El jutge Andreu investigarà el Banco Popular, a l'admetre tres querelles

El jutge de l'Audiència Nacional Fernando Andreu investigarà l'ampliació de capital del Banco Popular el 2016. El magistrat ha admès les tres primeres querelles que es dirigeixen contra l'entitat financera, els expresidents Ángel Ron i Emilio Saracho i membres del seu consell d'administració per delictes de falsedat societària, administració deslleial, contra el mercat, falsedat documental i apropiació indeguda.

En tres interlocutòries, el magistrat té en compte el criteri de la Fiscalia Anticorrupció i acorda obrir dues peces separadesdues peces separades. La primera es refereix a l'ampliació de capital feta pel Banco Popular en l'exercici del 2016, per un import de 2.505 milions d'euros. En la segona investigarà els fets relatius a la manipulació del mercat mitjançant la publicació de notícies que contenien dades o informació que la part querellant qualifica com a falses, amb la finalitat de fer caure el valor de la cotització de les accions del banc i poder obtenir importants beneficis. En aquesta peça s'hi inclouen els delictes connexos, com l'ús d'informació privilegiada i rellevant per a la cotització de les accions amb què els querellats es van poder lucrar.

El jutge Andreu ha acordat una bateria de diligències sol·licitades pels querellants, entre elles citar a declarar els querellats, tot i que encara no ha fixat data. També requereix documentació a la CNMV, al Banco Popular i al FROB; al Banc d'Espanya li ha demanat que designi dos funcionaris perquè, en relació amb el fullet i la documentació en què es va assentar l'ampliació de capital, determinin si la informació comptable que hi està expressada oferia la imatge fidel de l'entitat i estava lliure de manipulació o deformació.

Dos presidents, dues etapes

Segons el jutge, encara que en aquest cas són diversos els fets que es denuncien, es podrien dividir en dues grans fases o etapes: aquella en què el consell d'administració del Banco Popular Español va estar presidit per Ángel Ron, fins al 20 de febrer del 2017, i aquella en què Emilio Saracho va ser president de l'entitat, a partir d'aquesta data.

Respecte de la primera època, es denuncia l'operativa duta a terme per a l'ampliació de capital del Popular, el 2016, per 2.505 milions d'euros, de manera que per captar el capital dels potencials inversors els hauria proporcionat, a través dels fullets informatius corresponents, una informació dels seus estats comptables i financers que no reflectia la verdadera situació econòmica de l'entitat. Si se n'hagués reflectit una imatge fidel, sospita, la inversió no s'hauria fet en els termes i condicions en què es va dur a terme.

Aquests fets serien constitutius, a judici del jutge, d'un delicte relatiu als mercats i els consumidors, competència de l'Audiència Nacional en relació amb el concepte de defraudació requerit pel Tribunal Suprem, així com per la greu repercussió del trànsit mercantil, tenint en compte l'import de l'operació -2.505 milions d'euros-, així com pels milers d'accionistes repartits per tot Espanya.

Indemnització

Notícies relacionades

¿Cal declarar els bizums a Hisenda en la renda 2021-2022?

La Seguretat Social avisa: jubilar-se als 63 pot comportar penalitzacions

Una de les querelles, diu Andreu, es refereix a la possible tipicitat derivada de les condicions salarials i indemnització vitalícia fixada per a Ángel Ron al cessar en el càrrec de president del consell d'administració.

Pel que fa a la segona època, continua l'acte, es denuncia el que s'entén com una campanya de desprestigi del Banco Popular Español a través de la publicació de notícies que contenien dades o informació falses, per fer caure el valor de la cotització de les seves accions i obtenir així important beneficis, fets que podrien constituir un delicte de manipulació del mercat.