Anar al contingut

EFECTES DE LA CRISI

El risc de pobresa i exclusió social es dispara a Espanya

Entre 2008 i 2016 va augmentar més de quatre punts, xifra que situa l'Estat espanyol en el setè pitjor lloc de la UE

A la Unió Europea hi ha 117,5 milions de persones afectades per aquest problema, el 23,4% de la població

Silvia Martinez / Brussel·les

Espanya continua tenint un problema i es diu risc de pobresa i exclusió social. Segons els últims indicadors publicats per l’oficina europea d’estadística (Eurostat), amb motiu del Dia Internacional d’Erradicació de la Pobresa que se celebra avui, la taxa es va disparar entre el 2008 i el 2016 més de quatre punts, xifra que situa Espanya en el setè país de la UE amb més risc, només superat per Bulgària, Romania, Grècia, Lituània, Croàcia i Letònia.

Concretament, i encara que suposadament el pitjor de la crisi ja ha passat, el 27,9% de la població espanyola, 12,8 milions de persones, estaven el 2016 en risc de pobresa o d’exclusió social (en comparació dels 10,7 milions del 2008). Això significa, segons els paràmetres que fa servir Eurostat, que o bé vivien en llars amb una renda disponible inferior al 60% dels ingressos nacionals mitjans –després d’impostos– o bé en llars amb baixa intensitat d’ocupació –on treballen menys del 20% dels membres en edat de treballar en l’últim any–, o simplement sense accés a quatre dels nou elements que defineixen la privació severa.

És a dir, no poder pagar el lloguer o factures com la de l’aigua, no disposar d’una calefacció adequada, no poder afrontar despeses inesperades, no poder menjar carn, peix o proteïnes equivalents cada dos dies, no poder disfrutar d’una setmana de vacances fora de casa a l’any, no permetre’s un cotxe, o no comptar amb una rentadora, un televisor o un telèfon.

117,5 milions d'europeus

La nova radiografia mostra que Espanya va ser el tercer país on més ha empitjorat la situació, amb un augment del 4,1%, només superat per Xipre (4,4 punts) i Grècia (7,5), que també han registrat un empitjorament notable. Es tracta de tres dels països on es concentren part dels 117,5 milions d’europeus que, segons Brussel·les, compleixen almenys un dels criteris per ser considerats persones en risc. Una situació que afecta el 23,4% de la població de la UE. La dada reflecteix una lleugera millora de tres dècimes respecte a l’any base del 2008.

A la cua d’Europa, entre els països amb una proporció més alta de població en risc hi ha Bulgària (40,4%), Romania (38,8%), Grècia (35,6%) i Letònia (28,5%). Al capdavant, amb les ràtios més baixes, Txèquia (13,3%), Finlàndia (16,6%), Dinamarca (16,7%), Holanda (16,8%), Eslovàquia (18,1%) i França (18,2%). La situació, tot i això, varia en funció dels criteris. Una de cada sis persones en risc de pobresa a la UE ho està a causa dels baixos ingressos disponibles un cop descomptades les transferències socials (17,2%), un de cada 13 pateix privacions severes (7,5%) i un de cada 10 viu en llars amb baixa intensitat de treball (10,4%).

En el cas espanyol, el 22,3% de les persones que viuen en risc de pobresa es deu precisament als baixos ingressos de les llars (19,8% el 2008). Solament dos països, Romania (25,3%) i Bulgària (22,9%), compten amb pitjors registres, molt lluny del 9,7% de la República txeca, l’11,6% de Finlàndia, l’11,9% de Dinamarca, el 12,7% d’Eslovàquia o el 12,8% d’Holanda. Espanya també és el tercer país on més persones vivien el 2016 en llars amb baixa intensitat laboral, el 14,9% (6,6% el 2008), només per darrere d’Irlanda (19,2% el 2015) i Grècia (17,2%), i lluny d’Estònia (5,8%), Polònia (6,4%) i Eslovàquia (6,5%). Pel que fa a privacions severes, el 5,8% dels espanyols les pateixen (3,6% el 2008), lluny del 31,9% de Bulgària, 23,8% de Romania i 22,4 de Grècia.

0 Comentaris
cargando