El BCE insuflarà més de mig bilió d'euros més al sistema

El Banc Central Europeu (BCE) seguirà injectant diners a la zona euro fins al desembre del 2017 o més enllà si és necessari per aconseguir que la inflació s’acosti de forma decidida cap a l’objectiu del 2%, lluny del 0,6% anotat aquest mes de novembre. Lluny de donar senyals d’una retirada dels estímuls monetaris que en els dos últims anys estan sostenint el creixement de la zona euro, el president del BCE, Mario Draghi, va deixar clar ahir que el banc central seguirà abocant llenya a l’economia europea el temps que faci falta.

    «El nostre missatge clau és que la presència sostinguda del BCE durarà», va dir Draghi en la roda de premsa posterior a la reunió del Consell de Govern del banc central a Frankfurt, la primera després de les eleccions dels EUA i després de la precipitada dimissió del ja ex primer ministre italià, Matteo Renzi. De moment, el BCE va decidir ahir injectar en el sistema 540.000 milions més del previst per al 2017. També va aprovar mantenir inalterats en els seus mínims històrics els tipus oficials d’interès (que inclou deixar el preu del diner en el 0%), que seguiran «en aquest nivell o més baixos» fins i tot després que finalitzi l’actual programa de compra de deute, el desembre del 2017. Els mercats financers han rebut totes aquestes notícies amb opti­misme.

    La borsa espanyola va tancar la sessió amb un guany superior al 2% i la cotització de l’euro va baixar fins als 1,06 dòlars en un moviment que sempre és ben rebut pel sector exportador. La borsa italiana va tancar amb un guany de l’1,64% tot i que el mateix Draghi no va ocultar els dubtes que planen sobre la banca del seu país.

    En concret, el consell de govern del BCE ha decidit prolongar el programa de compra de deute públic i privat fins al desembre del 2017, i no donar-lo per acabat el pròxim març, com s’havia previst. Això sí, a partir de l’abril el ritme de compra de deute es reduirà de 80.000 a 60.000 milions, de manera que en aquests nou mesos addicionals el BCE injectarà a la zona euro 540.000 milions. Des que el març del 2015 el BCE va iniciar el seu programa de compra de deute, ja ha injectat 1,4 bilions a la zona euro, dels quals una mica més de 140.000 milions (el 10% del total) correspon a deute públic espanyol.

    A més a més, el BCE també va decidir ampliar el ventall de títols que podrà comprar, i va rebaixar de 2 a 1 any el termini mínim del deute públic i va obrir la possibilitat de comprar títols amb una rendibilitat negativa fins i tot inferior al -0,40% de l’anomenada facilitat de dipòsit, que és el tipus d’interès amb el qual el banc central penalitza els dipòsits que les entitats financeres atresoren en les cambres cuirassades de Frankfurt.

    Allargar el termini de compra de deute però reduir el ritme mensual de compres és el que Draghi va definir com una decisió «pragmàtica i flexible» del BCE.

    Draghi es va esforçar a deixar clar que la reducció del ritme de compres no ha de ser interpretada com un senyal d’una progressiva retirada total dels estímuls (que en termes anglosaxons es denomina tapering). «No s’ha parlat d’això», va assegurar. I per subratllar-ho va explicar que el BCE es reserva la decisió d’allargar el programa de compra, més enllà del desembre del 2017, o d’ampliar el límit mensual de compra de 60.000 milions si la inflació no evoluciona segons el previst o si les condicions financeres es compliquen.

FEBLE CREIXEMENT, BAIXA INFLACIÓ

Notícies relacionades

Repsol creu que l’impost a les energètiques decaurà a final d’any

Lola Casademunt vestirà l’equip dels EUA de la Copa Amèrica

Precisament el BCE ha publicat el seu nou informe sobre perspectives macroeconòmiques que deixa pràcticament sense canvis les publicades al setembre.

    L’autoritat monetària preveu que el PIB de l’eurozona seguirà avançant «a un ritme moderat, però constant» de l’1,7% el 2016 i el 2017 i de l’1,6% en els anys següents. Per a la inflació s’apunta una taxa mitjana del 0,2% el 2016, que s’aniria accelerant animada pels preus del petroli fins a l’1,3% el 2017; l’1,5% el 2018 i l’1,7% el 2019. Draghi no va ocultar la seva decepció per la debilitat que encara conservaran els preus el 2019 i al ser preguntat sobre si una taxa de l’1,7% es pot interpretar en línia amb els objectius del BCE va respondre amb un contundent «per descomptat que no».