Codorníu decideix traslladar la seu a la Rioja

Nou revés empresarial al procés. Codorníu també traslladarà la seva seu social de Catalunya a una altra zona d’Espanya, en concret a la Rioja. El pas fet per l’empresa de la família Raventós té un profund simbolisme, ja que és la més antiga d’Espanya i la tercera amb més anys d’Europa, radicada a Catalunya des del 1551 i amb forma de societat mercantil des del segle XIX.

El consell d’administració del hòlding, Unideco, del qual pengen societats com Codorníu, Raimat, Bodegas Bilbaínas, la seu del qual és a Haro (la Rioja), on s’ubicarà el domicili social del grup; o Legaris, a Ribera de Duero.

«Davant la situació d’incertesa política i jurídica en què es troba sumida Catalunya i amb l’objectiu de garantir els interessos dels seus treballadors i clients», el celler, que té la seu més emblemàtica a la mansió dissenyada per Josep Puig i Cadafalch a Sant Sadurní d’Anoia s’han sumat a les companyies que veuen en una possible declaració unilateral d’independència (DUI) una amenaça per als seus interessos.

El grup té els orígens al segle XVI, amb la família Codorníu. Aquesta saga va mantenir el nom fins que el 1659 la filla d’aquesta família, Anna (avui dona nom a un dels seus caves de gamma alta) es va casar amb Miquel Raventós, que va donar el nom al grup des d’aleshores. A finals del segle XIX, Manuel Raventós Domènech va donar forma de societat comercial al negoci. A ell se li atribueix la forma definitiva del cava del Penedès i l’expansió amb cellers a Costers del Segre, com Raimat.

El consell d’administració d’Unideco SA, empresa hòlding del grup Codorníu Raventós, ha aclarit que manté l’estructura operativa de producció de tots els seus cellers, així com el total dels seus empleats als seus actuals centres de treball. La mesura, assegura, no tindrà conseqüències econòmiques a Catalunya.

La companyia està presidida des del 1998 per María del Mar Raventós, cap visible d’una de les cinc branques accionarials del grup, la Raventós-Chalbaud (les altres són Pagès-Raventós, Raventós-Artés, Farré-Raventós i Raventós-Espona). També és la segona dona que porta les regnes de l’empresa des que ho va fer la seva àvia, Montserrat Fatjó, durant 26 anys.

Amb els bancs

Notícies relacionades

El deute públic puja al 103,5% del PIB fins a març i marca un nou rècord

La inflació baixa al 2% el maig per l’electricitat i el turisme

A aquest canvi de domicili s’hi pot sumar ben aviat la seva principal competidora, Freixenet. El seu president, Josep Lluís Bonet, preveu abordar el tema en el consell de finals de mes. Des de dimarts passat, s’està produint la sortida diària d’unes 150 empreses amb seu a Catalunya, tant grans empreses com pimes. És un període en què hi ha hagut un festiu (dia 12) i un cap de setmana.

El degà del Col·legi de Registradors de Catalunya, Luis Suárez, afirma que aquest moviment va cobrar força el dia 7, just després que el Banc Sabadell i CaixaBank aprovessin canviar el seu domicili social. Va començar després del referèndum de l’1 d’octubre (1-O), però va guanyar impuls a partir del dia 7 i es va accelerar el dia 10, el dia de la intervenció del president Carles Puigdemont al Parlament. Fins divendres passat, eren ja 581 les firmes que s’han mudat.