Brussel·les ha d'aprovar abans de finals d'any una norma de protecció per a delators

La Comissió Europea (CE) ha d’aprovar «abans que finalitzi el 2017» una legislació, que haurà de ser adoptada per Espanya i els altres estats membres, per protegir els confidents i denunciants de possibles irregularitats i corrupció en empreses o en el sector públic. Aquest és l’encàrrec que la CE ha rebut aquesta setmana de part del Parlament Europeu (PE) després d’aprovar una resolució a favor de desenvolupar mesures per protegir els alertadors (whistleblowers, en anglès; xivatos, en llenguatge col·loquial).

Herois o traïdors

L’objectiu de l’Europarlament és que aquests denunciants deixin de ser considerats delators o traïdors, que siguin valorats per la societat i que disfrutin d’un marc protector enfront de possibles represàlies per protegeixi la seva confidencialitat i que impedeixi que, per exemple, pateixin acomiadaments o altres formes d’assetjament. També es pretenen dotar els alertadores d’un sistema de compensació i suport pels danys soferts, que inclogui l’assistència jurídica i psicològica.

«Els denunciants i els periodistes d’investigació juguen un paper vital a les nostres societats», va valorar la diputada del grup socialista europeu a la Comissió d’Actes Jurídics del Parlament Europeu, la francesa Virginie Rozière. «Com es va demostrar en els casos de LuxLeaks [sobre tracte fiscal preferencial a determinades empreses a Luxemburg] i dels papers de Panamà, els denunciants poden ajudar a posar al descobert la corrupció i les poc fiables relacions entre multinacionals i l’elit global», tot i el risc de perdre «la feina, la llibertat i fins i tot la seva pròpia vida», va afegir en al·lusió al recent assassinat a Malta de la periodista d’investigació Daphne Caruana Galizia.

Sense arribar a aquest extrem, recentment s’ha donat a Espanya el cas del funcionari andalús Jaime González, que va denunciar públicament que li havien obert un expedient disciplinari a la Conselleria de Medi Ambient de la Junta d’Andalusia i l’havien suspès de feina després d’haver alertat de conxorxes i adjudicacions irregulars a l’Administració autonòmica.

Parlament Europeu

La nova regulació europea afectarà òbviament el nostre país», explica l’eurodiputat socialista Jonás Fernández, en al·lusió a la resolució adoptada pel Parlament Europeu. «Només puc lamentar que el Partit Popular no s’hagi unit a aquesta iniciativa», afegeix.

La iniciativa va tirar endavant el 24 d’octubre amb 399 vots a favor, 101 vots en contra i 166 abstencions. En general, els grups d’esquerra van recolzar l’informe, mentre que la dreta hi va votar en contra o se’n va abstenir després d’haver defensat la necessitat d’establir «tallafocs» per protegir les empreses de filtracions que posin en perill la seva reputació als mitjans. En particular, el Partit Popular Europeu (PPE) va optar per l’abstenció. «El Parlament ha sigut clar insistint que s’han de permetre les denúncies anònimes, malgrat la resistència de l’EPP i altres grups de dretes», afirma l’eurodiputat del grup Verds/ALE i portaveu de Catalunya en Comú, Ernest Urtasun.

Definicions àmplies

Notícies relacionades

Mor als 63 anys l’empresari Miquel Suqué, del Grup Peralada

Aeroports: l’hora de l’enlairament

En l’informe, la definició de denunciant va més enllà dels empleats, públics o privats, i s’estén a «consultors, contractistes, treballadors en pràctiques, voluntaris, estudiants que treballen, treballadors temporals o antics empleats que tinguin proves de tals actes i motius raonables per creure fidedigna la informació transmesa», segons la resolució parlamentària.

I les pràctiques irregulars a les quals es refereix comprenen «corrupció, delictes penals, incompliments de les obligacions jurídiques, errors judicials, abús d’autoritat, conflictes d’interessos, ús il·lícit de fons públics, abús de poder i fluxos financers il·lícits». Però també «les amenaces contra el medi ambient, la salut, la seguretat pública, la seguretat nacional i la protecció de la vida privada i de les dades personals», així com l’elusió fiscal i la violació dels drets humans, socials, dels consumidors, dels treballadors o del mateix Estat de dret, així com els actes d’encobriment.