La banca britànica i alemanya comença a cobrar a clients pels dipòsits

L'escenari de tipus d'interès en mínims i fins i tot en taxes negatives està passant factura a la rendibilitat dels bancs europeus, fins al punt que alguns començaran a cobrar als clients pels seus dipòsits. Royal Bank of Scotland ha sigut l'últim a anunciar-ho, segons ha publicat el rotatiu britànic Financial Times. L'entitat financera començarà a cobrar a grans clients per guardar els seus dipòsits a partir de dilluns que ve. El BCE cobra actualment als bancs un interès del 0,4% per guardar els seus dipòsits, cosa que està generant que els bancs estenguin aquesta pràctica als seus clients. A més de l'RBS, també Postbank, filial del Deutsche Bank, ha anunciat una comissió de 3,90 euros al mes als dipòsits dels seus clients a partir de l'1 de novembre. Els que comptin amb ingressos de més de 3.000 euros al mes en un compte quedaran eximits d'aquesta comissió. Per la seva part, el Banc d'Irlanda, amb un 14% del seu accionariat en mans de l'Estat, també començarà a cobrar a les grans empreses per mantenir els seus dipòsits. 

I no només els grans bancs comencen a passar la factura als clients. Dues petites cooperatives de crèdit alemanyes han començat a cobrar un interès als clients. El banc de Turíngia Skatbank cobra als clients que dipositin més de 500.000 euros un interès del 0,25%, si la suma de tots els dipòsits d'un determinat client arriba a més de tres milions d'euros des de la primavera passada del 2015. La mesura no afecta així petits i mitjans estalviadors. No obstant, el Raiffeisenbank Gmund & Tegernsee, de la regió de Baviera, cobrarà un 0,4% en concepte de comissió de custòdia de les sumes d'estalvis que sobrepassin els 100.000 euros. És a dir, 400 euros a l'any. 

Notícies relacionades

Repsol creu que l’impost a les energètiques decaurà a final d’any

Lola Casademunt vestirà l’equip dels EUA de la Copa Amèrica

La confederació de bancs populars i cooperatives alemanyes, (el Bundesverband der Volks und Raiffeisenbaken) ha assegurat que no s'aplicaran aquests interessos negatius de forma àmplia a tots els clients a causa de la forta competència del sector. També l'associació de caixa d'estalvis alemanya DSGV s'ha pronunciat en aquest sentit, encara que també recordava que “depenent de la durada de la fase de tipus baixos (del Banc Central Europeu), les caixes no podran oposar-se de forma permanent a les circumstàncies del mercat”.

El diari Berliner Morgenpost escrivia, mig en broma mig seriosament, l'exemple de la caixa d'estalvis berlinesa Berliner Sparkasse. En aquest institut l'ús d'una caixa forta costa 59 euros cada exercici fiscal. Si els bancs i caixes d'estalvis decidissin de la nit al dia que tots els seus clients havien de pagar un interès negatiu del 0,4% com la cooperativa bavaresa, una persona que hi diposités uns estalvis de 20.000 euros s'estalviaria 21 euros a l'any, ja que no n'hauria de pagar 80 d'interès negatiu.