mesura contra la pobresa energètica

El Govern central reacciona per fi i prohibirà els talls de llum a les llars més pobres

El PSOE anuncia que està ultimant un pacte amb l'Executiu que podria tancar aquest dimecres

El pla requereix col·laboració autonòmica, de manera que es podria tractar en la conferència de presidents

El Govern central reacciona per fi i prohibirà els talls de llum a les llars més pobres

JUAN MANUEL PRATS

3
Es llegeix en minuts
P. ALLENDESALAZAR / P. SANTOS / MADRID

El Govern central finalment prendrà mesures contra la pobresa energètica, malgrat que només en casos extrems, després de fets tan dramàtics com el de l’àvia de Reus que va morir en un incendi provocat per una espelma després que li tallessin la llum. L’Executiu i el PSOE ultimen un pacte per prohibir que se suprimeixi el subministrament a les llars «molt vulnerables». És a dir, no a tots els que pateixen pobresa energètica (uns cinc milions), sinó als que estiguin en risc més alt d’exclusió social (algunes fonts els xifren en 800.000, però dependrà de com es defineixi aquest col·lectiu).

L’anunci no l’ha fet el Govern sinó el PSOE. L’Executiu ha cedit el protagonisme perquè encara mira de guanyar-se el suport dels socialistes per als pressupostos del 2017. El ministre d’Energia, Álvaro Nadal, es reunirà aquest dimecres amb el portaveu socialista al Congrés, Antonio Hernando, per tancar l’acord. Ciutadans l’ha recolzat després d’admetre que, una vegada més, el Govern no l’ha inclòs en la negociació malgrat el seu pacte d’investidura. Podem l’ha criticat però s’ha congratulat de marcar agenda: «Arriba tard i malament, però no s’hi hauria arribat mai sense Podem».

MESURA PERMANENT

La mesura que PP i PSOE preparen per posar en marxa és canviar l’article 52 de la llei del sector elèctric, que estableix els «subministraments essencials» que no es poden tallar, com l’enllumenat públic, les presons o els hospitals. Es tracta d’afegir-hi un altre punt perquè les llars en situació de pobresa energètica extrema identificades pels serveis socials de comunitats i ajuntaments també es beneficiïn d’aquesta protecció. Una mesura permanent que va més enllà de la treva nadalenca reclamada els últims anys.

Nadal, que les últimes setmanes s’havia mostrat partidari de pactar algun tipus de mesura, ha acceptat la  iniciativa del PSOE. A canvi, els socialistes donaran suprot al projecte de l’Executiu perquè el bo social (descompte del 25% del rebut per a certs col·lectius vulnerables) el paguin totes les comercialitzadores, però no altres companyies com la semipública Red Eléctrica. Una sentència recent del Tribunal Suprem havia anul·lat el sistema actual pel qual el finançaven només part de les mpreses.

Si aquest dimecres tanquen l’acord, s’aprovarà en el Consell de Ministres d’aquest divendres o del següent i arribarà al Congrés i el Senat a finals de gener per ser convalidat. El projecte enfronta algunes dificultats, ja que la protecció social és competència autonòmica. Nadal ja va demanar la setmana passada a les comunitats «generositat» i que cedeixin algunes competències per, per exemple, elaborar una definició homogènia a tot Espanya de consumidor vulnerable o coordinar millor la comunicació entre els serveis socials i les empreses.

FINANÇAMENT

Notícies relacionades

Per superar aquest escull, el PSOE ha proposat portar l’assumpte a la conferència del president del Govern amb els de les comunitats del pròxim 17 de gener per acordar que els Executius regionals i també els locals participin en el desenvolupament reglamentari de la llei, que és on se’n fixen els aspectes més concrets. Carles Puigdemont ha repetit que no hi pensa acudir. Catalunya, precisament, ja compta amb una llei de pobresa energètica que prohibeix els talls de subministrament a persones vulnerables, però no té desenvolupament reglamentari perquè el Govern va recórrer la part de la norma que tracta sobre la vivenda.

Nadal, per altra part, ja va avançar la setmana passada la seva voluntat que les elèctriques cofinancin el cost d’evitar els talls de la llum, uns pagaments a les empreses que ara assumeixen en solitari els serveis socials. La seva intenció és que part de l’aportació que les elèctriques fan per costejar el bo social financi les ajudes de forma conjunta amb ajuntaments i comunitats. Paral·lelament, el ministre vol lligar el bo social al nivell d’ingressos dels beneficiaris, ja que considera que el sistema actual (llars amb tots els membres a l’atur, famílies nombroses, pensionistes amb la prestació mínima i vivendes amb potència contractada inferior a tres quilowatts: 2,42 milions de llars i uns 7 milions de persones) inclou perceptors que realment no ho necessiten. Aquest canvi alliberarà recursos que es podran destinar precisament a evitar els talls.