Febre hotelera e l'Hospitalet

A l'alcaldessa de l'Hospitalet de Llobregat, Núria Marín, no li importa reconèixer que part de la progressió econòmica i social de la població del Barceloní és deguda a la renúncia o impossibilitat física de Barcelona de donar acollida a noves iniciatives. L'ampliació de la Fira de Barcelona al recinte de Gran Vía 2 d'aquesta ciutat o la construcció de la Ciutat de la Justícia a les antigues casernes del Bruc donen prova de l'oportuna subsidiarietat urbana del municipi governat pel PSC. Però aquesta relació de dependència, que Marín atribueix al fet que són les dues úniques ciutats dins de les modernes muralles urbanes de Barcelona que suposen les rondes, ha generat una febre hotelera a l'Hospitalet en la mesura en què la capital catalana ha decidit vacunar-se contra el que, segons l'opinió del consistori que presideix Ada Colau, representa un mal que s'ha d'eradicar: la proliferació excessiva d'establiments turístics. 

Davant la moratòria hotelera de Barcelona, l'Hospitalet s'ha convertit en el municipi de referència per als inversors del sector en l'àmbit de Barcelona. Almenys nou projectes hotelers estan en diferent estat de planificació a la ciutat veïna. "En cinc anys, pensem que aquests nou hotels seran una realitat", ha avançat Marín a aquest diari. El primer projecte que veurà la llum, el 2018, serà l'EasyHotel, lligat al grup aeri Easyjet, que està a punt de tancar el finançament per posar en marxa la construcció de l'edifici. 

No es tracta del primer pas en l'activitat hotelera de la ciutat, encara que sí que obre una nova etapa inversora en aquesta activitat que mobilitzarà un volum d'inversió de 40 milions d'euros només en el projecte de construcció dels edificis. Si es consideren els 15 milions necessari per aixecar i equipar el nou EasyHotel, posar en marxa avuit hotels més pot generar una inversió més de més de 130 milions d'euros. Per aquesta raó, a l'alcaldessa de l'Hospitalet li sembla extravagant que una ciutat pugui decidir voluntàriament prescindir d'aquests recursos: "És un error. El que necessita el país és reactivar l'economia, generar riquesa, llocs de treball i oportunitats" considera Marín. "Que vingui un hotel o qualsevol altra activitat econòmica a una ciutat permet, més enllà de crear llocs de treball i la riquesa, incrementar els impostos que ingressa el municipi", afegeix. Després, l'estratègia consistorial és redistribuir els ingressos generats en altres barris més necessitats. Els municipis han de generar ingressos per a les arques municipals, a més de despesa, considera l'alcaldessa.

Destaca l'alcaldessa que tant cadenes internacionals, amb socis locals, com grups turístics més petits estan darrere d'aquests projectes que, en tot cas ja tenen espai definit en el pla urbanístic de la ciutat i que impliquen la construcció d'unes 1.602 places hoteleres, cosa que representa incrementar el parc actual en un 50%.

DE ZERO A 3.600 PLACES

Malgrat tot, l'expansió hotelera de l'Hospitalet no és deguda només a la renúncia de Barcelona. Abans d'això, la ciutat va portar a terme una labor d'atracció d'inversions lligades a la remodelació de la Gran Via i la urbanització de la plaça Europa. L'any 2000, el municipi tenia 242.480 habitants i era la segona població de Catalunya, però no tenia ni una plaça hotelera. Per al municipi es tractava d'una situació anòmala que va intentar corregir amb el Pla L'Hospitalet 2010, amb el qual es pretenia el desenvolupament del Districte Econòmic de la ciutat al voltant de la Gran Via. 

Des del punt de vista de l'activitat hotelera, el primer resultat es va produir el 2001, quan va obrir l'Hotel Capital (avui Hotel AC Som By Marriot). el 2004 van obrir dos nous hotels (Fira Congres i Solvasa) i des d'aleshores s'ha arribat a la xifra de 15 establiments i fins i tot quatre aparthotels. Han representat una inversió de 60 milions d'euros només en la construcció per crear 3.600 habitacions i han generat 1.200 llocs de treball. 

Notícies relacionades

Bankinter va guanyar 201 milions d’euros fins al març, un 9% més

Les pimes volen accelerar la normativa europea contra la morositat

"Partíem de zero i ara estem en 3.600 places hoteleres", explica Marín, que es va incorporar a l'alcaldia el 2008, just en plena crisi per veure com es posava en marxa el projecte de l'arquitecte japonès Toyo Ito, el Porta Fira. "Per un moment vam pensar que no arribaria a construir-se i que es quedaria com a símbol de la crisi. Per sort no va ser així", destaca l'alcaldessa.

El resultat del projecte hoteler, segons els números que ofereixen els establiments de la zona, més el que aporta la taxa turística explica que la taxa d'ocupació dels establiments hotelers de l'Hospitalet és superior al dels de Barcelona. "Hi ha moments ,com en la celebració de la fira del mòbil en què l'ocupació està al 150%", descriu exageradament Marín.