Anar al contingut

NOVA DIRECTIVA

Brussel·les proposa ampliar a 4 mesos els permisos retribuïts per paternitat

La proposta pretén que els homes assumeixin responsabilitats parentals i s'encarreguin dels fills

SILVIA MARTÍNEZ / BRUSSEL·LES

 

  / EMMANUEL DUNAND

La Comissió Europea (CE) ha presentat aquest dimecres una proposta que preveu que els pares i mares europeus puguin disfrutar tots dos d'un permís retribuït per paternitat de quatre mesos fins que el nen faci 12 anys i introdueix cinc dies anuals pagats per cuidar els fills malalts. La proposta, que busca conciliar la vida familiar i laboral, introdueix a més un nou permís de 10 dies per als pares (homes) al voltant del naixement del nen i preveu que progenitors i cuidadors amb menors de 12 anys al seu càrrec puguin sol·licitar horaris flexibles a la feina. La legislació comunitària actual reconeix el dret del pare a una excedència però no exigeix que sigui pagada.

"Les mesures proposades busquen en particular augmentar les possibilitats que els homes assumeixin responsabilitats parentals i s'encarreguin dels fills. Això beneficiarà els nens i ajudarà a augmentar la participació de les dones en el mercat de treball", ha indicat la CE en un comunicat. L'executiu comunitari ha recordat que el 2015 hi havia un 11,6% menys de dones que d'homes amb feina, una diferència que puja al 30% quan les famílies tenen fills de menys de 6 anys, i que aquest és un dels elements que porten a la bretxa en els salaris (16,3%) i pensions (40%). 

NORMATIVES

Segons les directives comunitàries, fins ara la baixa retribuïda per maternitat de quatre mesos podia ser disfrutada només per un dels progenitors i fins als vuit anys, una indicació que a més no era vinculant. La CE incideix a més que tots els permisos previstos, inclòs el de cuidar els fills, hauran de ser retribuïts al mateix nivell que les baixes per malaltia. La normativa espanyola sobre permisos de paternitat va ser actualitzada a partir del mes de gener d'aquest any, i amplia la possibilitat de baixa fins a quatre setmanes

El pla, que haurà de ser aprovat pel Parlament Europeu i el Consell (els estats) per entrar en vigor, s'inscriu dins del paquet que Brussel·les ha batejat com a Pilar dels Drets Socials de la UE. El pla inclou iniciatives legislatives i no legislatives encaminades a reforçar els sistemes de benestar, millorar la situació laboral i impulsar la convergència en temes socials entre els estats, en particular els de l'eurozona.

CONSULTA

Entre les iniciatives presentades, la CE també ha posat en marxa una consulta sobre com ajustar a les "noves realitats i pràctiques en el mercat laboral" les normes sobre els contractes de treball i l'accés a la protecció social. L'Executiu comunitari va incidir que les normes vigents s'han desenvolupat pensant sobretot en els treballadors amb contractes estàndards, mentre que no s'han desenvolupat prou per als autònoms o treballadors subjectes a altres models.

"Avui els acords laborals més flexibles donen noves oportunitats de treball especialment per als joves, però poden augmentar una nova precarietat i desigualtat", ha dit la CE. La comissària europea d'Ocupació, Marianne Thyssen, ha defensat avui que hi ha raons "econòmiques" per a aquests canvis, que, "a més, és el que els europeus esperen de nosaltres".