Anticorrupció també acusa Rato de suborn i malversació de cabals públics

La Fiscalia Anticorrupció va demanar ahir al Jutjat d’Instrucció Número 31 de Madrid que torni a citar l’exvicepresident del Govern Rodrigo Rato perquè sigui informat de dos presumptes nous delictes –suborn i malversació de cabals públics– que li imputa la Guàrdia Civil en un informe. En un escrit, Anticorrupció es refereix a un document presentat el 27 de març passat per la Unitat Central Operativa (UCO) de la Guàrdia Civil, en què s’atribueixen a Rato aquests dos nous delictes, a més dels de blanqueig de capitals i contra la Hisenda pública, pels quals ja està processat.

En l’escrit se sol·licita al jutge Antonio Serrano Arnal, que investiga l’origen de la fortuna de l’exdirector gerent de l’FMI, que el citi en qualitat d’investigat perquè conegui la imputació dels nous delictes i presti declaració sobre ells. En l’informe, la Guàrdia Civil va detectar que empreses privatitzades els anys en què va ser ministre (1996-2004) amb el Govern de José María Aznar li van pagar gairebé 83 milions d’euros a través de societats presumptament relacionades amb la seva família.

FMI

Rato va facturar 31,29 milions d’euros a través de l’empresa Cor Comunicación mentre va ocupar el càrrec de gerent de l’FMI. Més del 90% d’aquests diners procedien dels ingressos que va rebre d’empreses privatitzades, per a les quals l’esmentada societat realitzava campanyes publicitàries. La UCO destaca que aquesta empresa es va constituir amb «una opacitat intencionada» que dificultaria la connexió de l’empresa amb la persona de Rato.

La UCO afegeix en l’informe que «la voluntat de ser utilitzada per ocultar l’origen il·lícit dels beneficis procedents de la consecució d’un delicte comès prèviament podria constituir una conducta típica aparellada a un presumpte delicte de blanqueig de capitals».

A més a més, Cor Comunicación comptava amb una filial, també propietat de Rato, que va promoure la construcció d’un hotel de cinc estrelles a Layos (Toledo) i per explotar-lo va rebre el 2003 una subvenció de prop d’un milió d’euros de la Comissió Delegada del Govern per a Afers Econòmics, presidida en aquell moment per ell mateix.

Rato, que té obertes més d’una desena de peces en el marc de la investigació sobre l’origen de la seva fortuna, hauria defraudat quotes per un import total de 6,8 milions d’euros, segons va exposar l’Oficina Nacional d’Investigació del Frau (ONIF) en un informe adherit a la causa i que recull que les rendes no declarades apreciables en transferències bancàries internacionals ascendeixen a un import superior als 7 milions d’euros.

ARXIVAMENT

Notícies relacionades

¿Cal declarar els bizums a Hisenda en la renda 2021-2022?

La Seguretat Social avisa: jubilar-se als 63 pot comportar penalitzacions

La defensa de l’exministre ha demanat els últims mesos l’arxivament de pràcticament totes les investigacions. Recentment, la de les seves conferències negociades amb Bureau Consulting de Conferenciantes (BCC). També es va oposar a la relativa a les contractacions de La-zard. Aquesta última va ser arxivada la setmana passada per l’Audiència Provincial de Madrid de forma provisional al considerar «una coincidència» els pagaments a Rato i les contractacions realitzades per Bankia, entitat que va presidir entre el 2010 i el 2012.

A finals de març, la Secció 23 de l’Audiència Provincial de Madrid va advertir al magistrat instructor del cas que evités «diligències inútils» i «dilacions indegudes» de la fase d’instrucció, de la qual va dir que no es pot convertir en una «indagació esgotadora».