Condemna de fins a 4 anys de presó a quatre directius de la CAM

L’Audiència Nacional va condemnar ahir quatre exdirectius de l’alacantina Caja de Ahorros del Mediterráneo (CAM) a penes de fins a quatre anys de presó per un delicte societari continuat de falsedat comptable i en la informació a inversors. La seva entrada a la presó no es produirà, eventualment, fins que el Tribunal Suprem revisi la sentència i la declari ferma. 

Els exdirectors generals Roberto López Abad i María Dolores Amorós han sigut condemnats a tres anys de presó, mentre que l’exdirector de planificació i control Teófilo Sogorb ho ha sigut a quatre anys (tres per falsedat comptable i un per falsedat en la informació facilitada als inversors). A l’exdirector d’inversions i riscos Francisco José Martínez se li han imposat dos anys, nou mesos i un dia. 

Els altres quatre acusats han sigut absolts, igual que la Fundació CAM, el Banc Sabadell (va comprar la caixa intervinguda el 2011) i l’asseguradora Caser, en el seu cas de la responsabilitat civil que se’ls imputava.

    

El tribunal considera provat que els condemnats van realitzar conductes «tendents a distorsionar els comptes i els balanços de l’entitat, contribuint així a la vulneració del principi d’imatge fidel de la CAM, en moments de greu crisi econòmica i financera que es va intentar amagar o almenys maquillar». 

La sentència, de 310 folis, declara que els quatre condemnats són responsables de reflectir en els estats financers de l’entitat una situació econòmica de beneficis quan en realitat l’entitat tenia pèrdues.

El primer trimestre del 2011, els comptes presentats davant el Banc d’Espanya mostraven un resultat positiu de 39,77 milions d’euros, que no reflectien de cap manera la situació real de la caixa. El 30 de juny d’aquell mateix any, els resultats formulats pel Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (FROB) després de la intervenció xifraven en 1.163,49 milions d’euros les pèrdues i  la taxa de morositat en el 19%.

Estats financers espuris

Les xifres dels estats de balanç i l’informe dels estats financers, segons relata el tribunal en la seva sentència, resultaven «irreals i espuris» i aquesta disparitat de xifres, afegeix el tribunal, «va constituir un dels motius rellevants per a la intervenció de l’entitat, pels riscos que suposava aquella situació per al sistema financer en el seu conjunt, a part de la contravenció del principi de seguretat juridicocomptable que això implicava».

Quotes participatives

Respecte de les quotes participatives (una espècie d’accions sense drets polítics) emeses l’any 2008, l’Audiència considera que no ha quedat acreditat que algun inversor –personat o no en el procediment– adquirís entre l’1 de març i el 22 de juliol del 2011 aquests títols fiant-se de la suposada i irreal situació econòmica de l’entitat. «I encara menys, assenyala la Sala, que els acusats o algun d’ells hagués maniobrat artificiosament per, en el seu propi benefici, de la CAM o de tercers, determinar la voluntat d’algun inversor concret d’adquirir o mantenir quotes participatives en el seu perjudici», assenyalen els magistrats.

Informació falsa

 A Teófilo Sogorb se’l condemna també per falsedat en la informació comptable als inversors, al considerar-lo responsable de l’enviament des de la CAM fins a la CNMV d’informació falsa sobre resultats positius intermedis per ser publicada com a fet rellevant.

    

Notícies relacionades

Natalia de Santiago, experta en finances: "A Espanya hi ha moltíssima aversió al risc, gent poruga que els ho transmet als seus fills"

La modernització dels aeroports catalans: més espai a la pista i millors accessos

El tribunal els ha absolt dels delictes d’estafa agreujada, apropiació indeguda, administració deslleial i falsedat en document mercantil de què també se’ls acusava per les remuneracions obtingudes com a components del comitè de direcció. 

La sentència veu una «total absència de prova de l’acte enganyós, especialment quan crida l’atenció que cap dels suposats enganyats s’han presentat al judici a explicar aquell o aquells suposats actes de disposició que van realitzar per l’engany previ a què van ser suposadament sotmesos».