Salvador Gabarró, un jubilat molt actiu

«Jo, en realitat, estic jubilat des del 2000, quan vaig deixar la gerència de Roca Radiadores amb 65 anys». Salvador Gabarró (Sant Guim de Freixenet, Segarra, 1935) ho repeteix una vegada i una altra, però és el president d’una de les grans companyies energètiques espanyoles i europees, Gas Natural. És, per tant, un jubilat molt actiu al capdavant d’una de les grans companyies de l’Ibex 35, vicepresident tercer de Criteria Caixa –que controla un grup de participades per La Caixa, incloent-hi Gas Natural– i conseller de CaixaBank.  

Alguna vegada ha recordat que, el 2004, Antoni Brufau el va proposar per al càrrec, quan ell va anar a ocupar la presidència de Repsol. Gabarró, que a l’accedir al càrrec a Gas Natural tenia 69 anys, va ser a més a més president del Cercle d’Economia entre el 1999 i el 2002, tot i que va costar Déu i ajuda convèncer-lo pel seu poc afany de protagonisme. Brufau el va succeir al capdavant d’aquell prestigiós fòrum d’opinió entre el 2002 i el 2005.

«És una cosa temporal», recorda que li va dir Brufau. «I allà segueixo», ha dit fent broma en alguna ocasió al llarg de les últimes setmanes, a la vegada que ha assegurat que el temps que fa que és en el càrrec ha sigut «de propina». Ha contribuït a ampliar la llista de presidents de companyies de l’Ibex 35 que superen els 80 anys, tot i que ja s’està reduint i ho farà més aquesta setmana. Està previst que el consell d’administració extraordinari de Gas Natural de dimecres anunciï el relleu de Gabarró. El substituirà Isidre Fainé (Manresa, Bages, 1942), president de la fundació bancària La Caixa i de Criteria, el hòlding que aglutina les seves participades.

En tot cas, Gabarró no ha parat de recordar en les últimes setmanes que qui havia de decidir sobre la seva continuïtat era Fainé. Una vegada que aquest va triar la fundació propietària de CaixaBank davant del banc per seguir com a president va aplanar el camí per ser també president de Gas Natural, on va entrar com a conseller l’any passat.

En l’última junta d’accionistes de Gas Natural, Gabarró no va dubtar a afirmar contundent: «El meu substitut segur que serà millor que jo». Després, davant un grup més reduït i a la pregunta de si el possible relleu tindria menys anys va somriure i va afegir amb sorna: «En tot cas no serà molt difícil que sigui més jove que jo».

Quan la discreta família propietària de Roca Radiadores va decidir escollir un executiu per portar com a gerent les regnes del grup i la seva expansió, es va fixar en qui llavors era el seu director de producció des del 1969, Salvador Gabarró. Sense grans estridències, una marca de la casa, va aconseguir convertir una empresa familiar amb negoci bàsicament nacional en una multinacional. I als 65 anys simplement es va jubilar. Però va ser a partir de llavors quan va iniciar una nova etapa professional amb més notorietat i a l’ombra de l’univers La Caixa com un dels homes de confiança de Fainé.

Executiu tranquil

Els que coneixen Gabarró el consideren l’antítesi de l’executiu agressiu. Encara es recorda la memorable metàfora que va pronunciar el 2005 quan Gas Natural va mirar de quedar-se Endesa a través d’una opa hostil: «Hem posat la llavoreta que donarà fruits d’aquí nou mesos», com en un embaràs.

I així va donar peu a Manuel Pizarro, el president de l’elèctrica, a parlar d’«un ajuntament no consentit». Amb l’opa es va desfermar una batalla economicopolítica que va acabar amb Endesa en mans de la italiana Enel i La Caixa, principal accionista de Gas Natural, com a patrocinador de la selecció espanyola de futbol.

Notícies relacionades

¿Quant guanya un inspector d’Hisenda a Espanya?

Arriba el juny: bon mes per a aquests jubilats que cobraran 6.000 euros

Però Gabarró, amb Rafael Villaseca, un executiu que temps enrere va dirigir Panrico-Donuts, com a número dos i responsable del dia a dia, va aconseguir sortir de l’embolic i, el que és més important, va acabar liderant el procés d’absorció de l’elèctrica Unión Fenosa el 2008.

El somni iniciat amb Antoni Brufau de crear un grup energètic integrat s’havia aconseguit finalment, no sense abans desgastar-se en pugnes accionarials infructuoses pel control de grups com Iberdrola o Endesa. Però aquest cop amb una opa amistosa i sense traves polítiques. Amb tots els beneplàcits oficials. I tot sent només un jubilat.