RESCAT FINANCER

¿On són les ajudes a la banca?

Dels 53.553 milions injectats en el sector financer tan sols s'han recuperat 2.686 milions

No es reingressaran més d'un terç de les aportacions i tot dependrà de com es privatitzi Bankia

¿On són les ajudes a la banca?

MIGUEL LORENZO

4
Es llegeix en minuts
Olga Grau
Olga Grau

Cap d'Economia

ver +

El rescat del sector financer sempre ha sigut un tema incòmode per al Govern i una bala a la recambra per a l'oposició. L'Executiu, ara en funcions, ha passat d'afirmar que es recuperarien totes les ajudes a la banca a una deliberada ambigüitat sobre les pèrdues per a les butxaques dels contribuents. La realitat és que en l'actualitat tan sols s'han tornat 2.686 milions (un 5,3% del total) i que l'única manera per recuperar una petita part del rescat resideix en l'èxit o fracàs de la incerta privatització del 65% de Bankia en mans de l'Estat i en molt menor mesura de Banc Mare Nostrum (BMN).

Bankia va rebre un rescat de 22.424 milions d'euros i avui val 8.937 milions d'euros en borsa, si l'Estat vengués ara tindria unes pèrdues monumentals. BMN va rebre ajudes per valor de 1.645 milions d'euros i la seva valoració actual no ha transcendit perquè no està cotitzada, encara que diverses fonts la situen per sota dels 1.600 milions. Excepte el que es pugui recuperar d'aquestes dues desinversions, més uns 991 milions d'euros pendents de devolució per part de Caja3 i Ceiss, la resta són pèrdues sense remei.

El raig de diner públic a la banca des del maig del 2009 va sumar 61.495 milions d'euros. Aquesta quantitat estratosfèrica suposa 2,6 vegades el pressupost anual català d'aquest any (22.884 milions d'euros) o equival a un desviament de sis punts de dèficit sobre el PIB (cada punt de desviament sobre el PIB equival a uns 10.000 milions d'euros). Sovint, quan es parla d'ajudes públiques a la banca es barregen conceptes diversos com capital directe públic, diners que provenen de la guardiola dels mateixos bancs, avals públics, o garanties futures concedides als bancs que s'han quedat caixes fallides per si afloren forats.

Des que es va iniciar la crisi financera, el sector financer ha rebut 172.390 milions d'euros. Però una part molt important d'aquesta quantitat van ser avals (110.895 milions) que ja s'han cancel·lat.

Dels 61.495 milions d'euros restants, una part important (7.942 milions) els van aportar els mateixos bancs a través d'una guardiola constituïda durant els anys en els quals van obtenir beneficis coneguda com el fons de garantia de dipòsits (FGD), i per això no es poden considerar ajudes a càrrec de l'erari públic. La resta, un total de 53.553 milions d'euros, és diner públic procedent de les butxaques dels contribuents i una part molt rellevant (40.000 milions d'euros) es van haver de demanar prestats a Europa el 2012 passant a engreixar el deute espanyol que supera el 100% del PIB (més d'un bilió).

La realitat és que fins al moment tan sols s'han recuperat 2.686 milions d'euros, quantitat a la qual haurien de sumar-se els 1.394 milions d'euros obtinguts per la venda del 7,5% de Bankia però que encara estan en el balanç de BFA, la seva matriu participada en un 100% per l'Estat. “La major part de les ajudes que s'han injectat en el sector financer es van destinar a salvar els dipòsits de les caixes d'estalvis perquè no faran fallida i després es van adjudicar a bancs perquè seguissin la seva activitat; no es van subhastar amb la condició de tornar aquests diners”, expliquen fonts del sector.

Quan el BBVA va pagar 782 milions d'euros per Catalunya Banc va ser la millor oferta presentada per adquirir una entitat que havia rebut un rescat públic de 12.052 milions d'euros. Quan Banc Sabadell va absorbir la CAM per 1 euro va assumir una entitat que prèviament havia sigut sanejada amb 5.249 milions d'euros. En les dues transaccions no tan sols es va assumir en el plec de condicions que no hi hauria devolucions futures sinó tot al contrari. En les dues operacions l'Estat es va concedir garanties per eixugar futures pèrdues si afloraven forats imprevistos. Per aquest concepte totes dues ja han començat a passar la factura al FROB, segons fonts de la institució. Els 783 milions d'euros que va pagar el grup veneçolà Banesco per les antigues caixes gallegues, ara Nova Galicia Banco, són l'únic que l'Estat ha recuperat dels 9.052 milions amb els quals va reflotar l'entitat.

Notícies relacionades

DESINVERSIÓ A BANKIA

Pel que fa a Bankia i BMN, la llei 9/2012 de resolució d'entitats de crèdit obliga l'Estat a desinvertir en aquestes entitats a finals del 2017 després d'un període de cinc anys. Però l'absència de Govern des de fa vuit mesos juntament amb el càstig a borsa que pateix el sector bancari dificulta que es puguin complir els terminis sense malvendre el banc que presideix José Ignacio Goirigolzarri. Fonts del sector financer asseguren que el més lògic és que el futur Govern modifiqui la legislació per poder ampliar els terminis de venda de Bankia. La seva acció va tancar ahir divendres en 0,77 euros, i d'aquesta manera el valor en borsa puja a 8.937 milions, amb una pèrdua de valor del 27,4% des de començament d'any. El 10 de març del 2014 l'acció del banc valia 1,60 euros, un nivell que es veu difícil de repetir a curt o mitjà termini. Una de les opcions que s'ha analitzat i que de moment està paralitzada és la fusió de Bankia amb BMN per a una posterior privatització conjunta.