El Govern busca un pacte perquè la jornada laboral acabi a les sis de la tarda

La iniciativa de la Generalitat de posar en marxa una revisió dels horaris per, entre altres coses,  facilitar la conciliació de la vida laboral i personal sembla que crea escola. Encara que sense el pas previ d’una campanya de conscienciació, com va anunciar el Govern català fa un parell de setmanes, l’Executiu de Mariano Rajoy ha posat en marxa la roda que hauria de permetre homologar Espanya amb la resta dels països de la Unió Europea (UE), un procés no exempt d’obstacles. De moment, s’ha expressat una voluntat a través de Fátima Báñez, ministra d’Ocupació, que al Congrés dels Diputats ha anunciat que buscarà un pacte perquè, amb caràcter general, la jornada laboral s’acabi a les sis de la tarda.

Encara que la conciliació necessiti alguna cosa més que la fixació d’una hora de sortida de la feina, la ministra vol que les organitzacions empresarials i els sindicats abordin aquesta qüestió en la negociació col·lectiva a les empreses i en els sectors. El Govern, per la seva part, estudia les «possibilitats» que tindria el canvi del fus horari. Com a mesures complementàries per facilitar la conciliació laboral i familiar, Báñez ha proposat, en la comissió d’Ocupació de la Cambra baixa, l’extensió del teletreball i la creació d’un banc d’hores que permeti més flexibilitat.

LES EXCEPCIONS DE RAJOY

En tot cas, cap d’aquestes idees és nova, no tan  sols per a les empreses, els sindicats, els treballadors o els experts socials, sinó per al mateix Govern. Mariano Rajoy les va explicar, fins i tot amb més detall, durant una convenció del Partit Popular el mes d’abril passat quan el Govern estava en funcions i es preparaven les eleccions del mes de juny. Llavors, el cap de l’Executiu va parlar d’un «acord polític» amb caràcter general del qual excloïa els serveis públics i les empreses amb diversos torns de treball.

El banc d’hores, que s’implantaria amb acord previ en els convenis col·lectius, permetria acumular temps extra de feina a canvi d’atendre en el moment necessari assumptes familiars, com, per exemple, les reunions dels pares d’alumnes. El PP va estudiar al seu dia la possibilitat de donar un certificat de qualitat a les empreses amb horaris compatibles amb la vida privada, que tindrien beneficis fiscals.

La ministra no ha aprofundit en què entén per teletreball i com es combina aquesta pràctica, molt estesa en altres països, amb el dret del treballador a la «desconnexió» dels seus caps un cop ha acabat la jornada laboral ordinària.

EMPRESES CONNECTADES

Notícies relacionades

¿Cal declarar els bizums a Hisenda en la renda 2021-2022?

La Seguretat Social avisa: jubilar-se als 63 pot comportar penalitzacions

Hi ha diverses dificultats per portar aquestes idees a la pràctica. Una d’elles, les reticències de les grans empreses o de les corporacions que realitzen el seu treball durant gairebé tot el dia connectades a països amb diferents fusos horaris i en un món globalitzat. Per això la ministra ha apel·lat a les empreses de mida més gran a fer un esforç per canviar les seves actuals pràctiques, entre altres, la de dedicar massa temps, en comparació amb altres països europeus, a l’hora de dinar.

Amb un model econòmic que implanta horaris comercials cada vegada més prolongats almenys a les grans ciutats i per al règim de negoci dels centres comercials i les grans superfícies, aconseguir la conciliació requereix un fi ajust. Els avantatges que la jornada laboral s’acabi a les 18 hores xoquen amb els desitjos d’altres consumidors que volen tenir una oferta de botigues més temps obertes. Els treballadors dels comerços amb horaris d’atenció al públic pròxims a les 24 hores tindrien difícil la conciliació, excepte que en la negociació col·lectiva s’establissin clarament torns de treball, segons apunten els sindicats.