Un Govern sense claus de la caixa

Quan Oriol Junqueras, després de ser designat vicepresident va anar a la Conselleria d'Economia el 14 de gener del 2016 per rebre la cartera del seu predecessor, Andreu Mas-Colell, es va marcar la independència com a objectiu. Actualment, després d'una intervenció financera intervenció financeraper part del Ministeri d'Hisenda i l'aplicació de l'article 155 de la Constitucióarticle 155 de la Constitució amb el cessament del Govern, aprovat per un Senat amb majoria absoluta del PP i l'aval de Ciutadans i el PSOE-PSC ; la Generalitat s'assembla més a una gestoria. Tota despesa ha de ser justificada i autoritzada per l'Estat i la Generalitat no té de control sobre els seus propis ingressos.

   

 A més a més, tampoc hi ha alguns dels pilars del departament, com el secretari general, Josep Maria Jové; i el d’Hisenda, Lluís Salvadó, implicats en l’operació de registre de la Guàrdia Civil a la conselleria el 20 de setembre passat. De l’equip originari només hi queda Pere Aragonès, secretari d’Economia, i la màxima autoritat del departament és –per delegació i fins després de les eleccions del 21 de desembre (21-D)– Juan Antonio Puigserver, secretari general tècnic del Ministeri d’Interior.

L’herència que va rebre Junqueras de l’Executiu d’Artur Mas, al qual ERC recolzava sense formar part del Govern, va ser un deute de 72.274 milions d’euros. El 59,9% d’aquest deute era de titularitat de l’Estat per instruments de liquiditat, com el fons de liquiditat autonòmic (FLA), l’autèntic banc de l’Administració catalana al no poder finançar-se en els mercats per la baixa qualificació de solvència. El dèficit es va desbocar per sobre del 2%, en lloc del 0,7% que hauria d’haver sigut.

Al final del seu mandat com a representant del Govern de Junts pel Sí (antiga CiU, ERC i altres), Junqueras deixa un passiu situat en 76.727 milions, a 30 de juny, i amb el Govern central com a titular de gairebé el 70%. En canvi, el dèficit, que hauria d’acabar en el 0,6%, està més domesticat. No obstant, l’Estat gestiona els 1.400 milions de la transferència mensual a Catalunya pels impostos estatals que paguen els seus ciutadans, com l’IRPF o l’IVA; així com 250 milions mensuals més dels tributs propis i cedits.

En 22 mesos en el càrrec, Junqueras ha passat d’interlocutor preferent de la vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría (avui presidenta temporal de la Generalitat per delegació del president del Govern, Mariano Rajoy) a bèstia negra. La ruptura va començar quan va comunicar al titular d’Hisenda, Cristóbal Montoro, que no remetria més la informació financera setmanal que se li exigia. Montoro va aprofitar el referèndum de l’1 d’octubre –suspès primer i després invalidat pel Tribunal Constitucional– per agafar el control dels comptes catalans. Amb la llei d’estabilitat i l’argument d’evitar que es desviés ni un sol euro per a la consulta, el ministre va ampliar l’abast de la interpretació d’aquesta norma comptable.

Montoro va tancar el pressupost català a 20 de setembre i va bloquejar el 2% de la despesa total de la Generalitat. Quedaven fora d’aquesta restricció les nòmines i els serveis essencials com la sanitat, l’educació o la protecció social. En tot cas, des que es van bloquejar els comptes s’han alliberat 88,5 milions (xifra que suposa la cinquena part del bloqueig total) a petició de l’Administració catalana; i, a 30 de novembre, hi ha 378,7 milions bloquejats.

 

La burocràcia i la paperassa s’han apoderat de la gestió. S’han de fer fins a tres tràmits per a una única actuació: des d’Economia han de demanar autorització a l’Administració central a través de la Intervenció i, de vegades, si són partides bloquejades, també a Hisenda. Excepte els cessaments, «tot el que s’aprova es fa a instàncies de la Generalitat, però de 60 acords del Govern pendents, només se n’han aprovat 15» fins ara, afirmen fonts de l’Administració catalana. El que sí que han agilitzat les dues parts és la paperassa per pagar les nòmines dels més de 230.000 treballadors públics. No volen errors ni demores en el cobrament dels salaris, com ha passat amb algunes prestacions.

El bloqueig de comptes, impugnat davant el Tribunal Suprem pel Govern, decaurà amb el final de l’exercici del 2017, però el control de la tresoreria es mantindrà fins que Montoro digui el contrari. En tot cas, la Generalitat –que ha d’acabar el 2017 amb un dèficit del 0,6%– ha saldat amb superàvit els últims mesos, tant agost –previ a la intervenció– com setembre i ha registrat un minúscul dèficit de 63,9 milions a l’octubre. No incompleix els compromisos, fins ara.

Notícies relacionades

¿Cal declarar els bizums a Hisenda en la renda 2021-2022?

El Govern accelera el desembarcament a Telefónica i confirma que en té un 5%

L’evolució contrasta amb els comptes que va llegar Artur Mas. El dèficit del 2015 va ser finalment del 2,87%, en lloc del 0,7%, segons el Compte General de la Generalitat publicat per la Sindicatura de Comptes. I la Generalitat va quedar en «una delicada situació financera», segons indica el mateix informe.

«De dificultats per pagar les nòmines hem passat a pràcticament tenir superàvit i a pagar als proveïdors en un termini de 26 dies, enfront dels 38 de l’Estat», resumeix un representant de la Generalitat. Satisfets per la gestió però castigats sense claus de la caixa per l’aventura secessionista.