ENTREVISTA AMB JOSÉ MANUÉL GONZÁLEZ-PÁRAMO

«Els tipus d'interès pujaran el 2018»

José Manuel González-Páramo (Madrid, 1958), conseller executiu de BBVA i exmembre del comitè executiu del Banc Central Europeu (BCE), vaticina que l'època de baixos tipus d'interès toca a la seva fi

lpedragosa38618126 gonzalez  paramo170527215401

lpedragosa38618126 gonzalez paramo170527215401 / FERRAN NADEU

4
Es llegeix en minuts
OLGA GRAU / AGUSTÍ SALA / SITGES

José Manuel González-Páramo (Madrid, 1958), conseller executiu del BBVA i exmembre del comitè executiu del Banc Central Europeu (BCE), vaticina que l’època de baixos tipus d’interès està arribant al seu final. Expert en política monetària i en finances internacionals, el tercer home fort del BBVA va participar aquest cap de setmana en la 33a Reunió del Cercle d’Economia a Sitges, on va analitzar les grans tendències de la banca en l’era digital.

–¿Quan hi haurà la pujada de tipus d’interès a l’eurozona?

–El moment de la sortida de la política monetària que tenim ara vindrà determinat pel judici que farà públic el BCE sobre si la inflació s’acosta al seu objectiu, un nivell que és pròxim però inferior al 2%. I anem per aquest camí, així que haurem d’estar molt atents a les previsions de juny. A partir d’aquí, si l’escenari principal es confirma, el que es pot esperar és que el BCE comenci a reduir el volum mensual de compres d’actius, que ja va baixar de 80.000 milions a 60.000 milions. És probable que l’any que ve en el primer trimestre vegem una reducció addicional. La nostra previsió central és que a finals del 2018 veurem la primera pujada de tipus d’interès. 

–¿Com afectarà Espanya?

–Espanya té una posició cíclica que fa que pugui absorbir bé una pujada de tipus. L’economia en el seu conjunt no té per què veure’s perjudicada, sinó més aviat al contrari, però el dèficit públic pot augmentar perquè seguim amb un deute públic del 100% del PIB que ara es finança molt barat i que amb una pujada de tipus s’encarirà. Les llars s’han desendeutat molt i s’ha reduït la desocupació i els nivells als quals les hipoteques estan fixades són tipus d’interès reals negatius, de manera que no tindrà un efecte negatiu en les llars. 

–¿Com creu que el BCE està gestionant la sortida de la crisi?

–Crec que ha anat més enllà de la seva vocació natural, que és la de ser el banc de l’euro i contribuir a l’estabilitat de preus. Durant aquesta crisi s’ha vist impel·lit a prendre mesures extraordinàries i a convertir-se ni més ni menys que en supervisor. 

–¿Està sent lent a l’hora de retirar els estímuls? 

–Va al ritme al qual l’economia europea li demana que actuï. No pot precipitar-se a desmantellar els estímuls econòmics quan encara hi ha una certa fragilitat. Encara estem creixent a l’1,7% i la inflació està avançant lentament cap al 2%, però encara no he arribat a aquest punt. Té una posició més cauta que la Reserva Federal.

–¿Com es mourà la City després del brexit?

–No ha sigut una bona notícia per a Europa la decisió del poble britànic d’abandonar la Unió Europea perquè la idiosincràsia britànica ha afegit molt per explicar el que som avui. Només s’ha de reparar en el fet que la llengua vehicular a Europa continua sent l’anglès. És evident que el brexit significarà coses per a la City. No és pensable que el sector financer o les autoritats de supervisió i regulació siguin off-shore. L’autoritat bancària europea haurà de sortir de Londres i alguns centres financers hauran de reubicar-se al continent. 

–¿A quines places es mourà la City?

–Hi ha una multiplicitat d’opcions a Europa i fonamentalment n’hi ha cinc: Frankfurt, París, Milà, Dublín i Madrid. Podrien repartir-se opcions i funcionar com una xarxa que al final repliqui el que avui dia produeix Londres.

 –¿Veu a prop un acord a la Unió Econòmica i Monetària per crear un fons de garantia de dipòsits comú?

–Si no hem avançat més ràpid en l’eurozona ha sigut pel panorama electoral que s’està vivint aquest any. És un pas molt important que representa, per exemple, que un dipositant espanyol assumeixi riscos d’un banc situat en un altre país, i això són paraules majors des del punt de vista polític. Però alguns països a Europa demanen que abans de mutualitzar el risc es rebaixi el risc dels balanços reduint el pes del deute públic nacional als bancs. És clau per completar la unió bancària. Crec que veurem acords, si no és a la tardor, serà l’any que ve.

–¿Preveu moviments corporatius a l’eurozona i a Espanya?

–La rendibilitat del sector és baixa i això és un repte que implicarà que hi hagi una consolidació bancària. Veurem operacions corporatives que probablement començaran a nivell nacional i que en un futur no gaire distant esperem que donin lloc a operacions transfrontereres que creïn un banc genuïnament europeu.

Notícies relacionades

–¿Com veu la competència de les plataformes tecnològiques?

–Seran els grans competidors. De moment donaran serveis en negocis col·laterals com ara pagaments i transaccions. En el moment en què, per exemple, la multinacional tecnològica Apple es convertís en banc, hauria de complir amb la regulació bancària. Davant d’això, aquests gegants tecnològics són reticents perquè viuen en un món no regulat.