La Comissió Europea i el BCE acusen Espanya de relaxar la batalla contra el dèficit públic el 2015

A finals d'abril, la Comissió Europea i el Banc Central Europeu van oferir l'aperitiu amb les primeres conclusions de l'informe elaborat pels ‘homes de negre’ després de la cinquena visita post-rescat bancari feta a Espanya. Aquest divendres, a poc més d'una setmana de les eleccions legislatives del 26-J, han publicat el menú complet amb una gran conclusió que no canvia: el Govern de Mariano Rajoy va revertir el 2015 --any electoral-- part de l'ajust estructural realitzat els anys anteriors i va relaxar la consolidació fiscal.

El retret no és nou però en plena campanya electoral, i amb el dirigent del PP defensant a bombo i platerets la seva gestió de la crisi i els èxits en matèria econòmica del seu executiu, sembra molts dubtes que Rajoy fes realment tot el possible el 2015 per corregir el fort desviament en el dèficit públic. “Després d'un considerable ajust estructural el 2012-2013, l'esforç de consolidació fiscal es va relaxar i la política fiscal va ser clarament expansionista”, constata l'informe.

A més, la majoria de les comunitats autònomes així com la Seguretat Social també es van quedar curtes respecte als seus objectius i no van aprofitar els beneficis derivats del creixement dinàmic i dels baixos tipus d'interès per accelerar la reducció del dèficit. El resultat: un desviament pressupostari de nou dècimes --del 4,2% promès a la UE al 5,1%-- que situa Espanya entre els països de la UE amb el forat en els comptes públics més elevats. I això el podria portar ben aviat a ser el primer país a estrenar el mecanisme de multes del Pacte d'Estabilitat i Creixement.

L'informe és el resultat de la visita que van fer, entre l'11 i el 13 d'abril, els tècnics de les dues institucions a Madrid encara que en aquesta ocasió no inclou l'habitual avaluació sobre el compliment del pacte --segons justifiquen, per no solapar-se amb el procediment de dèficit excessiu-- ni una anàlisi sobre les reformes estructurals, “considerant la situació política actual a Espanya, amb un Govern en funcions des de les eleccions del desembre del 2015”.

L'ASSIGNATURA DE L'ATUR

L'informe sí que analitza un altre dels grans mals de l'economia espanyola. Si bé la creació d'ocupació va ser robusta --el 3% el 2015-- i la taxa d'atur ha caigut, el percentatge segueix sent molt elevat amb una desocupació del 21% durant el primer trimestre del 2016. “El mercat laboral segueix caracteritzant-se per una àmplia proporció de treballadors temporals, encara que el nombre de contractes indefinits nous ha començat a créixer lentament”. S'hi suma un altre desafiament al qual segueix sense respondre el Govern espanyol com és la gran proporció d'aturats de llarga durada amb baixa qualificació (el 60%) i el persistent desajust que hi ha des que va esclatar la crisi en les competències d'oferta i demanda. “Una taxa de desocupació de llarga durada persistent implica que la desocupació pot haver arrelat portant a una depreciació de les capacitats i afectant negativament les condicions socials i de treball”, alerten.

Notícies relacionades

Repsol creu que l’impost a les energètiques decaurà a final d’any

Lola Casademunt vestirà l’equip dels EUA de la Copa Amèrica

Més enllà de la situació macroeconòmica d'Espanya, el nou informe també fa un repàs de la situació del sector financer i alerta que persisteixen “incerteses legals” que podrien tenir “potencialment un impacte significatiu en el sector bancari en conjunt” i per al qual les institucions de crèdit han de preparar-se, com per exemple “les clàusules terra”.

Es tracta d'unes clàusules que ja han sigut denunciades davant els tribunals per nombrosos consumidors, considerades abusives pel Tribunal Suprem, i que ara estan al damunt de la taula del Tribunal de la UE. Si els jutges europeus donen la raó als denunciants, les entitats bancàries podrien haver de tornar fins a 7.600 milions i la primera indicació del que pot passar tindrà lloc el 12 de juliol, quan s'esperen les conclusions de l'advocat general. L'informe també lamenta els escassos resultats del Sareb i l'estancament en la privatització de Bankia i BMN i demana al Govern en funcions un pla de privatització amb un calendari concret.