Les morts a la feina pugen per la precarietat laboral

Tard o d’hora, la precarietat que domina el mercat laboral havia de passar factura en algun moment a la salut dels treballadors. I aquest moment ja ha arribat. Els accidents laborals s’han desbordat durant el 2016, especialment els relacionats amb l’estrès dels empleats en un context d’augment de l’exigència per part de les empreses amb una càrrega més gran de feina. 

Al conjunt d’Espanya, les morts de treballadors en accidents van arribar a les 360 després de pujar un 17,6% de forma global si es compten també els morts durant els desplaçaments fins a l’empresa o des de l’empresa, que van augmentar un 36%. Aquestes xifres comparatives no inclouen, amb l’objectiu d’evitar l’efecte distorsionador, les 31 víctimes mortals comptabilitzades com a accidents laborals registrades en el sinistre de Germanwings que va tenir lloc el març de l’any passat. Si es tinguessin en compte les morts en l’accident aeri, el nombre de morts durant la jornada laboral baixarien un 13%.

EL DESASTRE DE GERMANWINGS

A Catalunya, la xifra de persones que han perdut la vida mentre treballaven va augmentar el 76% al passar de 17 a 30 del gener al juny sense tenir en compte les víctimes de l’accident de l’avió de la companyia German-wings. El recompte de morts d’origen laboral segueix augmentant i va arribar als 36 fins al juliol, segons les estadístiques del Ministeri d’ocupació. L’últim sinistre mortal es va produir dimarts al quedar sepultat un operari sota bobines de cable de grans dimensions en una empresa a Sant Fruitós de Bages. 

La xifra total d’accidents laborals es va incrementar un 6,7% al conjunt d’Espanya i va arribar als 320.721. A més a més, els sinistres in itinere, en desplaçaments al centre de treball, van pujar un 7,8% i van sumar 43.350. L’anàlisi més detallada de les causes de la mitjana d’1,7 empleats morts al dia en el transcurs de la jornada o en desplaçaments mostra un increment del 17% de les morts degudes a infarts o vessaments cerebrals atribuïts a la feina. 

En els set primers mesos de l’exercici, aquesta va ser la causa de 136 morts durant la jornada laboral i de set accidents in itinere. Els accidents de trànsit també van pujar un 30% com a causa de mort de treballadors que es desplacen durant la jornada laboral, com ara els transportistes o els repartidors. En canvi, les causes clàssiques d’accidents laborals, com els atrapaments, les amputacions i les caigudes, van a la baixa. 

Un altre símptoma dels canvis que s’estan produint en la sinistralitat laboral es pot apreciar en la llista dels sectors en què augmenten més els accidents. La classificació està encapçalada per hostaleria, amb un increment dels accidents del 14%, seguida d’activitats administratives i serveis auxiliars, la indústria manufacturera i la construcció. 

Els primers a donar el senyal d’alarma van ser els sindicats. L’abril passat, una delegació de CCOO i UGT encapçalada per Ignacio Fernández Toxo i Josep Maria Álvarez, van registrar al Congrés una proposta de creació d’una comissió parlamentària amb la finalitat de frenar l’empitjorament de la salut laboral. «El Congrés ha de reprendre aquesta problemàtica una vegada que s’hagin celebrat les eleccions generals, començar a analitzar de manera permanent aquest problema i prendre mesures, o els accidents de treball continuaran creixent», advertien les organitzacions sindicals en un document titulat explícitament La reforma laboral mata.

EXCESSIVA CÀRREGA DE TREBALL

La relació causa-efecte entre la precarietat laboral i els accidents és matemàtica, segons els sindicats. «Els treballadors es posen més malalts ara i tenen més possibilitats de patir un accident a causa dels efectes d’haver de suportar una càrrega de treball més alta amb plantilles molt justes o insuficients», indica Loly Fernández, responsable de salut laboral de CCOO de Catalunya. Un estudi portat a terme per CCOO a diverses empreses arriba a la conclusió que els treballadors que han patit ajus-

Notícies relacionades

Repsol creu que l’impost a les energètiques decaurà a final d’any

Lola Casademunt vestirà l’equip dels EUA de la Copa Amèrica

tos de plantilla tenen entre un 40% i un 50% més de possibilitats d’empitjorar factors que impacten en la salut, i un 15% més de probabilitat de patir malalties atribuïdes a riscos psicosocials.

L’Administració també ha començat a prendre consciència de la magnitud del problema. El secretari general de Treball, Josep Ginesta, cita entre les causes de l’augment de la sinistralitat laboral la intensificació del ritme de treball, l’impacte de la temporalitat per la falta d’experiència dels empleats, el deteriorament de la prevenció a les empreses i un increment dels desplaçaments lligat a l’auge de l’ocupació a temps parcial.