Anar al contingut

LLUITA CONTRA LA CORRUPCIÓ

Brussel·les ha d'aprovar abans de finals d'any una norma de protecció per a delators

El Parlament Europeu urgeix la Comissió a protegir alertadors d'irregularitats públiques o en empreses

La Unió Europea avala la denúncia anònima i en mitjans de comunicació

Rosa María Sánchez

Brussel·les ha d'aprovar abans de finals d'any una norma de protecció per a delators

DENIS BALIBOUSE

La Comissió Europea (CE) ha d’aprovar «abans que finalitzi el 2017» una legislació, que haurà de ser adoptada per Espanya i els altres estats membres, per protegir els confidents i denunciants de possibles irregularitats i corrupció en empreses o en el sector públic. Aquest és l’encàrrec que la CE ha rebut aquesta setmana de part del Parlament Europeu (PE) després d’aprovar una resolució a favor de desenvolupar mesures per protegir els alertadors (whistleblowers, en anglès; xivatos, en llenguatge col·loquial).

Herois o traïdors

L’objectiu de l’Europarlament és que aquests denunciants deixin de ser considerats delators o traïdors, que siguin valorats per la societat i que disfrutin d’un marc protector enfront de possibles represàlies per protegeixi la seva confidencialitat i que impedeixi que, per exemple, pateixin acomiadaments o altres formes d’assetjament. També es pretenen dotar els alertadores d’un sistema de compensació i suport pels danys soferts, que inclogui l’assistència jurídica i psicològica.

«Els denunciants i els periodistes d’investigació juguen un paper vital a les nostres societats», va valorar la diputada del grup socialista europeu a la Comissió d’Actes Jurídics del Parlament Europeu, la francesa Virginie Rozière. «Com es va demostrar en els casos de LuxLeaks [sobre tracte fiscal preferencial a determinades empreses a Luxemburg] i dels papers de Panamà, els denunciants poden ajudar a posar al descobert la corrupció i les poc fiables relacions entre multinacionals i l’elit global», tot i el risc de perdre «la feina, la llibertat i fins i tot la seva pròpia vida», va afegir en al·lusió al recent assassinat a Malta de la periodista d’investigació Daphne Caruana Galizia.

Sense arribar a aquest extrem, recentment s’ha donat a Espanya el cas del funcionari andalús Jaime González, que va denunciar públicament que li havien obert un expedient disciplinari a la Conselleria de Medi Ambient de la Junta d’Andalusia i l’havien suspès de feina després d’haver alertat de conxorxes i adjudicacions irregulars a l’Administració autonòmica.

Parlament Europeu

La nova regulació europea afectarà òbviament el nostre país», explica l’eurodiputat socialista Jonás Fernández, en al·lusió a la resolució adoptada pel Parlament Europeu. «Només puc lamentar que el Partit Popular no s’hagi unit a aquesta iniciativa», afegeix.

La iniciativa va tirar endavant el 24 d’octubre amb 399 vots a favor, 101 vots en contra i 166 abstencions. En general, els grups d’esquerra van recolzar l’informe, mentre que la dreta hi va votar en contra o se’n va abstenir després d’haver defensat la necessitat d’establir «tallafocs» per protegir les empreses de filtracions que posin en perill la seva reputació als mitjans. En particular, el Partit Popular Europeu (PPE) va optar per l’abstenció. «El Parlament ha sigut clar insistint que s’han de permetre les denúncies anònimes, malgrat la resistència de l’EPP i altres grups de dretes», afirma l’eurodiputat del grup Verds/ALE i portaveu de Catalunya en Comú, Ernest Urtasun.

Definicions àmplies

En l’informe, la definició de denunciant va més enllà dels empleats, públics o privats, i s’estén a «consultors, contractistes, treballadors en pràctiques, voluntaris, estudiants que treballen, treballadors temporals o antics empleats que tinguin proves de tals actes i motius raonables per creure fidedigna la informació transmesa», segons la resolució parlamentària.

I les pràctiques irregulars a les quals es refereix comprenen «corrupció, delictes penals, incompliments de les obligacions jurídiques, errors judicials, abús d’autoritat, conflictes d’interessos, ús il·lícit de fons públics, abús de poder i fluxos financers il·lícits». Però també «les amenaces contra el medi ambient, la salut, la seguretat pública, la seguretat nacional i la protecció de la vida privada i de les dades personals», així com l’elusió fiscal i la violació dels drets humans, socials, dels consumidors, dels treballadors o del mateix Estat de dret, així com els actes d’encobriment. 

El Govern del Rajoy pretén donar pas a les denúncies anònimes en les empreses

El Govern del PP pretén donar cobertura legal a les denúncies ciutadanes anònimes. El Ministeri de Justícia va presentar el 23 de juny un avantprojecte de llei orgànica de protecció de dades on es recull expressament la possibilitat que es puguin crear canals de denúncies internes en les entitats privades a través dels quals es puguin interposar denúncies anònimes, cosa que suposa un canvi respecte al criteri actual de l’Agència Espanyola de Protecció de Dades.

A més, al Congrés dels Diputats s’està tramitant la proposició de llei integral de lluita contra la corrupció i protecció dels denunciants, del grup de Ciutadans. En el text es proposa crear la categoria de «denunciant de la corrupció» referida als «empleats públics» perquè se’ls garanteixi confidencialitat, assessoria, garantia laboral i indemnització per possibles danys. Per a la web activista Xnet, no obstant, aquesta iniciativa és insuficient, ja que «descarta específicament la possibilitat de denúncia anònima» i a més limita el seu àmbit de protecció a les alertes canalitzades a través del que seria una Autoritat Independent d’Integritat Pública, de nova creació, i aixi deixaria fora les denúncies directes als mitjans de comunicació, per exemple.

Els inspectors d’Hisenda, per la seva part, reclamen l’aprovació d’un Estatut de l’Agència Tributària que, entre altres qüestions hauria de servir per reforçar l’actual figura de la denúncia pública i regular el pagament a confidents en denúncies de delictes fiscals.

Actualment, l’Agència Tributària admet denúncies anònimes relacionades amb possibles fraus en factures i tiquets, software d’ocultació de vendes, comerç electrònic o lloguer d’immobles. També existeix una bústia de denúncies (de frau laboral) al Ministeri d’Ocupació, així com en altres organismes com la CNMC i la CNMV. Algunes empreses particulars, com Ferrovial, també disposen un bústia ètica per a la recepció de denúncies.

Tenint en compte aquesta dispersió d’iniciatives, els activistes de Xnet valoren l’informe adoptat pel Parlament Europeu a favor d’una legislació europea de protecció als denunciants abans que s’acabi l’any ja que, subratllen, «conté recomanacions molt importants per a mesures que contemplen la possibilitat de denúncia anònima, la possibilitat de denúncia directa a tercers com la premsa o oenagés, a més de mesures de protecció laboral, legal, física i econòmica d’aquells que denuncien corrupció i abusos»