Apple haurà de tornar 13.000 milions en impostos no pagats

La Comissió Europea continua la batalla contra les grans multinacionalsla batalla  per esquivar i minimitzar el pagament d’impostos a la Unió Europea, i l’últim cas ha posat el focus sobre el gegant Apple. Segons Brussel·les, els dos acords fiscals oferts pelGovern de Dublín Dublín a la companyia nord-americana amaguen ajuts il·legals i Apple haurà de tornar a la hisenda irlandesa 13.000 milions d’euros en impostos no pagats més interessos.

«Els Estats membres no poden donar beneficis fiscals a companyies a determinades empreses seleccionades, perquè és il·legal sota les regles d’ajuts d’estat», ha recordat la comissària de competència, Margrethe Vestager, durant la presentació d’una decisió amb què confirma que no li tremola el pols malgrat les pressions de les últimes setmanes. La investigació, iniciada pels serveis de la competència europeus el juny del 2014, ha posat de manifest que els dos acords fiscals –coneguts com a ‘tax rulings’– oferts pel govern irlandès el 1991, i renovat el 2007, han permès a Apple reduir «substancialment» i «artificialment» la seva factura i pagar menys impostos que altres empreses entre el 2003 i el 2014.

Irish tax rulings to Apple are illegal state aid. Effective taxation as low as 0,005 pct. #Apple has to repay up to €13 billion unpaid tax.

— Margrethe Vestager (@vestager) 30 de agosto de 2016

Concretament, segons el resultat de la investigació comunitària, aquest «tractament selectiu» hauria permès a Apple pagar un impost de societats efectiu de l’1% sobre els seus beneficis europeus el 2003 i del 0,005% el 2014. El 2011, per exemple, els beneficis europeus d’Apple van ser de 16.000 milions d’euros, que significa que per cada milió d’euros només van pagar 500 euros en impostos o un impost efectiu del 0,05%. El 2014, (aquest percentatge) va caure encara més fins al 0,005%, fet que significa que va pagar 50 euros per cada milió de beneficis», ha denunciat Vestager.

Segons ha explicat la danesa, Apple atribuïa els beneficis obtinguts a tot Europa –així com a l’Orient Mitjà, l’Àfrica i l’Índia– a dues societats subjectes al dret irlandès. «Poc importa si compraves el teu iPhone a Berlín, contractualment el compraves a Cork, Irlanda», però el gruix dels beneficis de les vendes s’atribuïen internament a una seu fora d’Irlanda, la seu de la qual no era a cap país, ni tenia empleats ni locals i l’activitat es limitava a reunions ocasionals del consell d’administració. Això significa que només una petita part dels beneficis tributaven a Irlanda i que la majoria s’escapaven de les arques públiques. Segons Brussel·les, aquest repartiment artificial de beneficis «no es justifica ni des del pla factual ni econòmic».

Brussel·les reclama ara a Irlanda que recuperi un total de 13.000 milions d’euros més interessos, tot i que seran les autoritats irlandeses les que han de determinar la quantitat i les modalitats del reembors. «Són les autoritats irlandeses les que han de garantir que la companyia paga impostos d’acord amb la legislació irlandesa i el reglament sobre ajuts d’estat», precisava Vestager, que no descarta que altres Estats membres puguin posar en marxa investigacions pels impostos generats i no tributats als seus territoris. Una cosa que podria reduir la factura a pagar a Irlanda. La quantitat, afegia la responsable de la política de competència comunitària, també es reduiria si les dues companyies paguen més impostos als Estats Units.

Notícies relacionades

Les multes més elevades de la Comissió Europea

Dublín prepara un recurs contra la decisió de Brussel·les

La decisió es produeix uns dies després que el secretari d’estat del Tresor dels Estats Units acusés Brussel·les d’actuar com una «autoritat fiscal supranacional» a causa de les investigacions fetes en els últims tres anys contra grans multinacionals. La Comissió Europea investiga els pactes fiscals oferts per nombrosos estats membres des del 2013 a grans empreses. A l’octubre del 2015 ja va concloure que Luxemburg i Holanda havien de recuperar impostos no abonats per Fiat i Starbucks i el gener d’aquest any va demanar a Bèlgica que fes el mateix amb 35 multinacionals que van veure reduïda artificialment la seva factura fiscal. Brussel·les continua investigant dos acords fiscals més de Luxemburg a Amazon i McDonald’s.

La batalla prosseguirà molt probablement als tribunals. Dublín ja ha anunciat la seva decisió de recórrer, mentre que la comissària Vestager reconeix el dret del govern irlandès a seguir aquesta via tot i que insistia en què tenen un cas sòlid i tornava a deixar un nou encàrrec als governs. «Totes les empreses, grans i petites, han de pagar impostos on generen els seus beneficis», insistia reivindicant un «canvi de filosofia en l’impost de societats» que a Irlanda és del 12,5%.