11 jul 2020

Anar al contingut

MERCAT IMMOBILIARI

Gavà, Blanes i Palamós lideren la pujada de preus en la vivenda de costa

La majoria de la residència vacacional a Catalunya ja registra increments de valor

Max Jiménez Botías

Gavà, Blanes i Palamós lideren la pujada de preus en la vivenda de costa

Els preus de la segona residència a la costa catalana tornen a repuntar a gran part dels municipis, menys a la costa de Tarragona, on l’estoc manté a prop de terra i estabilitzat el valor de la vivenda vacacional. De fet, el nombre de municipis costaners que han incrementat els preus en l’últim any és molt superior als que van registrar aquesta situació el 2015, segons l’informe 'Vivenda a la costa 2016', que elabora la societat de taxació Tinsa. La costa de Girona i els voltants de Barcelona lideren la millora del mercat, mentre que la zona nord de Tarragona encara està finalitzant l’ajust.

Un total de 15 dels 22 municipis de costa analitzats a Catalunya en aquest informe van registrar increments interanuals de preu en el primer trimestre del 2016, el triple dels que estaven en positiu l’any 2015. Gavà, amb un augment del 13,2%, Blanes, amb el 12,8% i Palamós, amb el 12,1% són els municipis costaners on més han augmentat els valors mitjans en els últims 12 mesos. Completen el grup dels augments més grans Barcelona capital i Premià de Mar, amb el 9,2% i el 6,6%, respectivament.

MÉS DEL 5%

Es dóna la circumstància que 11 municipis dels analitzats en l’informe s’han encarit per sobre del 5%, una cota a la qual cap municipi va arribar el 2015. En canvi, en el costat dels descensos ja no s’observen caigudes per sobre del 10%. «Això indica que el mercat tendeix a estabilitzar-se fins i tot a les zones amb més estoc», ha comentat Miguel Sanz, responsable de Tinsa a Catalunya.

Salou és la població que mostra un descens més significatiu en el preu en el primer trimestre, amb una caiguda del 7,5%. També s’han abaratit l’últim any Castell-Platja d’Aro (3,1%), Sitges (3,1%) i Cambrils (2,2%). «En un municipi de costa pot haver-hi productes i valors molt dispars en funció de la ubicació i de l’estratègia comercial dels propietaris», diu Sanz.

L’informe distingeix entre vuit zones a la costa catalana. Girona es divideix en Costa Brava (Sant Feliu de Guíxols-Cadaqués) i Selva Marítim (Platja de Santa Cristina d’Aro-Blanes). En la primera els indicis de recuperació són visibles, amb increments de preus en producte de qualitat i ben ubicat, i l’estoc s’ha absorbit lentament. A la costa del sud es registra escassetat d’oferta, i això pressiona els preus a l’alça. Predomina l’oferta de segona mà i el comprador estranger.

PUJADES

A la costa de Barcelona, els preus repunten a la zona nord (Malgrat de Mar i Montgat) i es preveuen lleugeres pujades. A la costa central (Badalona-Gavà) els indicis de recuperació són més clars, ja que l’oferta de bona qualitat és escassa. «La demanda és més per a primera vivenda que per a residència vacacional», destaca Sanz. Per aquesta raó el mercat de lloguer es mostra més actiu que el de compra. A més, el mercat del sòl comença a poc a poc a recuperar-se. El comprador estranger concentra la majoria de les operacions.

També la costa del Garraf (Castelldefels-Cubelles) mostra clars indicis de recuperació. Menys en casos puntuals, com Sitges, els preus han millorat la seva tendència en els últims mesos. «En tot cas s’ha de considerar que són dades que mostren tendència, però són provisionals. A vegades depèn del tipus d’immoble que es ven el que pot fer evolucionar els preus en un sentit o en un altre», comenta Sanz respecte a l’evolució a la baixa del preu de Sitges, una de les poblacions espanyoles amb els preus més alts.

A la costa de Tarragona (dividida en tres àrees), només a la franja central (fins a l’Hospitalet de l’Infant) els preus comencen a registrar increments en ubicacions de primera línia de platja o en les que hi tenen un accés directe. En part això és degut a l’augment dels compradors locals per sobre dels compradors estrangers. 

ESTOC ALT

Amb tot, l’estoc continua sent alt. En algunes poblacions, com Salou i Cambrils, s’han reactivat projectes paralitzats i se n’han iniciat alguns de nous. En el cas de Tarra-gona Sud (l’Atmella-Alcanar), l’estoc està en mans de les entitats financeres i no acaba de sortir a curt termini. És més abundant a Deltebre i Sant Jaume d’Enveja i una mica menys a Sant Carles de la Ràpita i l’Ampolla.