Luxe català a la Xina

Huang Xiaoming i Angelababy són la versió xinesa de Brangelina sense baralles a 10.000 metres. L’actor i la cantant col·lapsen carrers i monopolitzen portades de revistes. Quan Huang va voler rubricar l’any passat el seu casament de 43 milions de dòlars amb una peça diferent es va dirigir a una petita botiga de Nali Patio, el centre comercial del barri pequinès de Sanlitun, epicentre i dinamitzador de la cultura espanyola. Allà li va confiar a Paloma Sánchez una valuosa pedra del Tibet treballada per monjos perquè l’encastés amb una maragda colombiana en un collaret. 

    La cartera de celebritats d’aquesta joiera lleidatana també inclou Yu Weiwei, Miss Xina 2013, la cantant Tan Weiwei o l’actriu Li Qing­qing. Sánchez parla amb especial afecte de la seva amiga Jin Xing, pionera transsexual a la Xina. Les seves vides són escrutades amb atenció d’entomòleg per la premsa del cor nacional.

    Sánchez (la Seu d’Urgell, 1960) es va llicenciar en Dret abans de dedicar-se a les pedres. Va estudiar a l’Institut de Gemmologia d’Amèrica de Los Angeles i es va enrolar en les empreses del sector de luxe més rutilants, com Carrera y Carrera, Hublot o Cuervo y Sobrinos. El 2006 va arribar a Pequín amb l’encàrrec d’obrir la botiga de Breitling. La seva vida com a alta executiva l’esgotava i va decidir estabilitzar-se en una ciutat llunyana. Tres anys després va obrir la seva botiga. «M’agraden més les pedres que les joies i fins llavors sempre havia obert mercats per a marques de joieria o rellotgeria. Pequín llavors floria, les pedres són molt estimades a l’Àsia… era la meva oportunitat per fer el que volia fer i utilitzar el que havia après», assenyala.

    Amb els seus estudis de gemmologia i els seus aparells, va organitzar un curs per a un grup d’ocioses i acabalades dones d’expatriats. Un dia els demanava que portessin els seus robins; l’endemà, els seus diamants… Del curs en van emergir un parell de certeses. Una, que moltes d’aquestes joies eren falses. Dues, que Sánchez ja comptava amb els ingressos, el prestigi i el nucli fidel de clientes que creixeria ràpidament.

Notícies relacionades

La Zona Franca invertirà 40 milions en la seu de Salut Pública de BCN

El Govern facilita la venda de Talgo a Sidenor amb l’entrada de la SEPI

    Els seus clients aposten per l’exclusivitat i peces úniques. Sánchez visita mines de Moçambic, Etiòpia, Birmània, Colòmbia o Madagascar per triar les seves pedres. «Molts dels meus antics companys de classe a Los Angeles pertanyien a estirps de propietaris de mines i em truquen quan tenen alguna cosa», desvela. Són els anomenats espècimens: pedres rares o minerals de formació tan estranya que són preteses per col·leccionistes o museus. 

    Sánchez explica així el seu èxit: «Els meus dissenys agraden, sóc l’única que treballa amb aquests materials i els xinesos adoren les pedres, els pressuposen poders i energies. A Espanya no es va més enllà del robí, la maragda, el safir i el diamant». El sector del luxe ha confiat en la Xina des de l’inici de la crisi global. Ara, després de molts anys amb creixements exponencials, també s’ha estancat aquí per l’alentiment econòmic i, especialment, per la lluita contra la corrupció. Molts negocis que es nodrien amb les targetes de membres del partit han tancat. El context ha obligat Sánchez a obrir una línia més assequible i s’hi ha adaptat.