L'empleat precari que va esgotar la paciència

Cada mes, es produeix un tràfec de treballadors que entren i surten d'empreses i que sumen una mitjana d'1,4 milions de contractes. Perdut en aquestes estadístiques de contractació es troba Dídac Alférez, un empleat precari de 32 anys que acaba de denunciar la seva exempresa perquè ha esgotat la paciència. 

Notícies relacionades

La sentència de la UE sobre temporals xoca amb una precarietat enquistada

¿Per què l'1 de maig és el Dia del Treball?

Des que el 2012 va perdre una feina estable en què va estar quatre anys, va entrar en el bucle de la rotació amb contractes que no duraven més de tres mesos i que alguna vegada alternava amb períodes a l'atur. És el que UGT-Avalot denomina un jove "mes a mes", sempre amb la por que el contracte s'acabi en qualsevol moment. “Vaig començar a treballar en el que era més fàcil en aquell moment, l'hostaleria, amb una mitjana d'uns tres contractes a l'any”, explica. Ara torna a estar en actiu, però reconeix que les condicions abusives de la feina anterior van ser la gota que va fer vessar el got de la paciència.

Treballava unes 50 hores a la setmana encara que l'empresa només en va declarar 20 al contracte laboral. El preu mitjà per hora treballada va ser de cinc euros, quan li haurien d'haver abonat, com a mínim, nou euros, als quals s'havien d'afegir alguns plusos com el de nocturnitat. Se n'anava a casa a final de mes amb 600 euros a la butxaca. Ara ha dit prou i ha iniciat els tràmits per denunciar la seva exempresa, que tampoc li va pagar dies d'indemnització.