L'Audiència Nacional decidirà aquest divendres si aplica a Blesa i Rato mesures cautelars

L'Audiència Nacional celebrarà aquest divendres 3 de març a les 10.00 hores la visteta de mesures cautelars contra l'expresident de Caja Madrid Miguel Blesa i el seu successor Rodrigo Rato, condemnats a sis i quatre anys i mig de presó, respectivament, per l'ús de les targetes 'black', després de la petició feta en aquest sentit per la Fiscalia Anticorrupció i l'acusació popular exercida per la Confederació Intersindical de Crèdit (CIC).

Després de conèixer la sentència contra els 65 acusats en aquesta causa, tots ells condemnats a penes de presó que van des dels tres mesos fins als sis anys per delicte continuat d'apropiació indeguda per l'ús personal que van fer de les targetes opaques al fisc, tant el Ministeri Públic com la CIC van demanar la convocatòria de la visteta -regulada a l'article 505 de la llei d'enjudiciament criminal (LECrim)-.

Mentre que Anticorrupció va demanar estudiar si és possible imposar mesures cautelars únicament contra Blesa, l'acusació popular va sol·licitar decretar la presó "provisional comunicada i sense fiança" per a tots dos. La Secció Quarta de la Sala Penal de l'Audiència Nacional atén aquestes peticions i els cita a comparèixer aquest divendres.

Aquestes mesures se sol·liciten a l'espera que la sentència sigui ferma -ja que s'hi pot presentar recurs davant el Tribunal Suprem- i poden anar des de compareixences judicials fins a la retirada del passaport, la presó eludible amb fiança i la presó incondicional.

Tant Blesa com Rato -a qui el tribunal que presideix la magistrada Ángela Murillo els va acusar de trencar la lleialtat que la caixa va dipositar en ells- tenen comptes pendents en dos jutjats ordinaris d'instrucció de Madrid. En concret, Blesa s'asseurà al banc dels acusats després que s'obrís nou judici contra ell pels sobresous cobrats per exdirectius de Caja Madrid, mentre que Rodrigo Rato és investigat pel jutge Antonio Serrano-Arnal, titular del Jutjat d'Instrucció número 31 de Madrid, en relació amb el seu patrimoni.

VAN DILAPIDAR ELS FONS DE CAJA MADRID

La sentència de l'Audiència Nacional, que es va donar a conèixer dijous passat i de la qual va ser ponent la magistrada Teresa Palacios, recull la condemna dels 65 ex alts càrrecs i directius de Caja Madrid i Bankia, i fonamenta la condemna a tots els beneficiaris per l'ús personal que van fer de les Visa que van rebre a l'arribar a l'entitat nacionalitzada i a les quals van carregar un total de 15 milions d'euros entre el 1999 i el 2012.

Notícies relacionades

¿Cal declarar els bizums a Hisenda en la renda 2021-2022?

La Seguretat Social avisa: jubilar-se als 63 pot comportar penalitzacions

El tribunal va determinar que la pràctica nascuda sota un acord del Consell d'Administració del 24 de maig del 1988 va acabar derivant en un sistema amb què es va dilapidar el patrimoni de Caja Madrid. En concret, va retreure als acusats que perpetuessin en el temps aquesta pràctica i no l'eliminessin, i que no era acceptable que aquestes persones "altament qualificades" sostinguessin obertament que podien fer ús d'unes targetes d'empresa integrades en el seu salari.

Malgrat l'argumentari dels acusats, el tribunal va considerar provat que van ser col·laboradors d'una pràctica oculta als supervisors i va assenyalar especialment Miguel Blesa i Rodrigo Rato, dels quals va dir que se situaven en el "punt de partida de la distracció de fons de l'entitat. "La lleialtat trencada es fa evident, per anteposar-se els fins personals als interessos socials que eren els bancaris i no altres", precisa la resolució.