Guindos augura la creació de 470.000 llocs de treball a l'any durant aquesta legislatura

El ministre d'Economia en funcions, Luis de Guindos, ha avançat aquest dijous que l'economia espanyola està en condicions de crear una mitjana de 470.000 llocs de treball a l'any durant la pròxima legislatura (entre el 2016 i el 2019). Per això, ha explicat, només caldrà que es compleixin les previsions “prudents” de creixement incorporades al Programa d'Estabilitat que el Govern en funcions remetrà a la Comissió Europea els dies vinents.

Les previsions del Pla d'Estabilitat inclouen un creixement del 2,7% per al 2016 i del 2,4% per al 2017. A més, De Guindos ha avançat que per al 2018 i el 2019 s'apunta “un creixement mitjà” del 2,5%. Aquestes taxes són més baixes que les que havia previst el Govern l'any passat, quan parlava d'un ritme anual de creació d'ocupació de 500.000 llocs de treball, que ara s'han rebaixat a 470.000 per any.

UNA EPA “POSITIVA”

De Guindos ha aprofitat la seva intervenció en un esmorzar informatiu organitzat per Europa Press per valorar les dades de l'enquesta de població activa (EPA) que ha publicat l'Institut Nacional d'Estadística (INE) aquest dijous.

“Són dades positives. Millors del que s'esperava. M'han sorprès”, ha valora De Guindos.

Les dades de l'EPA revelen que el primer trimestre de l'any es van destruir 64.600 llocs de treball i que l'atur va augmentar en 11.900 persones. No obstant, segons el ministre, aquestes dades són “menys dolentes” que les del primer trimestre del 2015 i obeeixen a “l'estacionalitat” de l'economia espanyola. Segons De Guindos, convé tenir en compte que els últims 12 mesos de l'any presenten una “via accelerada” de creació d'ocupació i que en un any s'han creat 575.000 llocs de treball, mentre que l'atur s'ha reduït en 653.000 persones.

INCERTESA POLÍTICA

En relació amb les previsions de creixement, De Guindos ha explicat que el seu empitjorament prové de l'entorn internacional. No obstant, ha admès que “sense la incertesa política” espanyola, després de les eleccions del 20 de desembre, “el 2016 hauria sigut millor que el 2015”, quan l'economia va aconseguir créixer el 3,2%.

El Pla d'Estabilitat 2016-2019 que preveu aprovar el Govern en funcions aquest divendres inclou, a més, la previsió d'una progressiva reducció del dèficit públic, des del 3,6% del PIB previst per al 2016 i el 2,9% del 2017 fins a “l'entorn de l'1,5%” el 2019.

PROCEDIMENT CONTRA ESPANYA

El ministre De Guindos ha explicat que aquesta nova via de reducció del dèficit més flexible està “parlada” amb les autoritats europees (però no negociada, encara) i ha donat a entendre que no serà qüestionada.

“Un altre tema -ha dit- és el procediment per incompliment del dèficit el 2015”. L'any passat, el dèficit espanyol es va disparar fins al 5,1%, incomplint l'objectiu pactat amb Brussel·les del 4,2% (una desviació d'uns 9.000 milions d'euros), i això ha donat peu a l'obertura d'un procediment contra Espanya que, segons ha admès De Guindos, “inclou la possibilitat d'una sanció”.

“Ens pot arribar una multa” com a conseqüència de les regles de governança europees “acceptades per Espanya”, ha subratllat el ministre, i això explica -ha dit- les mesures de disciplina pressupostària aplicades sobre les comunitats autònomes.

ARGUMENTS CONTRA UNA MULTA

Notícies relacionades

L'atur va pujar en 11.900 persones el primer trimestre i se situa en el 21%, segons l'EPA

Catalunya, cinquè mercat que més inversió estrangera atrau en salut digital

De Guindos, en tot cas, ha confiat que finalment es pugui esquivar la sanció (seria la primera vegada que les autoritats europees imposen una multa a un país per incompliment de la via de dèficit públic).

“Ningú pot posar en dubte l'esforç en la reducció del dèficit públic en els últims anys, enmig d'una recessió brutal”, ha dit el ministre. A més, “l'economia espanyola és la que més creix, la que crea més ocupació i la que ha fet més reformes”. Finalment, segons els arguments de defensa que esgrimirà Espanya davant la CE, els baixos nivells d'inflació el 2015 han impedit un creixement més gran de la recaptació i han frenat l'esforç de reducció del dèficit públic.