El doble accent

El cas de Josep María (Pepe) Álvarez és molt comú entre els sindicalistes que es van iniciar en aquesta tasca poc després de la mort de Franco: ha dedicat més temps al treball sindical que a la seva activitat professional. També és un bon exemple d’una de les onades d’emigració que va arribar a Catalunya procedent d’altres zones d’Espanya a la recerca de feina. I fent honor al seu origen asturià (va néixer a Belmonte de Miranda, el 1956) i a la seva adopció catalana, quan parla en castellà li surten indistintament els dos accents.

Potser per aquesta doble condició, Álvarez ha desenvolupat una intensa activitat com a defensor del català entre la població que no el té com a llengua materna i ha considerat que és el vehicle principal per a la integració als centres de treball i a la societat en general. Aquesta dedicació a la llengua catalana li va valer, el 2003, ser reconegut amb el Premi d’Honor Lluís Carulla. 

El 1975, després d’estudiar formació professional, va arribar a Barcelona on va començar a treballar a La Maquinista i a l’any següent es va afiliar a la UGT. Es troba, laboralment, en fase de jubilació i percebent la desocupació després de resultar afectat per un ERO a Alstom, hereva de La Maquinista. El seu primer càrrec orgànic va ser secretari d’acció sindical de la central en l’esmentada empresa. A partir d’aquí la seva carrera de sindicalista va ser imparable. El 1980, va fer el salt a la federació del Metall de la UGT a Catalunya, de la qual va ser secretari general en l’organització de Barcelona.

COS A COS

Notícies relacionades

La refundació necessària dels sindicats

Álvarez, elegit secretari general de la UGT per l'estret marge de 17 vots

Està bregat en les lluites internes, com la que va protagonitzar entre el 1988 i el 1990 amb Justo Domínguez, a qui va vèncer després d’una dura batalla per la secretaria general de la UGT de Catalunya. A l’abril deixarà el càrrec, 26 anys després d’accedir-hi, com el degà dels dirigents sindicals i empresarials, amb l’únic parangó del president de la Pimec, Josep González.

La seva relació amb Cándido Méndez ha passat per diverses etapes. Curiosament, l’inici i el final del mandat de Méndez han estat marcats per la tensió. No és el primer cop que el dirigent de Catalunya se situa en l’oposició a Méndez. Va formar equip amb el desaparegut Manuel Fernánez, Lito, que el 1995 va disputar a Méndez la secretaria general. Llavors van perdre.