Un tret al pit acaba amb Blesa

El cos sense vida de l’expresident de Caja Madrid Miguel Blesa va ser trobat ahir dimecres a primera hora del matí a la finca Puerto del Toro, a Villanueva del Rey (Còrdova), amb un tret al pit efectuat per un rifle de caça. Els primers indicis, encara pendents de la confirmació de l’autòpsia que es realitzarà avui, apunten al fet que el banquer que va regnar al cim de l’Espanya del 'pelotazo' s’hauria suïcidat amb la seva pròpia arma. 

Blesa, a punt de fer els 70 anys el pròxim 8 d’agost, va caure de l’olimp del poder a l’ostracisme absolut en els últims anys. Es va convertir per a molts, juntament amb Rodrigo Rato, en el màxim símbol dels excessos del sector financer i de la seva connivència amb la política que va portar a la desaparició de les caixes d’estalvis, al rescat d’Espanya i a la pitjor crisi econòmica de la democràcia. En els últims temps, els seus amics polítics de tota la vida li van girar l’esquena i el món de les finances el va marginar. Ahir, el PP es va limitar a traslladar el seu discret condol a la família de qui va presidir entre el 1996 i el 2010 la coneguda com a caixa del PP. El món financer va mantenir un silenci sepulcral. Les seves últimes aparicions públiques van ser sempre entrant i sortint dels jutjats al crit de «¡lladre!».

CONDEMNA DE PRESÓ

Blesa havia sigut condemnat a finals de febrer per l’Audiència Nacional a sis anys de presó per l’ús de les targetes 'black' de Caja Madrid, amb les quals havia gastat 436.688 euros en tota mena de luxes, els detalls dels quals van omplir les pàgines dels diaris. No havia entrat a la presó perquè la sentència encara no era ferma i el jutge va rebutjar el seu ingrés com a mesura cautelar. Ell mateix va afirmar després de conèixer la resolució que ho afrontava «serè» i amb plena confiança que el Tribunal Suprem revocaria la seva condemna. 

Persones properes al banquer destaquen que Blesa era una persona forta, que afrontava amb enteresa qualsevol contratemps. No obstant, se li acumulaven els fronts judicials: era imminent l’obertura del judici oral per administració deslleial continuada pels sobresous de Caja Madrid, delictes pels quals el fiscal sol·licitava quatre anys de presó.

Blesa va ser el 2013 el primer banquer de la crisi que va entrar a la presó per decisió del jutge Elpidio Silva, en una investigació per la compra d’un banc a Florida per part de Caja Madrid. La imatge de Blesa visiblement desmillorat, sense gomina i amb unes bosses de plàstic a la mà per transportar les seves pertinences va marcar l’inici del seu declivi. El seu ingrés a la presó va durar tan sols dies, però va obligar a ajornar cinc mesos el seu casament amb Gema Gámez, a qui va conèixer quan ella treballava a la divisió del mercat de capitals de caixa i amb qui seguia casat.

AMIC D’AZNAR

Company de pupitre de José María Aznar, va accedir a la presidència de Caja Madrid l’11 de setembre de 1996 de la mà del seu amic de la infància. Una de les seves primeres decisions al capdavant de l’entitat va ser la compra d’una de les torres Kio per 16.000 milions de les antigues pessetes per instal·lar-hi la seu de la coneguda com a caixa del Partit Popular. Aquell gest ja va anticipar l’ambició que sempre el va distingir al capdavant de l’entitat. 

Notícies relacionades

Blesa: el banquer a qui li van arribar les vaques magres

Blesa: "Et donaré el telèfon de la meva dona per si cal que li truquis"

Blesa va ser l’artífex de la gran expansió de Caja Madrid i es va prestar que l’entitat comprés participacions en empreses com Endesa o Iberia sent el braç financer del Partit Popular en operacions considerades d’Estat. Amb el suport d’Alberto Ruiz-Gallardón, va ser reelegit president de Caja Madrid el 1999 i el 2003. No obstant, a finals de setembre del 2008, Esperanza Aguirre va entaular una dura batalla per imposar Ignacio González com a president. Aguirre va acabar acceptant Rodrigo Rato, que va rellevar Blesa en la presidència de la caixa i la va conduir a la fusió amb Bancaixa i a la sortida a borsa.

Precisament, avui dijous, es compleixen sis anys des que el banc va debutar en borsa amb conseqüències fatals per als accionistes i per a l’economia espanyola. El Govern es va veure obligat a demanar un rescat a Europa. En el seu últim balanç, el Banc d’Espanya ha donat per perduts 60.613 milions d’euros en ajudes a la banca, el 78% del total. Només Bankia, hereva de Caja Madrid, va rebre 22.424 milions d’euros.