La Xina passa dels bitllets

Dues noies d’uns 20 anys han dinat en un restaurant italià, aniran a un centre de bellesa i acabaran al cine. Entre totes dues apleguen poc més de 60 iuans (menys de 8 euros), insuficients per als cafès que es prenen en una terrassa del barri cèntric de Sanlitun (Pequín). Però només els cal el mòbil i un parell de clics. «És molt més ràpid, fàcil i còmode», alliçona una.

    La societat cash-free o sense diners en metàl·lic és un concepte que es va començar a airejar un parell de dècades enrere però en cap país és tan imminent com a la Xina, també pionera a utilitzar els diners en els intercanvis comercials. En un període d’entre cinc i 15 anys, diuen els experts, els bitllets amb la cara de Mao seran tan sols per a col·leccionistes.

Codis QR

Els diners físics ja són superflus a la Xina. Sense obrir la cartera pots pagar el lloguer, dinar en una parada del carrer o en un elitista restaurant, agafar un taxi o llogar una bicicleta, comprar un parell de plàtans o un televisor de plasma. N’hi ha prou de dirigir el telèfon cap a aquests ubics rectangles amb patrons aleatoris de quadradets blancs i negres. Els codis QR, que emmagatzemen 300 vegades més dades que els unidimensionals, van ser inventats al Japó als 90 i ràpidament dirigits per facilitar el pagament, però tan sols els xinesos han aprofitat la seva utilitat.

    El gruix d’operacions es fan a través de Wechat, híbrid xinès de Whats­app, Facebook i Twitter que des del 2004 vincula l’aplicació al compte bancari. En el germen hi ha els hongbao o sobres vermells amb diners que els xinesos es reparteixen per Any Nou i que Wechat va permetre transferir virtualment anys enrere. I des d’aleshores, el frenesí. Els pagaments per telèfon van arribar l’any passat als 38 bilions de dòlars, segons iResearch. Això multiplica per 50 el volum als EUA, primera potència econòmica mundial, i suposa més de la meitat del PIB xinès.

    A aquest èxit no és aliena Pequín. La seva facilitat d’ús estimula el consum intern, nou mantra quan el vell patró exportador flaqueja, d’igual manera que la irrupció de les targetes bancàries el van estimular abans. També permet el control exhaustiu: els pagaments indiquen on es troba cadascú en tot moment. I dificulta el frau i la corrupció que combat el president, Xi Jinping. La censura de les plataformes occidentals ha facilitat que Wechat sigui avui una xarxa compartida per la pràctica totalitat de la població.

    «El 80% paga amb el telèfon, i la resta, amb targeta. Pràcticament ningú fa servir diners», revela el propietari d’un restaurant estranger. «És una arma de doble tall: per un costat els cambrers ja no poden cisar-me diners, però per l’altre el Govern sap tot el que ingresso».

    Les societats modernes caminen cap a l’eliminació dels diners en metàl·lic, cars de fabricar i falsificables. Però mentre que Occident confia en la targeta bancària, la Xina ha apostat pel telèfon. La retirada d’efectiu dels caixers va baixar l’any passat a la Xina un 10,5%, el primer retrocés registrat, mentre que els pagaments amb targeta acumulen tres exercicis caient.

Abisme generacional

Notícies relacionades

Repsol creu que l’impost a les energètiques decaurà a final d’any

Lola Casademunt vestirà l’equip dels EUA de la Copa Amèrica

La relació amb els diners certifica un altre abisme generacional. En un casament recent, els convidats més grans li van retreure a la núvia que adjuntés un codi QR al seu vestit perquè transferissin al seu Wechat els sobres vermells i el debat va seguir a la xarxa. És evident que els joves no tocaran els diners com ja no es taquen les mans amb la tinta d’un diari. 

    Una enquesta al Diari de la Joventut de Pequín revela que el 70% dels internautes consideren innecessaris els diners. El sistema és objectivament millor que el mil·lenari intercanvi físic de monedes i fins i tot ha sigut adoptat per alguns captaires. Aquest codi QR que adjunten al cartell arruïna l’excusa que no portes canvi.