Entrevista

Goirigolzarri: "El rescat va ser un encert sigui quina sigui la devolució final"

El president de Bankia considera que l'impacte econòmic a Catalunya de la crisi independentista "és reversible"

José Ignacio Goirigolzarri al seu despatx a Bankia a Madrid. / JOSÉ LUÍS ROCA

4
Es llegeix en minuts
Olga Grau / Pablo Allendesalazar

A la pulcra taula del despatx de José Ignacio Goirigolzarri (Bilbao, 1954) s’hi veu aquests dies el llibre El mejor equip del mundo. Tracta sobre el seu estimat Athletic Club de Bilbao, però bé podria reflectir el que el primer executiu de Bankia sent quan parla de l’equip gestor que va reemplaçar Rodrigo Rato i que ha pilotat la reestructuració del banc des del rescat, ara fa cinc anys. Un cert orgull per la feina feta, però, no li impedeix admetre els reptes que encara afronta.

–Un lustre després, ¿va estar justificat el rescat de Bankia?

–No es pot dir que les coses són bones o dolentes sense veure l’alternativa, i qualsevol alternativa hauria sigut pitjor. No es van salvar els banquers, sinó més de sis milions de dipositants, que per llei tenien garantits més de 60.000 milions d’euros. La qüestió és qui hagués posat aquests diners. S’hagués produït una desestabilització de tots els bancs. Per contra, la prima de risc va baixar i amb això es va abaratir el finançament d’empreses i famílies.

–Bankia hauria de pujar en borsa més del 150% en dos anys per tornar 22.424 milions en ajudes. ¿És hora de dir que no es tornarà tot?

–Ja hem tornat 1.800 milions i a  més hem reintegrat 5.000 milions als preferentistes i als minoristes de la sortida a borsa. Que es torni tot o no dependrà d’una forma extraordinària del preu que el mercat doni al sistema financer i de l’evolució dels tipus. El que sí que puc assegurar és que continuarem deixant-nos-hi la pell. Però amb independència de quin sigui la devolució final, la decisió del rescat de Bankia va ser encertada sense cap mena de dubte.

–¿Per què no endarrerir la privatització fins al 2019, que és quan s’espera que el BCE apugi tipus?

–És molt difícil saber que passarà en el mercat. Però més enllà del volum de devolució d’ajudes, hi ha dos factors qualitatius: la privatització és l’únic element que falta per normalitzar el projecte, i és la manera d’assegurar-ne la professionalització en el futur.

–¿Quan l’Estat podria col·locar un altre paquet en el mercat?

–Està tot preparat. Aquest any hi ha hagut alguna finestra que per diferents circumstàncies no s’ha aprofitat. Encara en quedarà alguna aquest any, tot i que molt estreta. Més probablement al febrer que al gener presentarem un pla estratègic i hi haurà una oportunitat clara.

–¿De què serveix una operació així?

–Es llança el missatge que el Govern té la intenció de complir el mandat de privatitzar Bankia abans de finals del 2019. I es fa més atractiu el títol al donar-hi més liquiditat. Els grans fons tenen ara dificultats per invertir en el banc sense afectar el valor perquè la liquiditat és escarida.

–¿Això justifica vendre als actuals quatre euros per acció quan el 2014 es va fer a sis euros?

–Llavors el sistema financer cotitzava a multiplicadors més alts. Si un té el mandat de privatitzar el 31 de desembre del 2019, ha d’anar venent a preus que conjunturalment tinguin sentit. És impossible optimitzar la sortida d’un valor perquè és impossible saber què passarà en el mercat.

–¿Per què va rebutjar ser conseller delegat amb Rodrigo Rato i va acceptar ser el seu substitut com a president?

–A l’incorporar-me a un projecte tan complex com Bankia vaig assumir personalment un risc. I lògicament en volia tota la responsabilitat. Ser número dos és una posició molt important, però amb tremendes limitacions.

–¿Es va plantejar no destapar les targetes black per no perjudicar la imatge del banc?

–Quan defenses que hi ha uns principis i valors que no es poden transgredir, no tens el més mínim dubte.

–¿Per què van impactar tant? ¿Són l’exemple d’una forma d’actuar en els anys de la bombolla?

–Van impactar perquè les black tothom les entén. I si a sobre pots veure les despeses de cada persona, doncs ho visualitzes més i això genera el lògic enuig. Però no els donaria un caràcter exemplaritzant en el sentit de si hi havia més o menys corrupció.

–S’acosta el judici per la sortida a borsa. Bankia al·lega que els seus antics gestors eren mals professionals però no delinqüents. ¿Afectarà això la seva reputació?

–Ens afectava molt el 2012 i el 2013. Però no crec que acabi tenint repercussió en la nostra imatge. Ja fa uns quants anys que el públic sap diferenciar entre el passat i el present. Crec que entén la nostra posició.

–¿Sortiran 2.000 treballadors per la fusió amb BMN?

–No ho tenim tancat. Ens agradaria arribar a un acord amb els sindicats i tancar el procés en el primer trimestre.

–Ha comentat que no es plantejaran noves fusions fins que tanquin l’absorció de BMN. ¿Quan preveu fer-ho?

–El segon trimestre és una previsió raonable. Però d’això no es dedueix que, una vegada tancat el procés d’integració, comencem a pensar en una nova integració. Qualsevol operació ha de tenir sentit industrial, financer i agafar l’organització en un bon moment de musculació comercial. Quan sortim de BMN podríem començar a analitzar totes aquestes qüestions.

–Comprar bancs regionals de caixes seria una forma de créixer en zones amb poca presència.

–Des del punt de vista de cobertura de mercats, té molt de sentit. L’escenari base és mantenir la nostra independència.

Notícies relacionades

–¿Quant temps preveu estar en aquest càrrec?

–Estic compromès amb el projecte però no em penso aferrar al càrrec. No faig plans a llarg termini. Des del punt de vista de govern corporatiu, el consell té un pla de successió des de fa un parell d’anys.

"L'impacte econòmic de Catalunya és reversible"

L’efecte negatiu del conflicte català en l’economia de la comunitat, i en menys mesura d’Espanya, és una realitat. Però la seva dimensió definitiva no està escrita. José Ignacio Goirigolzarri explica per què la clau són les eleccions del 21-D.

Temes:

Bankia