Entre la mare superiora i el pare Rato

En una bona novel·la d'intriga, fins al final no es descobreix l'autor dels crims i aquesta última pàgina aconsegueix capgirar tot el que s'ha llegit fins a arribar a aquestes paraules. I si la novel·la està ben escrita, no caldran gaires explicacions perquè la imatge de tots els personatges canviï radicalment, sense que al lector li sembli inversemblant aquest gir. La realitat de l'última setmana supera de llarg aquesta mena de trames, amb dos casos paradigmàtics: la 'mare superiora' Marta FerrusolaMarta Ferrusola i el 'pare' de la sortida de Bankia a borsa, Rodrigo Rato.

Notícies relacionades

La Seguretat Social avisa els pensionistes que vulguin cobrar 31 euros extra

Sorpresa amb els bitllets de 500 euros: això els ha passat

A tothom li va causar estupor la notícia de la nota manuscrita atribuïda a la dona de Jordi Pujol Soley en què aquesta s'identificava com la "mare superiora de la congregació" i en què demanava al "reverend mossèn" que traspassés dos "missals" de la seva biblioteca a la biblioteca del "capellà de la parròquia", en el que pretén ser un missatge xifrat per autoritzar el traspàs de dos milions de pessetes d'un compte a un altre. Però el més fort d'aquest cas és que, d'entrada, pràcticament ningú va dubtar de la seva versemblança. El serial de casos foscos en què estan ficats els Pujol han fet que, mentre que fa només tres anys la majoria de persones haurien considerat aquestes revelacions gairebé un acudit, o un meme, ara sigui vista així l'afirmació de la defensa de la família que es tracta d'una manipulació matussera. 

Una situació similar ha passat amb Rodrigo Rato, en aquest cas amb una novel·la que fa més anys que està al mercat. La seva credibilitat està per terra i tindrà difícil demostrar que els comptes de Bankia en què es va basar el fullet de la sortida a borsa no estaven manipulats, com sospita i veu indicis de delicte el jutge de l'Audiència Nacional Fernando Andreu. Així ho fa constar a la conclusió de la fase d'investigació del cas. Una interlocutòria que també és un reflex del nivell de prepotència amb què algunes persones van arribar a actuar a l'hora d'administrar els diners d'altres, en aquest cas els clients de Bankia i els futurs accionistes. I també de la responsabilitat que assumeixen els membres de qualsevol consell d'administració, en què molts pensen que només hi són per cobrar dietes o per quotes polítiques. La interlocutòria cita a judici 32 persones, entre les quals hi ha, a més de l'exvicepresident Rato, cinc ex alts càrrecs de Governs d'Aznar, com el exministre Acebes. Però també expresidents autonòmics, exregidors, exsenadors i exalcaldes no només del PP sinó del PSOE i fins i tot d'IU; exsindicalistes de CCOO o exdirigents de patronals com Arturo Fernández. Fins i tot, com no podia ser d'una altra manera, auditors que havien de vetllar per la veracitat dels comptes. Desgraciadament, cada vegada més la realitat supera la ficció.