació per a telèfons intel·ligents i a canvi d’una remuneració, conductors no professionals que utilitzen el seu propi vehicle amb persones que desitgen efectuar un desplaçament urbà, també «està indissociablement vinculat» a un servei de transport.

ESPERAT

En resum, el TJUE estableox que «ha de considerar-se que aquest servei d’intermediació forma part integrant d’un servei global l’element principal del qual és un servei de transport i, per tant, que no respon a la qualificació de servei de la societat de la informació, sinó a la de servei en l’àmbit dels transports», assenyalen els jutges en un dictamen molt esperat pel sector del taxi.

Dit d’una altra manera, la cort europea considera que a Uber no se li pot aplicar la normativa sobre comerç electrònic, tal com reivindicava l’empresa, i que eximeix les empreses d’haver de sol·licitar autoritzacions prèvies per operar. «Un servei d’aquesta índole està exclòs de l’àmbit d’aplicació de la lliure prestació de serveis en general així com de l’àmbit d’aplicació de la directiva relativa als serveis en el mercat interior i de la directiva sobre comerç electrònic», subratlla la sentència. Això significa que les autoritats nacionals poden regular les condicions de prestació de serveis i exigir llicències prèvies. La sentència, així, suposa un precedent important que podria tenir repercussions, més enllà del taxi, en altres àmbits de l’economia col·laborativa com l’allotjament (Airbnb).

La sentència va ser celebrada pels taxistes i per l’Ajuntament de Barcelona. El secretari d’Elite Taxi Barcelona, Iban Sesma Regalado, va afirmar que la sentència «marcarà un abans i un després en l’operativa d’aquesta empresa» i altres firmes que es mouen en el mateix àmbit, tot i que ha advertit que «encara queda molta feina per fer». Mentrestant, l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, va felicitar a través de Twitter el sector del taxi, i es va mostrar favorable que «tothom compleixi les mateixes regles i pagui impostos». La regidora de Mobilitat de l’Ajuntament de Barcelona i presidenta de l’Institut Metropolità del Taxi (Imet), Mercedes Vidal, també va celebrar la sentència: «Com a administració som competents per regular el transport als nostres municipis».

NOUS SERVEIS

A l’altre costat, l’Associació Espanyola de l’Economia Digital (Adigital) i Sharing España, col·lectiu que agrupa les empreses i plataformes d’economia col·laborativa, sota demanda i d’accés, van mostrar la seva preocupació per l’impacte de la sentència, vist que «restringeix encara més l’oferta disponible per als consumidors i tanca el mercat a nous serveis que poden ser més eficients i econòmics».

Notícies relacionades

Colau felicita el sector del taxi i defensa el servei públic i la unificació de normes

¿Quant guanya un inspector d’Hisenda a Espanya?

No obstant, com va recordar el ministre de Foment, Íñigo de la Serna, la sentència del TJUE «no té cap incidència a Espanya». El motiu és que la denúncia era sobre el model amb què Uber va arribar a Espanya el 2014 (particulars sense llicència que portaven altres particulars). No obstant, Uber va abandonar fa dos anys aquest model de negoci i, des d’aleshores, únicament opera amb cotxes amb llicència, seguint les normatives legals de cada país. A Espanya, per exemple, només opera a Madrid, perquè assegura que a Barcelona no hi ha prou llicències VTC per donar un servei òptim. A Europa, Uber opera en més de 80 ciutats, i la sentència fa referència al model de negoci que Uber solament manté en algunes ciutats de Polònia, Romania, República Txeca i Eslovàquia.

«Aquesta decisió no canvia res  en l’operativa d’Uber a la majoria dels països de la Unió Europea . No obstant, encara hi ha milions d’europeus que no poden usar apps com la nostra. Com va dir recentment el nostre nou conseller delegat, convé regular serveis com Uber i per això continuarem el diàleg amb països i ciutats de tot Europa», va afirmar un portaveu de la companyia Uber a Espanya.