Andorra posa en marxa el seu nou model bancari

La Banca Privada d’Andorra (BPA) que, «lamentablement» –segons el president de l’Associació de Bancs d’Andorra (ABA), Pedro González– sona a nom genèric que implica tot un sector, va emergir com un focus de blanqueig de capitals just en el moment en què el sistema financer del país estava en ple procés d’adaptació de la seva opaca estructura fiscal a un marc regulatori estandarditzat d’acord amb els patrons de la Unió Europea. El 2012 ja va firmar un acord per a la prevenció del blanqueig de capitals i prevenció del frau i la falsificació de moneda. El 2009 es van iniciar els canvis legislatius que havien de conduir a l’aprovació el 2017 de la llei que regula l’intercanvi d’informació financera, que bàsicament suposa la transparència fiscal dels comptes financers andorrans.

L’escàndol BPA va posar en qüestió aquest procés i va sotmetre el sector bancari andorrà a l’escrutini internacional. «Ningú hauria posat en qüestió tot el sistema financer dels EUA en el cas que s’haguessin detectat pràctiques de blanqueig en una entitat financera», subratlla González en defensa dels interessos del sector. És clar que un banc sobre cinc té més pes que un sobre 200, cosa que explica la prevenció general respecte a tot el sistema bancari andorrà. 

En qualsevol cas, aquesta situació va tenir un efecte favorable: Andorra va accelerar el procés perquè les seves entitats financeres fossin fiscalment homologables amb les de la UE. Des del 2015 –any en què es va donar a conèixer el cas BPA– fins al 2017, Andorra ha introduït a la seva legislació el delicte fiscal, ha modificat la directiva europea sobre prevenció i lluita contra el blanqueig de capitals i finançament del terrorisme; ha inclòs l’intercanvi automàtic d’informació fiscal –que serà efectiu el 2018– i ha modificat la legislació sobre assegurances, a més de sotmetre’s a la cinquena revisió de Mo-neyval –el comitè d’experts del Consell d’Europa, creat l’any 1997, per avaluar les mesures antiblanqueig–, que ha superat «amb bona nota», segons el president de l’INAF (supervisor financer andorrà), Ramón López.

Aquest procés de canvi legislatiu ha tingut efectes sobre les empreses del sector. No solament ha portat a desmantellar el BPA per convertir els seus actius legals en un nou banc (Vall Banc), sinó que a més ha suposat la sortida de fons gestionats, fiscalment opacs, i la regularització d’una altra part. Les autoritats no quantifiquen aquesta sortida. «Certs clients han abandonat la plaça, però era un cost assumible. I aquest client no tenia marxa enrere, o es regularitzava ara o no era un client apte per a Andorra», va destacar el ministre de Finances, Jordi Cinca, a les jornades Andorra financial summit, en què l’Estat dels Pirineus va presentar al sector financer internacional el nou model de fer les coses lligat a les pràctiques econòmiques de la UE.

Notícies relacionades

Un horitzó estable per a Naturgy

BonÀrea preveu obrir 23 súpers i renovar 15 botigues més aquest any

Es dona per fet que alguns clients han abandonat el refugi fiscal andorrà al deixar aquest de ser-ho, però això no ha impedit que l’activitat bancària es mantingui. L’ABA ha donat a conèixer que, en els primers nou mesos del 2017, els recursos gestionats per la banca andorrana han augmentat l’1,5%, fins als 46.000 milions d’euros. Caldrà veure si, a més, els resultats del sector milloren respecto a l’any anterior. No va passar així el 2016.

El nou estatus de les entitats elimina de l’actuació l’avantatge fiscal, i així no els queda més remei que assumir la competència amb els mateixos instruments que la resta dels bancs europeus. En aquest sentit, defensa anys de gestió de patrimonis. «Tenim una llarga tradició de fer banca privada i d’aconseguir bones rendibilitats per als nostres clients. I això ho seguirem fent», explica Miquel Alabern, director general de Banc Sabadell d’Andorra. L’altra pota del creixement és el negoci internacional iniciat fa 15 anys. «Seguirem insistint amb això», vaticina l’ABA.